10
d'agost
del
2019
Des de 2007 Castellar del Vallès té el mateix alcalde i així ho serà fins a 2023. Ignasi Giménez (Castellar del Vallès, 1979) ha renovat, fins i tot ampliant la majoria absoluta, una satisfacció i un repte, confessa. Posa la mirada en combatre el canvi climàtic, "pensa globalment, actua localment", exclama i això suposarà actuar en diversos àmbits, la mobilitat, l'economia i posar el municipi de cara al Ripoll. Defensor del PSC, malgrat que discrepi d'algunes decisions.
- Quart mandat i el tercer amb majoria absoluta, assolint xifres rècord de suport. Té la sensació que té un xec en blanc?
- Estic molt agraït als castellarencs i castellarenques per haver-me escollit. És cert que la majoria absoluta dona tranquil·litat, però a la vegada és un repte, perquè això vol dir que hi ha moltes expectatives sobre nosaltres. Ara, també és un resultat fruit del treball i la dedicació que l’equip de govern va fer durant el passat mandat. La confiança és molt difícil d’aconseguir, però també és molt fàcil perdre-la.
El tema sobre el qual centrarem el mandat serà la lluita contra el canvi climàtic. Els ajuntaments hem de fer la nostra feina, és allò de pensa globalment i actua localment. Hem de ser capaços d’actuar en relació en aquest sentit. Hem de ser capaços de posar en valor tots els espais naturals que tenim i canviar el sistema de recollida d’escombraries, que ara per ara no ens satisfà. També millorar la mobilitat i teixir una aliança amb empresaris, perquè siguem capdavanters amb l’economia circular. Crec que Castellar té la capacitat de poder liderar aquestes qüestions.
- Pel que fa a medi ambient, també ha comentat eliminar el barraquisme al Ripoll i recuperar el riu per al municipi.
- Aquests últims anys, arrossegats per la crisi econòmica, hem estat centrats en millorar les finances municipals i donar resposta a les qüestions que se’ns plantejava en matèria de vulnerabilitat. El darrer mandat ha estat molt centrat en la millora de l’espai urbà i ara ha de passar per fer-ho amb els espais naturals. En aquest sentit, el Ripoll agafa protagonisme. Hem viscut molts anys d’esquena i ha de ser un eix vertebrador de la localitat de nord a sud. Castellar neix al riu i ens hi hem de posar, perquè té molts valors mediambientals i socials. És una joia.
- També ha posat sobre la taula, evitar la marxa del jovent de Castellar.
- És una problemàtica que afecta arreu, manca habitatge. Tenim poca oferta de lloguer i hem de cercar aliances, especialment amb l’Incasòl i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per impulsar promocions de protecció oficial per atenuar les pujades que s’estan produint al mercat privat. Així els joves que es vulguin emancipar, i no desitgin marxar, no ho facin fora del municipi.
- En relació a la mobilitat, la reclamació de la Ronda Nord ho facilita el canvi de govern a Sabadell?
- Crec que arribarem acords.
- Ja hi ha parlat?
- Sempre parlem. Però no és que Sabadell resoldrà el problema de connexió amb la C-58 de Castellar sinó que Sabadell resolent el seu que té amb la circulació a la Gran Via, acabarà solucionant aquesta situació de Castellar. El destí uneix ambdues poblacions en la resolució del problema de mobilitat. I l’alcaldessa n’és absolutament conscient i em consta que hi està treballant, com també que arribarem a un acord i així podem desencallar un problema que és històric a la nostra localitat, que ens ofega econòmicament i genera molèsties als veïns per temes de trasllats. Tot plegat, amb respecte al medi ambient.
- Segons les previsions inicials, l'any que ve els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) haurien d'haver arribat a Castellar. Ha tancat aquesta carpeta?
- Malauradament, ha deixat de ser prioritari per a la Generalitat. Entenem, tant Govern com Ajuntament de Castellar, que l’aposta sigui desdoblar la B-124 i connectar amb la Ronda Nord. Si som capaços que es faci realitat i això ens porti una bona connexió, a través de transport públic, amb FGC i Rodalies, a plaça Espanya. Fins i tot tenir un carril bus exclusiu. Actualment, no és assumible la inversió de fer arribar el FGC, tenint en compte que la Generalitat ha fet dues pròrrogues pressupostàries.
