06
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
12:16h
El conseller del sindicat Sicme (de comandaments de Mossos) i excap del cos a Sabadell, Josep Guillot, ha negat cap ingerència política per part de l'exconseller d'Interior, Joaquim Forn, i ha diferenciat les declaracions que feia davant els mitjans de comunicació a les que transmetia al cos. Segons Guillot, el que deia públicament formava part de la "retòrica política". Tanmateix, alineant-se amb els seus superiors, ha reconegut que aquesta actitud de Forn els semblava "irresponsable i perillosa".
Guillot és conseller d'un sindicat que engloba inspectors, intendents i comissaris. Proposat per la defensa de Forn, ha reconegut que en el Consell de Policia del 14 de setembre, l'exconseller Forn va fer una intervenció inicial que no estava prevista a l'ordre del dia per deixar clar que una cosa era la seva tasca pública com a conseller i la va separar de la direcció tècnica dels Mossos. "Ens semblava que era un tema irresponsable i perillós", ha apuntat. Segons Guillot, però, la intervenció de Forn els va tranquil·litzar i, per això, no van considerar necessari fer més comunicats. "Si no hagués fet aquesta intervenció, com a sindicat ho haguéssim denunciat", ha afirmat.
Diàleg i mediació abans que la força
També s'ha referit a la reunió que va mantenir la prefectura del cos amb tots els comandaments dels Mossos el dia 29 de setembre per exposar les pautes d'actuació. S'ha referit a les declaracions que va fer Trapero sobre l'ús de la força i ha reivindicat "un estil propi dels Mossos" que prioritza "el diàleg i la mediació" a "l'ús de la força". A més, ha dit que no era un posicionament per a l'1-O sinó una manera de fer del cos i que Trapero només va "redundar" en principis que sempre regeixen l'actuació del cos en els grans operatius.
Guillot és conseller d'un sindicat que engloba inspectors, intendents i comissaris. Proposat per la defensa de Forn, ha reconegut que en el Consell de Policia del 14 de setembre, l'exconseller Forn va fer una intervenció inicial que no estava prevista a l'ordre del dia per deixar clar que una cosa era la seva tasca pública com a conseller i la va separar de la direcció tècnica dels Mossos. "Ens semblava que era un tema irresponsable i perillós", ha apuntat. Segons Guillot, però, la intervenció de Forn els va tranquil·litzar i, per això, no van considerar necessari fer més comunicats. "Si no hagués fet aquesta intervenció, com a sindicat ho haguéssim denunciat", ha afirmat.
Diàleg i mediació abans que la força
També s'ha referit a la reunió que va mantenir la prefectura del cos amb tots els comandaments dels Mossos el dia 29 de setembre per exposar les pautes d'actuació. S'ha referit a les declaracions que va fer Trapero sobre l'ús de la força i ha reivindicat "un estil propi dels Mossos" que prioritza "el diàleg i la mediació" a "l'ús de la força". A més, ha dit que no era un posicionament per a l'1-O sinó una manera de fer del cos i que Trapero només va "redundar" en principis que sempre regeixen l'actuació del cos en els grans operatius.
En aquesta reunió, Trapero va exposar que es tractava d'un operatiu conjunt amb CNP i Guàrdia Civil i va explicar com es donaria compliment a la interlocutòria del TSJC. Va demanar "compromís i màxim esforç" a tots i va dir que "no era moment per a queixes", ja que els mossos acabaven de reaccionar als atemptats del 17 d'agost a la Rambla.
En la reunió es va referir a l'objectiu principal "d'assegurar la seguretat ciutadana" i ha explicat que va diferenciar entre com actuar si hi havia resistència passiva o activa. "Va dir que la força havia d'usar-se en última instància, primer calia esgotar el diàleg i la mediació", ha explicat.
En cas de resistència passiva, Trapero els va explicar que calia "acompanyar" la gent a fora del recinte de votació si impedien l'actuació dels Mossos. I en cas d'agressió a tercers o a la policia (resistència activa) sí que va avalar l'ús de la força però "no de manera indiscriminada" sinó "quirúrgica" i només sobre les persones que actuessin violentament.
També ha explicat que van reforçar la seguretat a infraestructures com l'aeroport o la xarxa ferroviària, que es van llogar vehicles i se'n van fer servir d'altres departaments i que es van suprimir permisos per tal de tenir disponibles el màxim d'efectius per a l'1-O.