23
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
9:28h
El passat 19 de juliol, Ignasi Giménez (Castellar del Vallès, 1979), va tornar a ser escollit president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, gràcies a un acord entre PSc, JxCat i els comuns. El socialista defensa la feina de l'entitat supramunicipal i la raó de la seva existència, així com de la feina "d'endreçar" dels últims quatre anys. Una tasca que ha servit per preparar el llançament del Vallès. Ara, necessita l'empenta de Barcelona, la Generalitat i el Govern espanyol.
- Encadena dos mandats consecutius al capdavant del Consell Comarcal.
- Així es podrà donar continuïtat a la feina iniciada, perquè d'aquesta manera es desenvoluparan els següents quatre anys, que seran de continuació. M’il·lusiona i m’agrada que m’hagin escollit per fer-ho i es reconegui aquesta feina feta. És cert que un mandat sempre és excessivament curt per dur-ho a terme i dos és la mida justa, sobretot per veure els fruits d’allò que s’ha sembrat.
- Malgrat que al principi de l’anterior es va haver de reconfigurar pel trencament amb l’Entesa?
- Sense aprofundir molt, però el Consell Comarcal tenia una situació molt desendreçada i vam ser capaços d’endreçar-l’ho, a més en un context de crisi econòmica i de debilitat. Vam ser capaços de situar-ho tot al calaix que li pertocava. A més, també hem fet que la institució tingui una economia robusta i engegar projectes estratègics i transversals, que al llarg d’aquest mandat s’han consolidat.
- Com per exemple.
- Doncs, la lluita contra les desigualtats que estan patint els nostres municipis, perquè estem construint societats a dues velocitats; la reindustrialització de la comarca; posar en valor el patrimoni natural que existeix al Vallès i continuar sent exemplars, en la transparència i repeteixo l’exemplaritat. A la vegada, que des de els ajuntaments, ens vegin com una institució que és capaç d’arribar a grans consensos, però també sigui capaç de ser un lobby de pressió per reclamar eles dèficits que arrossega la comarca.
- No ha mencionat les beques menjador.
- El canvi de criteri en l’adjudicació d’aquestes subvencions, que abans era molt més opac i territorialment injust, va ser una gran victòria. Però continuem reivindicant-les, perquè és un instrument vital per lluitar contra la desigualtat. Et recordo que una quarta part de la famílies del Vallès estan en risc de vulnerabilitat i de pobresa i, des del punt de vista social, hem de ser capaços de donar resposta. I les beques menjador son part de la mateixa.
- Des de 2012 les sol·licituds no han parat d’augmentar i enguany, igual que el curs passat, superaran les 20.000. Contrasta amb els missatges de recuperació econòmica.
- Continua tenint efectes la crisi. Des de l’Observatori del Consell Comarcal hem detectat que hi ha una nova classe social que s’està instal·lant, el treballador pobre. Son persones formades que es dediquen, en alguns casos, a la feina de buscar feina, però si en tenen és per sota de la seva formació, els seus horitzons laborals son inestables. A més, cal afegir el problema de l’habitatge per l’increment del seu preu per l’expulsió de persones de Barcelona. S’ha de fer una aposta per generar riquesa a la comarca i això s’ha de traduir en facilitar l’arribada d’empreses i mantenir el Vallès com el pol d’atracció industrial més atractiu del sud d’Europa, amb més de 130 polígons industrials. A més, en aquest sector l’ocupació és de més qualitat i estable.
Però no només seran mesures que vindran de l'àmbit industrial, el 4.0 i l’economia circular respectuosa amb el medi ambient, també arribar a grans acords pel tema d’infraestructures. Actualment, és un dels principals obstacles per a la instal·lació de nous negocis al Vallès. Ho hem vist amb Amazon, què han demanat els alcaldes? Millors connexions amb l’AP-7. Necessitem unes infraestructures que estiguin a l’altura del nostre territori, però com no ha existit aquest lobby de pressió. Doncs, tenim el que tenim. Hem de fer molta cuina entre tots els municipis i fer arribar totes aquestes propostes, tant a la Generalitat com al Govern espanyol.
