eleccions sabadell 2019

Lourdes Ciuró: «Sabadell haurà de ser al costat del que decideixi el poble català»

Planteja un programa basat en l’oportunitat per a la ciutat, la cohesió i la sostenibilitat

per NacióSabadell, 17 de maig de 2019 a les 07:00 |
Lourdes Ciuró, alcaldable de Junts per Sabadell | Juanma Peláez
Lourdes Ciuró (Reus, 1971) torna a Sabadell i ho fa per ser alcaldessa sota les sigles de Junts per Sabadell. Després de ser regidora en el mandat de 2007 a 2011 per Convergència i Unió, va deixar la ciutat per concórrer a les llistes del Congrés dels Diputats, on va sortir elegida diputada. Des de llavors ha fet feina a Madrid, però amb un ull posat a Sabadell. Aquest cop, i després que Carles Rossinyol va decidir no tornar-se a presentar com a cap de llista a unes eleccions municipals, Ciuró va presentar credencials en un procés per designar la candidata a l'alcaldia on es va imposar a l'actual regidora Sílvia Renom. Ciuró a respost a les preguntes dels lectors de NacióSabadell.  

- A més del centre de Sabadell i la zona de l'Eixample, la resta de la ciutat estarem considerats per vostè? La pregunta es per la falta de inversió, neteja, el mal estat de carreteres, voreres, parcs de la resta de la ciutat, etc.


- La ciutat sostenible és aquella que es caracteritza per desenvolupar tot el potencial des de la proximitat. Proximitat en el comerç, en la mobilitat, en els serveis, el seu dinamisme cultural o associatiu, els espais públics comunitaris, els parcs i places... La proximitat és l’espai de la nostra vida quotidiana, la dels carrers i places més pròxims, la dels veïns i veïnes i l’espai de socialització per excel·lència.

Per aquest motiu l’escala en la que treballarem des de l’ajuntament serà la dels nostres barris. Ho fem, tant per una qüestió de sentit de pertinença dels veïns i veïnes, com per la seva pròpia història i, sobretot, perquè treballarem en una escala on les persones i els problemes que puguin tenir siguin fàcilment identificables.

Relligant els barris, la seva connectivitat i evitant la seva segregació i/o aïllament potenciarem la ciutat en el seu conjunt.

Superarem el model de ciutat que s’organitza funcionalment: La ciutat residencial, la ciutat del treball, la ciutat dels serveis, la ciutat de l’oci i la ciutat del lleure. Aquest model de ciutat que segrega barris i activitats funcionals ens ha portat a no tenir una visió de conjunt de la ciutat i dels seus actors, provocant ja sigui el desenvolupament desiguals d’unes zones en detriment d’altres, com que no hi hagi una veritable actitud col·laborativa entre les diferents dinàmiques.


- Quines són les línies vermelles que es planteja de cara a les negociacions per establir un possible govern de ciutat?

- Nosaltres sortim a guanyar i a treure els millors resultats possibles per poder encarar els reptes que té la ciutat amb el màxim consens possible. Una cosa serà governar i l’altre tirar endavant els grans projectes de ciutat. Alguns projectes, com la transformació de la Gran Via o el Passeig haurien de gaudir d’una majoria amplia dins l’Ajuntament comptant amb totes o gairebé totes les forces polítiques. Sabadell no pot perdre més oportunitats i cal ser responsable. Per governar, òbviament, preferim aquelles forces amb les que compartim un model de País, tot i que a vegades sembla que siguin ells qui ens posin línies vermelles. Hem de pensar més en Sabadell i menys en lluites personalistes que no sumen i estanquen la ciutat. Una línia vermella serà la protecció al denunciant i anonimat al denunciant que veu corrupció. Cal acabar amb les rèmores que puguin recordar males practiques.

- Quin paper ha de tenir Sabadell en el procés català?

- Sabadell és la 5ª ciutat més poblada de Catalunya i haurà d’estar sí o sí al costat del que decideixi el poble català. Des de dues perspectives diferents la ciutat ha de sumar al procés d’autodeterminació de Catalunya. Per una banda, des del propi municipi on governant bé podem convèncer i demostrar a molts veïns i veïnes que les forces independentistes sabem governar i que gaudir d’un estat gestionat per nosaltres mateixos és la millor opció pels catalans i catalanes, vinguin d’on vinguin i tinguin la ideologia que tinguin. En aquest sentit tampoc podem perdre més oportunitats. Per altra banda, donant suport explícit al Govern de la Generalitat en aquelles passes necessàries i imprescindibles per assolir l’autodeterminació.

- En el seu programa parla de reconvertir la Gran Via i l’Artextil, com es pot millorar aquest espai de la ciutat?

- El projecte de la Gran Via que us proposem, vol dir deixar de parlar d’una ciutat parcel·lada funcionalment en àmbits, per parlar d’un tot integrat al voltant d’aquest espai Gran Via-Ripoll. Proposem una Gran Via pacificada amb dos carrils a banda i banda d’un espai central destinat a les persones, amb carril bici on es pugui passejar o conversar. No parlem de soterrar, parlem de pacificar tot el trànsit que discorrerà en superfície.

Això permetrà obrir carrers que  la travessin  de banda a banda fet que aproparà barris i per tant espais de comerç i vida per a les persones Transformarem la nostra economia, però també integrem capital natural i les infraestructures del coneixement. Un espai que ens permet naturalitzar sis kilòmetres de la ciutat, de sud a nord, i per tant repensar la mobilitat de tota la ciutat. Pensant amb la mobilitat activa (a peu, bicicleta o patinet) per accedir l’Eix Gran Via - Ripoll, els seus equipament i serveis.

Si Barcelona es va transformar obrint-se al mar i més tard amb el projecte del coneixement vinculat amb el 22 @ a Sabadell integrarem el Riu a la ciutat i aprofitarem tots els elements de la Gran Via fet que impactarà en positiu en  tots i  cadascun dels eixos: l’eix social, en l’econòmic i en el del desenvolupament urbà sostenible.

Aquesta remodelació compta amb tots els actius que es troben a la Gran Via. Un d’aquests actius és l’Artèxtil que ha de convertir-se en l’espai per acollir les startups i empreses d’innovació com a epicentre del nostre 22@.

 
Totes les llistes de les eleccions municipals a Sabadell i el Vallès Occidental: noms i cognoms, partits, sigles i municipis
   
 

 

Participació