05
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
14:14h
La música mou passions, i també aquells que l’estimen, que arriben a fer quilòmetres i quilòmetres per poder tocar colze a colze amb els seus referents i amb altres músics tan apassionats com ells. Aquesta és la filosofia de l’Orquestra Simfònica Segle XXI, un projecte que va néixer ara fa 20 anys i que reuneix músics d’arreu del món en un stage de mig mes. Aquest any la trobada se celebra a Sabadell, al Centre Cívic de Sant Oleguer, on s’assaja la producció d’aquest any i que presentaran el proper 9 de juliol al Palau de la Música Catalana: la Novena Simfonia de Beethoven. El gerent de l’orquestra, Miquel Felip, ho explica en una entrevista a NacióSabadell.
- Quin és l’origen de l’Orquestra Simfònica del Segle XXI?
- Som una associació musical sense ànim de lucre, un projecte pedagògic que va néixer al 1999 de la mà del mestre Jordi Mora, un director excel·lent, i que per a tots els músics és un luxe poder treballar amb ell. L’orquestra va néixer amb la finalitat d’unir professionals de la música i estudiants de la música, generar un espai on els estudiants, i parlem de darrers cursos de grau mig fins a màster ja acabat, poguessin tocar colze a colze amb professionals de primera línia. És el que ens fa una mica incatalogables, perquè ni som una orquestra professional ni una orquestra jove.
- Tot per la música.
- Es tracta d’unir gent que s’estima la música i que s’hi entrega sense reserves. Venim de llocs molt diferents, com Argentina, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, i de molts punts de l’Estat espanyol. Som gent que no ens coneixem o que ens hem conegut en altres stages com aquest, i que repetim any rere any.
- I quina és l’essència?
- És fer música a sac. Assagem moltes hores cada dia, i estem al cent per cent per donar-ho tot en cada nota, sempre volem fugir d’allò personal que no tingui res a veure estrictament amb el que sona. És una orquestra on tothom qui estimi la música serà benvingut. Molts cops la música clàssica és academicisme o filosofia funcionària, de venir a fer les quatre notes, sense implicació ni en l’obra ni amb els companys, i això és el que ens diferencia.
- Aquest any heu aterrat a Sabadell. És el primer any?
- Sí. El gran atractiu de la trobada és el mestre i que s’hi treballa en un gran repertori simfònic de grans clàssics i amb profunditat. La gran particularitat d’aquesta orquestra és que justament des del seu inici ha tocat grans simfonies per ordre cronològic. Així, al 1999 es va agafar la Primera Simfonia de Beethoven, al 2000 la segona, al 2011 la tercera, i així fins que al 2008 tocava la novena. Però dissortadament, per circumstàncies logístiques, no es va poder dur a terme, perquè implica moure 90 persones de l’orquestra, 80 persones dels cors i quatre solistes vocals. Són 174 persones sobre l’escenari, i no hi caben a tot arreu, així que no la vam poder fer.
- I ara és el moment.
- Aquest any celebràvem els 20 anys de la trobada, i el grup de músics que ho organitzem ho vam plantejar. La trobada va néixer entre Igualada i Vic, on durant 8 anys ens reuníem. Més tard vam fer el salt a Godella, un municipi del País Valencià. L’alcalde de llavors era un fan del compositor Anton Bruckner, i ens hi vam estar una temporada, però hi va haver canvis de govern i vam perdre les subvencions. Aquest any estàvem en una situació difícil, i vam decidir canviar de lloc i per la Novena. Una bogeria. Un all in a la última carta.
- A més vau optar per Sabadell per assajar.
- Jo sóc d’aquí, hi he crescut, i era el lloc on m’era més fàcil moure coses. Aquí tenim l’inconvenient que hi ha poca oferta hotelera i cara, i un dels principis pedagògics del projecte és que tothom qui ho desitgi pugui tenir accés a fer l’stage. No podem fer pagar casi mil euros a un estudiant o a una persona sense una economia sòlida. El que vam fer va ser posar-nos a trucar famílies conegudes nostres de Sabadell per demanar-los que fessin de famílies d’acollida de músics, i vam trobar que era una preciosa manera d’implicar la ciutat. A més, era gent que potser no tenia la possibilitat de tenir contacte amb la música clàssica, i així també hi sortia tothom guanyant.
- Va tenir èxit la petició?
- Tenim 50 músics acollits en un total de 40 famílies. N’hi ha que acullen un, d’altres dos i n’hi ha que fins i tot tres, i superdesinteressadament, ha estat una sorpresa total. No sabíem que aniria tan bé. Dijous vam fer una recepció i vam presentar famílies i músics, i va ser fantàstic.