- Es va impulsar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès. Hi ha algun resultat?
- No vam ser capaços d’aprovar-lo, va faltar cuina i ens vam trobar el final del mandat a sobre. Malauradament, quan arriba aquest període costa molt més consensuar les coses, perquè la gent es posa amb el xip eleccions. Crec que serà fàcil reprendre aquest pla en aquest primer tram i aprovar-lo. És absolutament imprescindible i és una de les primeres coses que farem. El Vallès està ofegat per la manca d’infraestructures i això s’ha de solucionar.
- I ho facilita un futurible govern socialista a Madrid.
- Presideixo una institució i al final ens hem de despendre de si governa un o altre. Per exemple, a Sabadell i Terrassa han governat durant anys formacions del mateix color i no van ser capaços de treballar plegats. Crec que hi juga molt el feeling de les persones que lideren les institucions. Em sembla que el contingut dels projectes que es plantegen han de ser raonables, viables i plausibles i així acabaran agradant, siguin del color polític que siguin.
- ERC li va recordar, en la sessió plenària, que formava equip amb el "menor consens de la història".
- M’hauria agradat que ERC estigués dins el govern del Consell Comarcal del Vallès, perquè tenen alcaldies i s’han de sentir representats. A més, no deixen de ser la segona força en nombre de vots. Hem de crear govern de grans majories i trencar la dinàmica de vots. En aquest últim aspecte ho hem aconseguit, amb l’acord de JxCat i els comuns. També respon a la pluralitat de la nostra comarca. Dit això, aquest govern té majoria absoluta i, per tant, totes les qüestions que plantegi tindran suport. Evidentment, en la mesura que sigui possible, fer-ho amb el major nombre de formacions possibles, però aquest és un govern fort.
- En relació al que comentava sobre "l'expulsió" dels veïns de Barcelona. Està preparat el Vallès per aquest escenari que s'obre?
- T’ho plantejo en gran. Hem de ser capaços de fer-li veure a la gran Barcelona que hi ha una comarca que es diu Vallès Occidental i que bona part dels problemes que té la capital catalana només es podran resoldre si entenen que hi ha un territori que es complementari i pot oferir part de les solucions que té Barcelona, com ara en matèria d'habitatge. S’han de fer promocions socials i de protecció oficial més enllà de les seves fronteres, perquè no tenen terme municipal per fer-ho i nosaltres podem. El mateix amb el turisme. No tenim cap problema per poder ser part de la resposta dels problemes i reptes que té plantejats Barcelona. Han d’entendre que les respostes han de comptar amb el Vallès i han de veure el territori des de la globalitat.
- Aquesta visió global, Barcelona la té?
- Potser és per la dinàmica de les mateixes institucions que no ens deixen veure més enllà. Ara bé, com pot ser que no hi hagi cap espai, en el qual l’alcaldessa de Barcelona i la de Sabadell i el de Terrassa, es puguin trobar i afrontar els reptes conjunts que tenim en aquests moments? És a dir, no hi ha una organització territorial en la que l’alcaldessa de la principal ciutat del país no seu en un mateix fòrum, formal i reglat, amb els seus homòlegs de la tercera i cinquena ciutat de Catalunya? No té cap mena de sentit. Hem generat unes institucions que això no es dona, hi ha una Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en la qual no estan representants. Si no s'impulsa serà molt difícil poder avançar.
- En el discurs de constitució va reclamar més recursos per al Consell Comarcal.