- El novembre de 2017 va estripar el carnet del PSC per l'aplicació del 155. En canvi, sota aquestes sigles ha estat escollit novament com a alcalde.
- Em sembla que és una expressió pejorativa. Sempre dic que el meu partit és el PSC. És casa meva. Però quan un viu en una casa, no està exempt que discrepi de les decisions que es prenen. Vaig voler fer visible aquesta discrepància, per l’aplicació de l’article 155, perquè no estava d’acord que aquesta fos la decisió del partit. Vaig demanar una suspensió temporal de la formació. Com també vaig reclamar una moció de censura per fer fora el PP del Govern de l’Estat espanyol, perquè bona part, sinó gran part de la tensió que s’havia generat al voltant del conflicte polític de Catalunya, n'era responsable el PP amb les decisions que en el seu dia va anar prenent. Finalment, això es va acabar fent i va permetre destensionar aquesta situació.
- Per tant, torna a ser militant del PSC.
- Sí, fa un temps vaig reactivar la militància, perquè aquest és l’escenari en el qual em trobo còmode. Sempre dic que no s’ha de diferenciar entre independentistes i no independentistes sinó entre els milloristes i empitjoristes, que son els de quant pitjor, millor. Soc dels primers que estén ponts, també perquè si no es fa les institucions estan aturades. Espero que l’Estat sigui capaç de construir una solució amb els diferents actors a la situació de tensió que hi ha a Catalunya.
- El març de 2018 va fer una declaració institucional per exigir l'alliberament dels presos polítics i "les condicions que possibilitin el retorn de les persones exiliades". Tornaria a firmar-ho aquest mandat?
- La declaració institucional la firmo fil per randa. Continuo pensant que no és de rebut que s'estigui aplicant la presó provisional i amb desmesura cap a una sèrie de persones que ja han estat jutjades. Em sembla una situació profundament injusta. Demanar la seva llibertat em sembla raonable, sensat i s'ajusta a la situació processal a la qual es troben.
- Serà el seu últim mandat a Castellar?
- Ves a saber! Depèn de moltes coses... de les ganes, de la il·lusió, de la meva situació personal, dels companys, perquè és un projecte de moltes persones i diferents.
- Quart mandat i el tercer amb majoria absoluta, assolint xifres rècord de suport. Té la sensació que té un xec en blanc?
- Estic molt agraït als castellarencs i castellarenques per haver-me escollit. És cert que la majoria absoluta dona tranquil·litat, però a la vegada és un repte, perquè això vol dir que hi ha moltes expectatives sobre nosaltres. Ara, també és un resultat fruit del treball i la dedicació que l’equip de govern va fer durant el passat mandat. La confiança és molt difícil d’aconseguir, però també és molt fàcil perdre-la.
El tema sobre el qual centrarem el mandat serà la lluita contra el canvi climàtic. Els ajuntaments hem de fer la nostra feina, és allò de pensa globalment i actua localment. Hem de ser capaços d’actuar en relació en aquest sentit. Hem de ser capaços de posar en valor tots els espais naturals que tenim i canviar el sistema de recollida d’escombraries, que ara per ara no ens satisfà. També millorar la mobilitat i teixir una aliança amb empresaris, perquè siguem capdavanters amb l’economia circular. Crec que Castellar té la capacitat de poder liderar aquestes qüestions.
- Pel que fa a medi ambient, també ha comentat eliminar el barraquisme al Ripoll i recuperar el riu per al municipi.
- Aquests últims anys, arrossegats per la crisi econòmica, hem estat centrats en millorar les finances municipals i donar resposta a les qüestions que se’ns plantejava en matèria de vulnerabilitat. El darrer mandat ha estat molt centrat en la millora de l’espai urbà i ara ha de passar per fer-ho amb els espais naturals. En aquest sentit, el Ripoll agafa protagonisme. Hem viscut molts anys d’esquena i ha de ser un eix vertebrador de la localitat de nord a sud. Castellar neix al riu i ens hi hem de posar, perquè té molts valors mediambientals i socials. És una joia.