- Assageu cada dia al Centre Cívic de Sant Oleguer.
- Sí, hi som des del 3 de juliol i fins el 13 de juliol. Cada matí es trobem a l’Espai Àgora, que ens ha acollit i ens ha posat tot de facilitats per a fer els àpats. Aquí qui ho vol fa un cafè, i tot seguit fem els assajos, reunint-nos per seccions. En Jordi Mora també fa una xerrada des de la perspectiva de la fenomenologia, aprofundint en el sentit de l’obra i en el compositor. Hem hagut de fer malabars increïbles, però, perquè no hem tingut ni un euro de finançament públic.
- De la Generalitat?
- Ni de l’Ajuntament. Espero que ens doni més oportunitats d’ara endavant, perquè no ens han pogut cedir ni l’Estruch ni la faràndula. Aquí, però, estem de luxe, i molt agraïts amb la tècnica del centre cívic, que ens ha posat la farina prou plana. A la nit, a l’Espai Àgora podem celebrar que ens podem veure un any més per fer música, perquè hi ha molta gent que s’ha conegut aquí i que per qüestions i geogràfiques només ens podem veure un cop l’any. També hem rebut el suport del Conservatori de Sabadell.
- A més heu obert un procés de micromecenatge.
- Quan tens un projecte d’aquestes dimensions i cap euro públic has d’obrir la porta a la imaginació, i qualsevol idea és benvinguda. Volem que la gent visqui la música, que s’hi involucri, però això vam impulsar una campanya de micromecenatge, amb recompenses que anaven des d’anar als assajos i als concerts fins a rebre un manuscrit de la primera pàgina de la Novena Simfonia de Beethoven signada per en Jordi Mora. Havíem marcat uns 5.000 euros, i hem superat els 5.600, ha estat una gran sorpresa. Això ens ajuda a cobrir les despeses d’autocars, menjars, lloguer de cadires i tarimes - cosa que passa quan l’Ajuntament no t’acaba d’ajudar - i moltes altres despeses a nivell d’infraestructura i altres costos, com el dels solistes, que també són intrínsecs.
- El colofó seran tres concerts.
- Actuarem al Palau de la Música Catalana el dia 9 de juliol, hi anirem amb calma i moltes ganes, perquè hi ha gent aquí que fa onze anys que espera poder tocar aquesta simfonia. El dia 11 de juliol serem a Igualada i el 13 a Vic.
- Quin és l’origen de l’Orquestra Simfònica del Segle XXI?
- Som una associació musical sense ànim de lucre, un projecte pedagògic que va néixer al 1999 de la mà del mestre Jordi Mora, un director excel·lent, i que per a tots els músics és un luxe poder treballar amb ell. L’orquestra va néixer amb la finalitat d’unir professionals de la música i estudiants de la música, generar un espai on els estudiants, i parlem de darrers cursos de grau mig fins a màster ja acabat, poguessin tocar colze a colze amb professionals de primera línia. És el que ens fa una mica incatalogables, perquè ni som una orquestra professional ni una orquestra jove.
- Tot per la música.
- Es tracta d’unir gent que s’estima la música i que s’hi entrega sense reserves. Venim de llocs molt diferents, com Argentina, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, i de molts punts de l’Estat espanyol. Som gent que no ens coneixem o que ens hem conegut en altres stages com aquest, i que repetim any rere any.
Un moment de l'assaig a Sabadell. Foto: Juanma Peláez
- I quina és l’essència?
- És fer música a sac. Assagem moltes hores cada dia, i estem al cent per cent per donar-ho tot en cada nota, sempre volem fugir d’allò personal que no tingui res a veure estrictament amb el que sona. És una orquestra on tothom qui estimi la música serà benvingut. Molts cops la música clàssica és academicisme o filosofia funcionària, de venir a fer les quatre notes, sense implicació ni en l’obra ni amb els companys, i això és el que ens diferencia.
- Aquest any heu aterrat a Sabadell. És el primer any?
- Sí. El gran atractiu de la trobada és el mestre i que s’hi treballa en un gran repertori simfònic de grans clàssics i amb profunditat. La gran particularitat d’aquesta orquestra és que justament des del seu inici ha tocat grans simfonies per ordre cronològic. Així, al 1999 es va agafar la Primera Simfonia de Beethoven, al 2000 la segona, al 2011 la tercera, i així fins que al 2008 tocava la novena. Però dissortadament, per circumstàncies logístiques, no es va poder dur a terme, perquè implica moure 90 persones de l’orquestra, 80 persones dels cors i quatre solistes vocals. Són 174 persones sobre l’escenari, i no hi caben a tot arreu, així que no la vam poder fer.