- Volem dues coses: les competències que tenim estiguin ben finançades i tenir-ne més, per un tema de proximitat i qualitat del servei. En el primer cas, ha d’haver-hi un fons de cooperació per tal de finançar les despeses ordinàries del Consell Comarcal, que a hores d’ara és insuficient i de cert risc, malgrat que s’han fet els deures. Aquests organismes son realitats molt desiguals, no és el mateix el del Vallès que el del Moianès o del Pla de l’Estany, per citar-ne alguns i amb tot el respecte. En el segon cas, demanem que la Generalitat ens delegui noves competències per millorar la prestació del servei. Hem demostrat, els consells comarcals en general, que sabem fer les coses i molt millor que fer-ho des d’un despatx a Barcelona. 
- Cs va reclamar, i fins i tot va fer moviments al respecte, per eliminar consells comarcals i diputacions.
- Si ara li ho preguntessin, no ho dirien amb tanta lleugeresa, perquè saben que estem fent bona feina als petits i mitjans ajuntaments. Del discurs de Cs m’interessa una cosa que dona en el clau: ha d’haver-hi un debat profund i sincer de quin ha de ser l’organització territorial de Catalunya. S’ha ajornat i s’ha de fer al Parlament i crec que s’evita. Cap problema en eliminar els consells comarcals, però qui farà la seva feina? Les vegueries o les diputacions, un òrgan de gestió que prové de l’Estat.
El mateix passa amb els òrgans de les àrees metropolitanes. Podem dir que un carrer de Barberà sí entra i un altre no, amb un pas de diferència? No té cap mena de sentit. Cal fer aquest debat i saber què volem ser quan siguem grans. A vegades ens plantegem coses que son poc plausibles a l’horitzó com pot ser la independència de Catalunya. En canvi, la gestió del dia a dia, que s’acaben solapant administracions, no se soluciona.
- Entenc que l’ampliació de la zona tarifària 1, que agafa alguns municipis vallesans, no li fa el pes?
- Hem d’optar pel projecte de la T-Mobilitat, que porta 12 anys d’endarreriment. Es tracta de pagar segons els quilòmetres que recorres. Continuem sense acords de país i la gent ens demana solucions, però no som capaços d’asseure’ns i trobar-les. Crec que els consells comarcals son un bon espai de trobada, per tal de generar sinèrgies i crear un clima per avançar. Per això, volem que els ajuntaments ens utilitzin i aquí interpel·lo Sabadell i Terrassa.
- Ja els va deixar un encàrrec, també durant el seu discurs, que es deixessin de “mirar a si mateixes”.
- Son com les twins cities dels Estats Units: Saint Paul i Minneapolis. Dues ciutats enganxades i que tenen les mateixes característiques. El mateix passa amb Sabadell i Terrassa. No té cap mena de sentit que no col·laborin. Fins i tot, físicament sembla que s’evitin, Terrassa dona la sensació que mira cap al Baix Llobregat i Sabadell, en el cas de Sant Pau de Riu-sec, cap a Cerdanyola i Bellaterra. Si treballen plegades, crec, serem imparables. Es dona una situació única, entre les dues sumen una trama que és la segona ciutat després de Barcelona. Això té un potencial enorme i hem de ser capaços de treure-li suc. A la vegada que els dos alcaldes han de ser conscients de la responsabilitat que tenen, perquè el que decideixin afectarà als municipis dels voltants.
- En aquest temps a la presidència ha notat alguna espurna de canvi?
- Gestos! Com el fet que anessin a les Festes Majors de l’altre. Un gest que no s’ha de menystenir, però hem d’esperar molt més. Insisteixo, tenim molt potencial i hem de ser capaços de fer-lo veure als representants municipals.
- D'aquí a quatre anys, quan acabi el mandat, quines coses creu d'aquesta continuïtat de polítiques que deia han vingut per quedar-se.
- Doncs, l'elimininació dels càrrecs de confiança, la reducció dràstica de política que tenia, l'empoderament dels treballadors de l'entitat, amb més dones que homes... Serà molt difícil que algú pugui fer marxa enrere. Sobretot m’agradaria que el Consell Comarcal del Vallès fos un far que permetés arribar acords entre els diferents municipis i ha de ser el lloc on es puguin teixir tots.
