Sant Vicenç de Verders: l'ermita de Sabadell que es va salvar d'acabar per sempre al fons d'un pantà

Al bell mig del bosc de Can Deu s'aixeca una ermita, però de ben segur que molts dels qui l'han vist i fins i tot entrat algun cop no saben que es va salvar d'acabar per sempre més al fons d'un pantà. Es tracta de Sant Vicenç de Verders, que es va traslladar pedra a pedra des de l'antic poble de Sant Romà fins la ciutat de Sabadell als anys 60 del segle passat.

L'església es va construir durant la segona meitat del segle XI, i ja apareix citada en un document l’any 1100, a la vora del riu Ter, just a sota d'on avui dia trobem el monestir de Sant Pere de Casserres. Originalment, es va construir per donar servei als feligresos de la parròquia que hi havia hagut al castell de Casserres, quan aquest es va convertir en el nou monestir de Sant Pere i l’església existent va passar a ser monàstica.

El nom amb què es va batejar va ser el de Sant Vicenç sa Riera (o Sarriera), i pertanyia a la jurisdicció del monestir de Casserres. Tot i això, al 1572 va ser desmembrada degut el creixent despoblament de la zona, amb un sol mas, i al segle XVII es va convertir en un edifici annex a la masia de Verders, que ocupava l’emplaçament de l’antiga rectoria. És des d’aleshores que hom la coneix com a Sant Vicenç de Verders.
 
Edifici del segle XI

L’edifici consta d’una nau amb un absis llombard, amb les característiques faixes i arcuacions i amb dues portes molt semblants: una a la façana de ponent, descentrada, l’altra a la de migdia. L’orientació actual a Sabadell és idèntica a l’original, seguint la tradicional orientació est - oest.

A més, compta amb tres finestres molt petites a la façana de ponent i a l’absis, de doble esqueixada, mentre que la de migdia és d’una esqueixada i de pedra. La seva volta es de canó, reforçada amb un arc toral i fa uns 9 metres de llargada.

D'església a magatzem

No obstant, al 1962 es va construir el pantà que va colgar sota les aigües del Ter. Va ser llavors quan convertida en magatzem del mas Verders, va quedar submergida dins de les aigües.

Però als 70 va néixer el projecte per recuperar-la. A finals de l'any 1973 i inicis del 1974, aprofitant el baix nivell de les aigües de l’embassament, va ser desmuntada pedra a pedra i reconstruïda al darrera de la masia de Can Deu, en el mateix lloc on es troba avui dia.

Les obres es van poder dur a terme amb l'ajut econòmic de Caixa Sabadell, sota la direcció de l’arquitecte Camil Pallàs, del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. El projecte, però, gairebé queda aturat per una pujada sobtada del nivell de l'aigua degut a unes pluges.

Tot i això, no es va desistir en el treball de recuperació, i van caler que un grup de bussos desmuntessin la part inferior de l’estructura de l’església que ja havia quedat negada per les aigües.