Sabadell es debat entre consolidar el «govern de transformació» o el retorn del PSC

Repàs aquests darrers quatre anys amb els tots els actors implicats i una part dels nous que aspiren a l'alcaldia

Els líders de vuit de les 16 candidatures a l'alcaldia de Sabadell
Els líders de vuit de les 16 candidatures a l'alcaldia de Sabadell | ACN
Redacció
07 de maig del 2019
Actualitzat a les 19:44h
L'estrepitosa caiguda del PSC després de les eleccions municipals de l'any 2015, passant de tretze a cinc regidors, va suposar un punt d'inflexió a la ciutat de Sabadell. D'aquells comicis en va sorgir un nou executiu, integrat per Unitat pel Canvi, ERC, Crida per Sabadell i Guanyem Sabadell, i un pla de mandat molt ambiciós que plantejava una "transformació" del municipi a tots els nivells.

Quatre anys després, l'oposició manifesta obertament que el projecte "ha estat un desastre". Denuncien que s'ha utilitzat l'Ajuntament com a "altaveu del procés independentista" i critiquen la "manca de diàleg" dels representants municipals per resoldre conflictes com el de la Policia Municipal o el de la Zona Hermètica. Davant aquest escenari, la cap de llista del PSC, Marta Farrés, confia en deixar enrere l'estigma del cas Mercuri i recuperar l'alcaldia per "posar ordre" al "desgovern" actual.

L'arribada del quatripartit a l'Ajuntament de Sabadell va suposar un alè d'aire fresc a la ciutat, després de setze anys de govern del PSC i d'un consistori esquitxat pel cas Mercuri i l'ombra de Manuel Bustos. Des del primer moment, l'executiu va posar sobre la taula la seva voluntat de "transformar" el municipi apostant per la transparència, la participació, les polítiques socials i l'urbanisme, entre molts altres aspectes. 

En els darrers quatre anys, els regidors s'han reduït el sou, l'Ajuntament s'ha personat com a acusació particular en el macroprocés, s'ha establert un protocol per evitar els talls d'aigua en les llars vulnerables, s'han incrementat les beques menjador, s'ha garantit l'accés a les activitats extraescolars i als casals a les famílies vulnerables, i s'han impulsat diverses mesures en matèria d'habitatge com ara les sancions a les entitats bancàries amb pisos buits. A banda, s'han destinat 4 milions d'euros per finançar les noves urgències de l'Hospital Parc Taulí i s'ha executat el soterrament dels FGC, entre d'altres iniciatives. 

L'oposició o eñ "desastre"de mandat

Amb tot, l'oposició considera que l'acció de govern no ha estat a l'alçada del que inicialment es va prometre i la titllen de "desastre" i "fracàs". Des del PP i Cs lamenten que el procés català "hagi marcat l'agenda del govern" i que s'hagi invertit massa esforços per defensar "la causa independentista", descuidant altres problemes que afecten el dia a dia de Sabadell. "La ciutat mai havia estat pitjor", asseguren.

En aquesta línia critiquen la manca de "diàleg" que l'executiu ha tingut amb l'empresa concessionària del servei de neteja i recollida de residus, Smatsa, i la creixent tensió que ha sorgit entre el govern i els responsables de la companyia, que ha acabat als jutjats. A banda, també lamenten la "mala gestió" que s'ha fet a l'hora de tancar els locals d'oci de la Zona Hermètica, "sense oferir cap alternativa als operadors" i deixant el jovent "sense opcions per sortir a ballar o prendre una copa". 

Una altre dels punts negres del mandat ha estat la relació amb el cos de la Policia Municipal. La reestructuració que es va fer a principis de mandat no va tenir bona acollida per part d'una part de la plantilla que va considerar que suposava una reducció de les patrulles que treballen en torn de nit i un increment de la inseguretat en aquesta franja horària. Aquest fet, sumat a la manca d'acord per negociar el conveni, i l'aprovació per decret del calendari laboral, va generat malestar dintre el cos. 
 