- Encadena dos mandats consecutius al capdavant del Consell Comarcal.
- Així es podrà donar continuïtat a la feina iniciada, perquè d'aquesta manera es desenvoluparan els següents quatre anys, que seran de continuació. M’il·lusiona i m’agrada que m’hagin escollit per fer-ho i es reconegui aquesta feina feta. És cert que un mandat sempre és excessivament curt per dur-ho a terme i dos és la mida justa, sobretot per veure els fruits d’allò que s’ha sembrat.
- Malgrat que al principi de l’anterior es va haver de reconfigurar pel trencament amb l’Entesa?
- Sense aprofundir molt, però el Consell Comarcal tenia una situació molt desendreçada i vam ser capaços d’endreçar-l’ho, a més en un context de crisi econòmica i de debilitat. Vam ser capaços de situar-ho tot al calaix que li pertocava. A més, també hem fet que la institució tingui una economia robusta i engegar projectes estratègics i transversals, que al llarg d’aquest mandat s’han consolidat.
- Com per exemple.
- Doncs, la lluita contra les desigualtats que estan patint els nostres municipis, perquè estem construint societats a dues velocitats; la reindustrialització de la comarca; posar en valor el patrimoni natural que existeix al Vallès i continuar sent exemplars, en la transparència i repeteixo l’exemplaritat. A la vegada, que des de els ajuntaments, ens vegin com una institució que és capaç d’arribar a grans consensos, però també sigui capaç de ser un lobby de pressió per reclamar eles dèficits que arrossega la comarca.
- No ha mencionat les beques menjador.
- El canvi de criteri en l’adjudicació d’aquestes subvencions, que abans era molt més opac i territorialment injust, va ser una gran victòria. Però continuem reivindicant-les, perquè és un instrument vital per lluitar contra la desigualtat. Et recordo que una quarta part de la famílies del Vallès estan en risc de vulnerabilitat i de pobresa i, des del punt de vista social, hem de ser capaços de donar resposta. I les beques menjador son part de la mateixa.
"El Vallès està ofegat per la manca d’infraestructures i això s’ha de solucionar."
- Des de 2012 les sol·licituds no han parat d’augmentar i enguany, igual que el curs passat, superaran les 20.000. Contrasta amb els missatges de recuperació econòmica.
- Continua tenint efectes la crisi. Des de l’Observatori del Consell Comarcal hem detectat que hi ha una nova classe social que s’està instal·lant, el treballador pobre. Son persones formades que es dediquen, en alguns casos, a la feina de buscar feina, però si en tenen és per sota de la seva formació, els seus horitzons laborals son inestables. A més, cal afegir el problema de l’habitatge per l’increment del seu preu per l’expulsió de persones de Barcelona. S’ha de fer una aposta per generar riquesa a la comarca i això s’ha de traduir en facilitar l’arribada d’empreses i mantenir el Vallès com el pol d’atracció industrial més atractiu del sud d’Europa, amb més de 130 polígons industrials. A més, en aquest sector l’ocupació és de més qualitat i estable.
Però no només seran mesures que vindran de l'àmbit industrial, el 4.0 i l’economia circular respectuosa amb el medi ambient, també arribar a grans acords pel tema d’infraestructures. Actualment, és un dels principals obstacles per a la instal·lació de nous negocis al Vallès. Ho hem vist amb Amazon, què han demanat els alcaldes? Millors connexions amb l’AP-7. Necessitem unes infraestructures que estiguin a l’altura del nostre territori, però com no ha existit aquest lobby de pressió. Doncs, tenim el que tenim. Hem de fer molta cuina entre tots els municipis i fer arribar totes aquestes propostes, tant a la Generalitat com al Govern espanyol.
- Es va impulsar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès. Hi ha algun resultat?
