19
de juliol
del
2019
Jordi Molina porta aquest dijous al vespre a Sabadell la producció Retrat en groc. La cita és a les 21.30 hores als Jardins de l'Espai Cultura Fundació 1859, dintre del total de 28 espectacles que integren la programació del Fresc Festival Sabadell 2019.
El tenora i compositor català presenta Jordi Molina el seu projecte més personal després de més de tres dècades d’exitosa trajectòria profesional. Pioner, inquiet, talentós i inconformista. Són alguns dels adjectius que han acompanyat Molina (Blanes, 1962) al llarg de més de trenta anys de reconeguda carrera. Amb el projecte Matèria del temps (Discmedi 2016), va donar un pas endavant que considerava tan necessari a nivel artístic com a nivell vital: articular una producció en què el so instrumental d’una tenora liderés un grup que interpretés música de nova creació amb una clara voluntat de penetració social, en la línia del que ja està passant en realitats culturals singulars com la gallega o la basca.
Amb ànim d’aprofundir en aquest treball de fons i donar-li continuïtat, així com expressant la voluntat de consolidar el ‘so de banda’ tot ampliant tant el repertori com la difusió del so de la tenora com a instrument solístic, arriba aquesta segona producció a septet amb el títol genèric de Retrat en groc. Com l’anterior, és un disc principalment amb temes d’autoria pròpia i articulats en base a materials tradicionals, per tal d’obtenir una proposta artística que fluctua entre la música tradicional, la world music, la cançó i la improvisació. Jordi Molina repeteix banda per tal de consolidar el treball fet amb músics d’alt nivell provinents de tradicions musicals molt diverses.
“Crec que he arribat allà on volia. Aquesta és la sensació que tinc… Després d’un intens camí personal d’experimentació basat en la necessitat d’ampliar la utilització de l’instrument que m’ha acompanyat tota la vida, Matèria del temps(Discmedi 2016) i ara Retrat en groc (Adep 2018) és resultat d’un llarg aprenentatge, de moltes experiències viscudes, d’influències musicals molt heterogènies i de la confluència dels meus dos vessants com a músic: l’instrumentista i el compositor. Constitueix la continuació d’un nou camí, una declaració d’intencions futures a la recerca d’un llenguatge propi d’expressió artística”.
El tenora i compositor català presenta Jordi Molina el seu projecte més personal després de més de tres dècades d’exitosa trajectòria profesional. Pioner, inquiet, talentós i inconformista. Són alguns dels adjectius que han acompanyat Molina (Blanes, 1962) al llarg de més de trenta anys de reconeguda carrera. Amb el projecte Matèria del temps (Discmedi 2016), va donar un pas endavant que considerava tan necessari a nivel artístic com a nivell vital: articular una producció en què el so instrumental d’una tenora liderés un grup que interpretés música de nova creació amb una clara voluntat de penetració social, en la línia del que ja està passant en realitats culturals singulars com la gallega o la basca.
Amb ànim d’aprofundir en aquest treball de fons i donar-li continuïtat, així com expressant la voluntat de consolidar el ‘so de banda’ tot ampliant tant el repertori com la difusió del so de la tenora com a instrument solístic, arriba aquesta segona producció a septet amb el títol genèric de Retrat en groc. Com l’anterior, és un disc principalment amb temes d’autoria pròpia i articulats en base a materials tradicionals, per tal d’obtenir una proposta artística que fluctua entre la música tradicional, la world music, la cançó i la improvisació. Jordi Molina repeteix banda per tal de consolidar el treball fet amb músics d’alt nivell provinents de tradicions musicals molt diverses.
“Crec que he arribat allà on volia. Aquesta és la sensació que tinc… Després d’un intens camí personal d’experimentació basat en la necessitat d’ampliar la utilització de l’instrument que m’ha acompanyat tota la vida, Matèria del temps(Discmedi 2016) i ara Retrat en groc (Adep 2018) és resultat d’un llarg aprenentatge, de moltes experiències viscudes, d’influències musicals molt heterogènies i de la confluència dels meus dos vessants com a músic: l’instrumentista i el compositor. Constitueix la continuació d’un nou camí, una declaració d’intencions futures a la recerca d’un llenguatge propi d’expressió artística”.