10
de juny
del
2019
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha avisat a través d’una carta que si el Tribunal Suprem acaba condemnant els polítics catalans serà “un gran incentiu” per seguir avançant “cap a una democràcia madura i consolidada en forma de República”.
En una carta publicada a La Vanguardia, després de 600 dies empresonat, Cuixart ha reconegut que si el tribunal els considera culpables “serà una trista notícia per a les llibertats col·lectives” i ha carregat durament contra l’acusació per haver relacionat l’1-O amb violència i un cop d’Estat. “Vincular l’1-O amb algun tipus de violència o comparar-lo amb un cop d’Estat és tan escandalosament fals com deshonest. L’acció no violenta no és violència, ni aquí ni enlloc”, ha sentenciat Cuixart, que ha afegit que el referèndum va ser l’acte de desobediència civil “més massiu d’Europa dels últims trenta anys”.
Cuixart, que comença la carta autodefinint-se com a pres polític, ha fet una defensa de la desobediència civil com a eina per “provocar un canvi a la llei o als programes de govern” i n’ha destacat el caràcter no violent, que creu que es correspon al de la mobilització catalana. En aquest sentit, i encarant l'última setmana del judici de l'1-O, el president d’Òmnium ha recordat que “2,3 milions de catalans van anar a les urnes perquè estaven convençuts que hi tenien dret” i ha assegurat que entre el dilema de triar entre els drets fonamentals o acatar una suspensió del TC “no van renunciar als drets més elementals”.
També en relació al referèndum, Cuixart insisteix que la desobediència exercida està emparada en la llibertat de consciència, d’expressió i la participació política, que recorda que són drets fonamentals. Així, el líder social empresonat recorda que la desobediència civil és “un test constant” a la constitucionalitat de les lleis, i per tant avisa que perseguir a qui qüestiona la legalitat suposa “contradir” l’esperit de qualsevol constitució democràtica.
“El problema no és per què es desobeeix col·lectivament una llei, sinó per què se n’hauria d’obeir una que és considerada injusta”, explica Cuixart, que cita a M. Luther King en l’obligació personal de “desobeir lleis injustes”. El president d’Òmnium també recorda, de fet, que el mateix TS va dictar una sentència el 2009 on reconeixia que la desobediència civil podia ser concebuda com un mètode legítim de dissidència davant l’Estat.
Cuixart insisteix que sense aquesta eina de lluita les dones no haurien aconseguit el dret a vot o les lleis en defensa de la segregació racial a Estats Units encara serien vigents, i assegura que només la pressió ciutadana pot canviar “l’immobilisme” al que tendeix la legalitat i l’Estat de dret. A més, el líder d’Òmnium assegura que la desobediència civil “mereix respecte” per part de tothom perquè “persegueix el bé col·lectiu”.
En una carta publicada a La Vanguardia, després de 600 dies empresonat, Cuixart ha reconegut que si el tribunal els considera culpables “serà una trista notícia per a les llibertats col·lectives” i ha carregat durament contra l’acusació per haver relacionat l’1-O amb violència i un cop d’Estat. “Vincular l’1-O amb algun tipus de violència o comparar-lo amb un cop d’Estat és tan escandalosament fals com deshonest. L’acció no violenta no és violència, ni aquí ni enlloc”, ha sentenciat Cuixart, que ha afegit que el referèndum va ser l’acte de desobediència civil “més massiu d’Europa dels últims trenta anys”.
Cuixart, que comença la carta autodefinint-se com a pres polític, ha fet una defensa de la desobediència civil com a eina per “provocar un canvi a la llei o als programes de govern” i n’ha destacat el caràcter no violent, que creu que es correspon al de la mobilització catalana. En aquest sentit, i encarant l'última setmana del judici de l'1-O, el president d’Òmnium ha recordat que “2,3 milions de catalans van anar a les urnes perquè estaven convençuts que hi tenien dret” i ha assegurat que entre el dilema de triar entre els drets fonamentals o acatar una suspensió del TC “no van renunciar als drets més elementals”.
També en relació al referèndum, Cuixart insisteix que la desobediència exercida està emparada en la llibertat de consciència, d’expressió i la participació política, que recorda que són drets fonamentals. Així, el líder social empresonat recorda que la desobediència civil és “un test constant” a la constitucionalitat de les lleis, i per tant avisa que perseguir a qui qüestiona la legalitat suposa “contradir” l’esperit de qualsevol constitució democràtica.
“El problema no és per què es desobeeix col·lectivament una llei, sinó per què se n’hauria d’obeir una que és considerada injusta”, explica Cuixart, que cita a M. Luther King en l’obligació personal de “desobeir lleis injustes”. El president d’Òmnium també recorda, de fet, que el mateix TS va dictar una sentència el 2009 on reconeixia que la desobediència civil podia ser concebuda com un mètode legítim de dissidència davant l’Estat.
Cuixart insisteix que sense aquesta eina de lluita les dones no haurien aconseguit el dret a vot o les lleis en defensa de la segregació racial a Estats Units encara serien vigents, i assegura que només la pressió ciutadana pot canviar “l’immobilisme” al que tendeix la legalitat i l’Estat de dret. A més, el líder d’Òmnium assegura que la desobediència civil “mereix respecte” per part de tothom perquè “persegueix el bé col·lectiu”.