- No vam ser capaços d’aprovar-lo, va faltar cuina i ens vam trobar el final del mandat a sobre. Malauradament, quan arriba aquest període costa molt més consensuar les coses, perquè la gent es posa amb el xip eleccions. Crec que serà fàcil reprendre aquest pla en aquest primer tram i aprovar-lo. És absolutament imprescindible i és una de les primeres coses que farem. El Vallès està ofegat per la manca d’infraestructures i això s’ha de solucionar.
- I ho facilita un futurible govern socialista a Madrid.
- Presideixo una institució i al final ens hem de despendre de si governa un o altre. Per exemple, a Sabadell i Terrassa han governat durant anys formacions del mateix color i no van ser capaços de treballar plegats. Crec que hi juga molt el feeling de les persones que lideren les institucions. Em sembla que el contingut dels projectes que es plantegen han de ser raonables, viables i plausibles i així acabaran agradant, siguin del color polític que siguin.
El president del CCVOC contemplant la maqueta que mostra el Vallès Foto: Albert Hernàndez
- ERC li va recordar, en la sessió plenària, que formava equip amb el "menor consens de la història".
- M’hauria agradat que ERC estigués dins el govern del Consell Comarcal del Vallès, perquè tenen alcaldies i s’han de sentir representats. A més, no deixen de ser la segona força en nombre de vots. Hem de crear govern de grans majories i trencar la dinàmica de vots. En aquest últim aspecte ho hem aconseguit, amb l’acord de JxCat i els comuns. També respon a la pluralitat de la nostra comarca. Dit això, aquest govern té majoria absoluta i, per tant, totes les qüestions que plantegi tindran suport. Evidentment, en la mesura que sigui possible, fer-ho amb el major nombre de formacions possibles, però aquest és un govern fort.
- En relació al que comentava sobre "l'expulsió" dels veïns de Barcelona. Està preparat el Vallès per aquest escenari que s'obre?
- T’ho plantejo en gran. Hem de ser capaços de fer-li veure a la gran Barcelona que hi ha una comarca que es diu Vallès Occidental i que bona part dels problemes que té la capital catalana només es podran resoldre si entenen que hi ha un territori que es complementari i pot oferir part de les solucions que té Barcelona, com ara en matèria d'habitatge. S’han de fer promocions socials i de protecció oficial més enllà de les seves fronteres, perquè no tenen terme municipal per fer-ho i nosaltres podem. El mateix amb el turisme. No tenim cap problema per poder ser part de la resposta dels problemes i reptes que té plantejats Barcelona. Han d’entendre que les respostes han de comptar amb el Vallès i han de veure el territori des de la globalitat.
- Aquesta visió global, Barcelona la té?
- Potser és per la dinàmica de les mateixes institucions que no ens deixen veure més enllà. Ara bé, com pot ser que no hi hagi cap espai, en el qual l’alcaldessa de Barcelona i la de Sabadell i el de Terrassa, es puguin trobar i afrontar els reptes conjunts que tenim en aquests moments? És a dir, no hi ha una organització territorial en la que l’alcaldessa de la principal ciutat del país no seu en un mateix fòrum, formal i reglat, amb els seus homòlegs de la tercera i cinquena ciutat de Catalunya? No té cap mena de sentit. Hem generat unes institucions que això no es dona, hi ha una Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en la qual no estan representants. Si no s'impulsa serà molt difícil poder avançar.
- En el discurs de constitució va reclamar més recursos per al Consell Comarcal.
- Volem dues coses: les competències que tenim estiguin ben finançades i tenir-ne més, per un tema de proximitat i qualitat del servei. En el primer cas, ha d’haver-hi un fons de cooperació per tal de finançar les despeses ordinàries del Consell Comarcal, que a hores d’ara és insuficient i de cert risc, malgrat que s’han fet els deures. Aquests organismes son realitats molt desiguals, no és el mateix el del Vallès que el del Moianès o del Pla de l’Estany, per citar-ne alguns i amb tot el respecte. En el segon cas, demanem que la Generalitat ens delegui noves competències per millorar la prestació del servei. Hem demostrat, els consells comarcals en general, que sabem fer les coses i molt millor que fer-ho des d’un despatx a Barcelona.