Una partitura durant l'assaig a Sabadell. Foto: Juanma Peláez
- I ara és el moment.
- Aquest any celebràvem els 20 anys de la trobada, i el grup de músics que ho organitzem ho vam plantejar. La trobada va néixer entre Igualada i Vic, on durant 8 anys ens reuníem. Més tard vam fer el salt a Godella, un municipi del País Valencià. L’alcalde de llavors era un fan del compositor Anton Bruckner, i ens hi vam estar una temporada, però hi va haver canvis de govern i vam perdre les subvencions. Aquest any estàvem en una situació difícil, i vam decidir canviar de lloc i per la Novena. Una bogeria. Un all in a la última carta.
- A més vau optar per Sabadell per assajar.
- Jo sóc d’aquí, hi he crescut, i era el lloc on m’era més fàcil moure coses. Aquí tenim l’inconvenient que hi ha poca oferta hotelera i cara, i un dels principis pedagògics del projecte és que tothom qui ho desitgi pugui tenir accés a fer l’stage. No podem fer pagar casi mil euros a un estudiant o a una persona sense una economia sòlida. El que vam fer va ser posar-nos a trucar famílies conegudes nostres de Sabadell per demanar-los que fessin de famílies d’acollida de músics, i vam trobar que era una preciosa manera d’implicar la ciutat. A més, era gent que potser no tenia la possibilitat de tenir contacte amb la música clàssica, i així també hi sortia tothom guanyant.
"Molts cops la música clàssica és academicisme o filosofia funcionària, de venir a fer les quatre notes, sense implicació ni en l’obra ni amb els companys, i això és el que ens diferencia"
- Va tenir èxit la petició?
- Tenim 50 músics acollits en un total de 40 famílies. N’hi ha que acullen un, d’altres dos i n’hi ha que fins i tot tres, i superdesinteressadament, ha estat una sorpresa total. No sabíem que aniria tan bé. Dijous vam fer una recepció i vam presentar famílies i músics, i va ser fantàstic.
- Assageu cada dia al Centre Cívic de Sant Oleguer.
- Sí, hi som des del 3 de juliol i fins el 13 de juliol. Cada matí es trobem a l’Espai Àgora, que ens ha acollit i ens ha posat tot de facilitats per a fer els àpats. Aquí qui ho vol fa un cafè, i tot seguit fem els assajos, reunint-nos per seccions. En Jordi Mora també fa una xerrada des de la perspectiva de la fenomenologia, aprofundint en el sentit de l’obra i en el compositor. Hem hagut de fer malabars increïbles, però, perquè no hem tingut ni un euro de finançament públic.
- De la Generalitat?
- Ni de l’Ajuntament. Espero que ens doni més oportunitats d’ara endavant, perquè no ens han pogut cedir ni l’Estruch ni la faràndula. Aquí, però, estem de luxe, i molt agraïts amb la tècnica del centre cívic, que ens ha posat la farina prou plana. A la nit, a l’Espai Àgora podem celebrar que ens podem veure un any més per fer música, perquè hi ha molta gent que s’ha conegut aquí i que per qüestions i geogràfiques només ens podem veure un cop l’any. També hem rebut el suport del Conservatori de Sabadell.
Un moment de l'assaig de la secció de corda. Foto: Juanma Peláez
- A més heu obert un procés de micromecenatge.
- Quan tens un projecte d’aquestes dimensions i cap euro públic has d’obrir la porta a la imaginació, i qualsevol idea és benvinguda. Volem que la gent visqui la música, que s’hi involucri, però això vam impulsar una campanya de micromecenatge, amb recompenses que anaven des d’anar als assajos i als concerts fins a rebre un manuscrit de la primera pàgina de la Novena Simfonia de Beethoven signada per en Jordi Mora. Havíem marcat uns 5.000 euros, i hem superat els 5.600, ha estat una gran sorpresa. Això ens ajuda a cobrir les despeses d’autocars, menjars, lloguer de cadires i tarimes - cosa que passa quan l’Ajuntament no t’acaba d’ajudar - i moltes altres despeses a nivell d’infraestructura i altres costos, com el dels solistes, que també són intrínsecs.
- El colofó seran tres concerts.
- Actuarem al Palau de la Música Catalana el dia 9 de juliol, hi anirem amb calma i moltes ganes, perquè hi ha gent aquí que fa onze anys que espera poder tocar aquesta simfonia. El dia 11 de juliol serem a Igualada i el 13 a Vic.