entrevista

«Les persones trans necessitem de la societat per propiciar canvis»

La companyia de teatre Tirititrans trans trans, integrada per persones d'aquest col·lectiu, porten la seva obra i "realitat" a El Ciervo

per Albert Hernàndez, 18 de juny de 2019 a les 07:00 |
Un moment de l'obra de teatre | Boris
Insults, humiliacions i fins i tot "violència física", aquestes són algunes de les situacions que han de patir les persones trans, també "invisibilitat" institucional i social. Així ho denuncien tres de les actrius, que realment no ho són però s'han abocat a intentar-ho, per esbombar la seva situació. Duviela Ágredo (Cali, 1966), Vivian Díaz (Ciudad de Panamà, 1968) i Violet Ferrer (València, 1978) són tres de les diverses pseudoactrius que interpreten Aquestes són les que coses amb les quals hem d'aprendre a viure.

Un títol que fa més d'un any es passeja per diferents escenaris de Catalunya de la companyia Tirititrans trans trans, en un projecte de Metges del Món Catalunya. A més, una funció que té al públic com a un element més. Un retrat de la seva "realitat", com diuen, marcada per la marginació i la prostitució d'un col·lectiu que reclama oportunitats. Aquest dissabte arriba a El Ciervo, de la mà de Ca L'Enredús d'Actua Vallès.   


- Espectacle denúncia i que compta amb la participació del públic.

- Violet: Intentem desmuntar comportaments mecanitzats per poder entendre l’obra, perquè al cap i a la fi tot té una coherència, que és sortir de la norma. És molt interessant que el públic participi sobretot al final, amb el col·loqui, perquè així ens retroalimentem. Representem la realitat trans, però cada persona és un món molt diferent. Hi ha una amalgama molt variada i que així consta a l'espectacle. Totes aquestes realitats s’han de començar a conèixer.

- I quina és la seva realitat? 
 

Violet: Se’ns hauria de conèixer a cadascuna, perquè, tal com he dit, hi ha moltes realitats, però sí tenim un nexe en comú: la falta d’oportunitats laborals, la poca visibilitat que tenim, la patologització i la persecució que patim.

- Com és per a persones fora de les arts escèniques pujar en un escenari?

- Vivian: Sincerament, gaudeixo molt. A diferència d’algunes companyes, no sento tanta pressió. Surto i m’ho passo bé, dono tot el que tinc, amb la voluntat que cali el missatge de denúncia de les persones trans.

- Violet: Hi ha una mica de tot. L’hem fet entre totes i ens anem intercanviant els papers. De fet, no tenim un paper fix. El que està clar és que hi havia una necessitat de donar visibilitat aquesta problemàtica.  

- Duviela: Em sento estupenda, sobretot que s'abaixa el teló. Em sento alliberada i amb el sentiment que havia de fer el que tocava. Com han dit les meves companyes, aquestes són les nostres històries, les que vivim quotidianament.

- Més enllà de donar a conèixer la problemàtica i conscienciar, hi ha alguna lectura que albergui alguna esperanaça a l'horitzó?
  
- Violet: L'obra està enfocada en les opressions diàries i quotidianes que patim, en situacions tan oposades com a l’hora d’anar a demanar feina o prendre un cafè. Però som persones i podem treballar, podem estar formades, però si no ens donen oportunitats no podem demostrar-ho. Necessitem de la societat per propiciar canvis, nosaltres ja no ho podem fer. Hi ha una manca institucional, de la classe política, per fer polítiques per a les persones trans, també de la societat, que potser és per un tema de desinformació. Però amb aquesta obra de teatre potser podem fer que canviïn les perspectives. Imagina't que ve un empresari a veure-la i uns dies després ha d'entrevistar una persona trans o d'algú altre que se la troba en una cafeteria, se la mirarà d'una altra manera. Doncs, es tracta d'això. 

"Ser trans és no estar d'acord amb el gènere el qual neixes, no té res a veure amb les idees polítiques"

- Ara que comenta aquesta "manca institucional". A les últimes municipals va haver-hi deu persones trans a les llistes. 
 
- Violet: És important que estiguem a les institucions. En aquest sentit, cal destacar el paper de Carla Antonelli a Madrid. Però s’hauria de veure de quin tipus de persones es tracten i on estan situades, amb quins partits estan, perquè ser una persona trans no eximeix per ser de Vox.

- Vol dir, de Vox?

- Violet: No hi havia persones del PP contràries al matrimoni entre persones del mateix sexe i quan es va aprovar es van casar. Doncs, amb el nostre col·lectiu pot passar el mateix. Ser trans és no estar d'acord amb el gènere el qual neixes, no té res a veure amb les idees polítiques, el que vulguis fer o el teu comportament amb la gent. Si donem importància a que una persona trans estigui a les institucions o en política, sense valorar tot això, doncs, al final anem enrere.
 

L'assaig de l'obra, que duen a terme a les Drassanes de Barcelona Foto: Boris


- Moltes de les actrius sou immigrants. Com han viscut als seus països la seva identitat sexual?

- Vivian: En el meu cas, vinc de la capital de Panamà i en poques paraules: hi ha més violència i opressió que a Europa. També més humiliacions i aquí no n’hi ha tanta o no em dona aquesta sensació. En general, la població és més civilitzada.

- Duviela: Malauradament, és un camí difícil, perquè la prostitució és l’única sortida que ens queda. De fet, de vegades, també per a moltes dones. Això ens porta a que, en molts casos, la primera relació sexual arribi així. A més, cal afegir, en línies generals, el rebuig familiar i de l’entorn més immediat. Cosa que, moltes hem de fugir i deixar els estudis, hi ha un gran fracàs escolar. Per això, com a últim camí queda la prostitució. Patim moltes traves.  

- Els han plantejat o els agradaria representar l'obra a escoles i instituts? 

- Duviela: No es pot descartar. Estaria bé fer-ho l’any que ve. És una alternativa, perquè en lloc d’oferir una xerrada durant una o dues hores amb la canalla, aquest taller està bé per arribar aquest tipus de públic. Al cap i a la fi, som una realitat més de la societat i cal arribar a tothom que és aliè a tot això. A la vegada que qüestiona el gènere, no totes les dones compleixen les mateixes característiques físiques i fisiològiques, tampoc no hi ha un sol estereotip d’home i de dona. A més, també s'aprendria sobre sexualitat.

- Hi ha alguna escena particularment violenta, que impacti especialment l'espectador? 
 
- Duviela: Una de les escenes que més impacta és en la qual ens insultem, verbalment i físicament, perquè, al cap i a la fi, és el nostre dia a dia. També n'hi ha una altra en què representem la prostitució al carrer i la reacció que genera entre els passejants envers nosaltres. De fet, hi ha qui se sent una mica identificada, també hi ha d'altres que no.

 

Participació