Giménez a les escoles del CCVOC Foto: Albert Hernàndez
- Cs va reclamar, i fins i tot va fer moviments al respecte, per eliminar consells comarcals i diputacions.
- Si ara li ho preguntessin, no ho dirien amb tanta lleugeresa, perquè saben que estem fent bona feina als petits i mitjans ajuntaments. Del discurs de Cs m’interessa una cosa que dona en el clau: ha d’haver-hi un debat profund i sincer de quin ha de ser l’organització territorial de Catalunya. S’ha ajornat i s’ha de fer al Parlament i crec que s’evita. Cap problema en eliminar els consells comarcals, però qui farà la seva feina? Les vegueries o les diputacions, un òrgan de gestió que prové de l’Estat.
El mateix passa amb els òrgans de les àrees metropolitanes. Podem dir que un carrer de Barberà sí entra i un altre no, amb un pas de diferència? No té cap mena de sentit. Cal fer aquest debat i saber què volem ser quan siguem grans. A vegades ens plantegem coses que son poc plausibles a l’horitzó com pot ser la independència de Catalunya. En canvi, la gestió del dia a dia, que s’acaben solapant administracions, no se soluciona.
- Entenc que l’ampliació de la zona tarifària 1, que agafa alguns municipis vallesans, no li fa el pes?
- Hem d’optar pel projecte de la T-Mobilitat, que porta 12 anys d’endarreriment. Es tracta de pagar segons els quilòmetres que recorres. Continuem sense acords de país i la gent ens demana solucions, però no som capaços d’asseure’ns i trobar-les. Crec que els consells comarcals son un bon espai de trobada, per tal de generar sinèrgies i crear un clima per avançar. Per això, volem que els ajuntaments ens utilitzin i aquí interpel·lo Sabadell i Terrassa.
"Si Sabadell i Terrassa treballessin plegades, el Vallès seria imparable"
- Ja els va deixar un encàrrec, també durant el seu discurs, que es deixessin de “mirar a si mateixes”.
- Son com les twins cities dels Estats Units: Saint Paul i Minneapolis. Dues ciutats enganxades i que tenen les mateixes característiques. El mateix passa amb Sabadell i Terrassa. No té cap mena de sentit que no col·laborin. Fins i tot, físicament sembla que s’evitin, Terrassa dona la sensació que mira cap al Baix Llobregat i Sabadell, en el cas de Sant Pau de Riu-sec, cap a Cerdanyola i Bellaterra. Si treballen plegades, crec, serem imparables. Es dona una situació única, entre les dues sumen una trama que és la segona ciutat després de Barcelona. Això té un potencial enorme i hem de ser capaços de treure-li suc. A la vegada que els dos alcaldes han de ser conscients de la responsabilitat que tenen, perquè el que decideixin afectarà als municipis dels voltants.
- En aquest temps a la presidència ha notat alguna espurna de canvi?
- Gestos! Com el fet que anessin a les Festes Majors de l’altre. Un gest que no s’ha de menystenir, però hem d’esperar molt més. Insisteixo, tenim molt potencial i hem de ser capaços de fer-lo veure als representants municipals.
- D'aquí a quatre anys, quan acabi el mandat, quines coses creu d'aquesta continuïtat de polítiques que deia han vingut per quedar-se.
- Doncs, l'elimininació dels càrrecs de confiança, la reducció dràstica de política que tenia, l'empoderament dels treballadors de l'entitat, amb més dones que homes... Serà molt difícil que algú pugui fer marxa enrere. Sobretot m’agradaria que el Consell Comarcal del Vallès fos un far que permetés arribar acords entre els diferents municipis i ha de ser el lloc on es puguin teixir tots.