- També ha posat sobre la taula, evitar la marxa del jovent de Castellar.
- És una problemàtica que afecta arreu, manca habitatge. Tenim poca oferta de lloguer i hem de cercar aliances, especialment amb l’Incasòl i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per impulsar promocions de protecció oficial per atenuar les pujades que s’estan produint al mercat privat. Així els joves que es vulguin emancipar, i no desitgin marxar, no ho facin fora del municipi.
- En relació a la mobilitat, la reclamació de la Ronda Nord ho facilita el canvi de govern a Sabadell?
- Crec que arribarem acords.
- Ja hi ha parlat?
- Sempre parlem. Però no és que Sabadell resoldrà el problema de connexió amb la C-58 de Castellar sinó que Sabadell resolent el seu que té amb la circulació a la Gran Via, acabarà solucionant aquesta situació de Castellar. El destí uneix ambdues poblacions en la resolució del problema de mobilitat. I l’alcaldessa n’és absolutament conscient i em consta que hi està treballant, com també que arribarem a un acord i així podem desencallar un problema que és històric a la nostra localitat, que ens ofega econòmicament i genera molèsties als veïns per temes de trasllats. Tot plegat, amb respecte al medi ambient.
- Segons les previsions inicials, l'any que ve els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) haurien d'haver arribat a Castellar. Ha tancat aquesta carpeta?
- Malauradament, ha deixat de ser prioritari per a la Generalitat. Entenem, tant Govern com Ajuntament de Castellar, que l’aposta sigui desdoblar la B-124 i connectar amb la Ronda Nord. Si som capaços que es faci realitat i això ens porti una bona connexió, a través de transport públic, amb FGC i Rodalies, a plaça Espanya. Fins i tot tenir un carril bus exclusiu. Actualment, no és assumible la inversió de fer arribar el FGC, tenint en compte que la Generalitat ha fet dues pròrrogues pressupostàries.
"Demanar la seva llibertat em sembla raonable, sensat i s'ajusta a la situació processal a la qual es troben"
- El novembre de 2017 va estripar el carnet del PSC per l'aplicació del 155. En canvi, sota aquestes sigles ha estat escollit novament com a alcalde.
- Em sembla que és una expressió pejorativa. Sempre dic que el meu partit és el PSC. És casa meva. Però quan un viu en una casa, no està exempt que discrepi de les decisions que es prenen. Vaig voler fer visible aquesta discrepància, per l’aplicació de l’article 155, perquè no estava d’acord que aquesta fos la decisió del partit. Vaig demanar una suspensió temporal de la formació. Com també vaig reclamar una moció de censura per fer fora el PP del Govern de l’Estat espanyol, perquè bona part, sinó gran part de la tensió que s’havia generat al voltant del conflicte polític de Catalunya, n'era responsable el PP amb les decisions que en el seu dia va anar prenent. Finalment, això es va acabar fent i va permetre destensionar aquesta situació.
- Per tant, torna a ser militant del PSC.
- Sí, fa un temps vaig reactivar la militància, perquè aquest és l’escenari en el qual em trobo còmode. Sempre dic que no s’ha de diferenciar entre independentistes i no independentistes sinó entre els milloristes i empitjoristes, que son els de quant pitjor, millor. Soc dels primers que estén ponts, també perquè si no es fa les institucions estan aturades. Espero que l’Estat sigui capaç de construir una solució amb els diferents actors a la situació de tensió que hi ha a Catalunya.
- El març de 2018 va fer una declaració institucional per exigir l'alliberament dels presos polítics i "les condicions que possibilitin el retorn de les persones exiliades". Tornaria a firmar-ho aquest mandat?
- La declaració institucional la firmo fil per randa. Continuo pensant que no és de rebut que s'estigui aplicant la presó provisional i amb desmesura cap a una sèrie de persones que ja han estat jutjades. Em sembla una situació profundament injusta. Demanar la seva llibertat em sembla raonable, sensat i s'ajusta a la situació processal a la qual es troben.
- Serà el seu últim mandat a Castellar?
- Ves a saber! Depèn de moltes coses... de les ganes, de la il·lusió, de la meva situació personal, dels companys, perquè és un projecte de moltes persones i diferents.