Els candidats i candidates a les portes de l'Ajuntament de Sabadell Foto: ACN


El passat mes d'abril el ple va donar llum verda al Pla Director de la Policia Municipal per al període 2018-2022. La proposta va rebre una allau de crítiques per part de l'oposició i va prosperar gràcies al suport dels partits que conformen el govern local. El document contempla un increment de la plantilla que permetria disposar de 275 agents l'any 2022 i també un augment destacat de recursos materials. 

A tot això se sumen les desavinences sorgides dintre del govern quatripartit, que va viure moments especialment tensos a l'equador del mandat, quan d'acord amb el pacte de govern de l'any 2015, Juli Fernàndez (ERC) va haver de fer una passa al costat i cedir l'alcaldia a Maties Serracant (Crida per Sabadell). El relleu no va tenir bona acollida per part d'Unitat pel Canvi, la força més votada de les que integren l'executiu, i que també aspirava a poder assumir el lideratge de la ciutat. El juliol de 2018 el primer tinent d'alcalde, Joan Berlanga (Unitat pel Canvi) va dimitir com a portaveu del govern “per falta de coordinació i cohesió”.

Amb tot, les forces que integren l’actual govern no descarten reeditar un executiu similar a l’actual. “El futur govern de Sabadell haurà de sorgir d'acords entre gent molt diversa", remarca Juli Fernàndez (ERC) que adverteix que les línies vermelles de la formació a l'hora de configurar pactes postelectorals són "les forces que van fer possible el 155 i els que són part de la corrupció". 

Farrés vol posar punt i final al "desgovern"

Marta Farrés, que va ser regidora de govern amb Manuel Bustos i també candidata del partit a les primàries de 2015 - quan va guanyar Josep Ayuso -, va erigir-se el passat mes d'octubre com a cap de llista per les eleccions municipals. La socialista afirma que torna amb un projecte de ciutat que posa l'Hospital Parc Taulí, l'habitatge, la creació de llocs de treball i les infraestructures en el centre i que plateja un "pla de xoc d'inversions".

Es presenta amb la voluntat d'esdevenir la primera dona alcaldessa de Sabadell i recuperar el suport que el PSC va perdre l'any 2015. Diu que treballarà perquè "el dia a dia de la ciutat torni a funcionar" després de la "gran decepció que ha suposat el govern actual". Farrés assegura que compta amb el suport d'un partit "renovat" i confia que el 'cas Mercuri' no la perjudicarà perquè "és cosa del passat". Pel que fa a l'endemà de les eleccions, no tanca la porta a pactar amb ningú que "posi per davant la ciutat i els projectes que poden ser bons per Sabadell". 
 

Joan Berlanga, escoltant Juli Fernàndez en el discurs de comiat com alcalde. Foto: Juanma Peláez


L'altre exponent femení és Lourdes Ciuró, exdiputada del PDeCAT al Congrés, que encapçala la llista de Junts per Sabadell, prenent el testimoni a Carles Rossinyol. Ciuró confia que el moment polític actual l'afavorirà, i en aquest sentit es presenta amb una llista transversal i que incorpora l'excoordinador local i exsecretari nacional de l'ANC, Francesc Baró, com a número dos. Amb tot, adverteix que les ciutats són "el primer espai sobre els quals s'ha de construir societat per viure millor" i defensa una transformació integral de Sabadell, tant des del punt de vista econòmic com urbanístic, social i comercial. "És possible que haguem de fer un govern amb molts partits altre cop, però cal pactar un comú denominador i deixar de governar des de les trinxeres ideològiques", sentencia. 

Per la seva banda, Adrián Hernández (Cs) afronta el repte de les eleccions municipals després de quatre anys en què la formació ha tingut molta presència als barris i ha apostat per la política de proximitat. "Hem tingut quatre anys amb superàvit i polítiques expansives però no s'ha sabut gestionar, no s'ha notat als barris i no han aconseguit transformar res", considera Hernàndez. El líder de la formació, que ja té tres regidors a Sabadell, és conscient que la irrupció de VOX podria perjudicar la força, però es mostra convençut que la seva llista podria ser la més votada. 

El candidat del PP i únic regidor de la formació a l'Ajuntament de Sabadell, Esteban Gesa, repeteix per tercera vegada al capdavant de la llista. Gesa lamenta que la ciutat estigui "degradada" i acusa l'executiu de ser "incendiari" i "opac".