05
de maig
del
2019
Fa una mica més d'un any el nom d'Eva Abellan (Sabadell, 1977) va començar a sonar a l'Ajuntament de Sabadell. El seu projecte per a Síndica de Greuges va tenir el suport unànime del ple i des del maig de 2018 exerceix com a tal, deixant enrere 12 anys de Josep Escartín. "Una nova fornada de dones", assegura que arriben en aquest càrrec, que defineix de "solitari". Va arribar després d'estar a l'obra social de Caixa Sabadell i dirigint la comunicació d'una consultora medi ambiental, entre d'altres tasques. "De dirigir grans equips a ser tres persones", apunta, tot i ser la Síndica no es queixa i promet defensar la ciutadania davant els abusos municipals.
- Com ha estat aquest primer any?
- He hagut de fer una feina de rodatge important, perquè hi havia temes amb els quals no tenia tanta expertesa i m’he hagut d’adaptar. A més, d’un temps d’anàlisi de com s’han fet les coses i quines es podrien millorar i cal sumar-hi la implantació de les bases del projecte que vaig presentar. A tot plegat s'ha d'afegir la gestió del dia a dia, perquè en aquest any s’han obert més expedients que l’anterior. Hi ha un repunt a partir de maig, quan vaig començar oficialment. Potser esperaven la meva arribada i això m’agrada, perquè vol dir que confien en la institució.
- És un valor afegit arribar a una organisme al qual el Síndic feia 12 anys que era al càrrec?
- Va molt bé, hi ha coses que es fan bé i continuen així. Però també n’hi ha d’altres que es poden millorar, i em refereixo en l’àmbit intern. Però a l’administració les coses costen.
- L'anterior Síndic, Josep Escartín, es va acomiadar amb una crítica a la "lentitud" de les respostes municipals. Ha canviat alguna cosa en una mica més d'un any?
- El reglament marca que l’Ajuntament ha de donar resposta en el termini d’un mes i això està desfasat. I et diria que una de cada quatre persones que venen a explicar les seves queixes, de mil tipus, et diuen: “O no m’han contestat o ho han fet amb respostes estàndard”. I davant d’això presenten recurs i es torna a repetir la resposta tipus. Des de el Síndic també fem, després de rebre les denúncies ciutadanes i fer la sol·licitud d’informe al consistori, una resolució. Dins d’aquesta hi ha, en molt casos, recomanacions, que tenen un temps de resposta i segons la normativa ha de ser de dos mesos. I n’hi ha moltes que no han dit res. Per això, una de les coses que hem implementat és fer seguiment d’aquestes recomanacions. A banda de les sol·licituds d’informe, que també tenen un mes per traslladar-nos aquesta informació.
- I com va aquest seguiment?
- Vam fer 48 recomanacions, només van acceptar-ne una i sis les van rebutjar. Per tant, vam rebre set respostes. Això no arriba ni al 15%.
- En el seu informe de 2018 va fixar l'increment de la taxa de residus com la queixa més generalitzada. A punt d'arribar a l'equador de 2019, ho continua sent?
- Continuen arribant queixes, perquè hi ha problemàtiques molt específiques. Per exemple, hi ha una llogatera que va marxar el mes de gener i la taxa està calculada a partir dels ingressos d’aquesta dona que la resta de l’any ja no hi serà. Això pot ser un greuge, però el fons de la discussió és què ha de gravar la generació de residus. És a dir, si recicles i minimitzes residus pagues menys.
- Com es pot fer això en una ciutat que té una població de 213.000 persones.
- Hi ha maneres. De fet, hi ha dos grans models: el porta a porta i el sistema de contenidors. En el primer cas, hi ha municipis que ho fan i la taxa de reciclatge és molt més alta, amb la qual cosa es pot calcular la generació de residus i es paga en conseqüència. El segon model funciona amb unes targetes personalitzades i quan fas servir un contenidor, l’utilitzes i queda registrat.
- En ambdòs casos suposen una gran inversió, especialment en el segon que comenta.
- Tot és una inversió, perquè canviar el model de recollida també ho és. Entenc que no és fàcil. Ara bé, és un tema de transparència, saber quan ens costa cada model i si la ciutadania té tota la informació es posarà les piles en aquesta matèria, perquè, crec, en general hi ha molt desconeixement. Per exemple, una ciutat que no recicla, les escombraries se’n van a l’abocador i això té un cost molt alt per aquell ajuntament, perquè per cada tona que duu ha de pagar i això, a partir de 2020 per una directiva europea, encara serà més car. En canvi, un model que recicla, amb empreses com ara Ecoembes i Ecovidrio que agafen les ampolles i les reciclen i paguen diners a les administracions per aquest material. Per tant, reciclar ens genera ingressos.
- Un dels seus objectius era que la Síndica tingués dedicació exclusiva. Ho ha aconseguit?
- Sí, de fet quan vaig presentar el meu projecte tenia tres objectius bàsics: dedicació exclusiva com ja hi ha a d’altres ciutats amb aquest volum de població, més recursos humans a l’oficina, perquè ara mateix som tres persones i més dotació econòmica i fins i tot tenir pressupost propi. Per ara, només hi ha la meva dedicació exclusiva i no tinc partida de diners pròpia i això ho diu el reglament de l’Oficina, per tant, no pot ser d’una altra manera. Lluitaré enguany perquè es compleixi. És una mica incongruent, perquè entre els cinc projectes, el ple va triar el meu i per unanimitat.
- Pensa que això es pot llegir com que no creuen en aquesta institució?
- Quan Josep Escartín va deixar el càrrec es va continuar apostant per aquesta figura. Si hi creuen més o menys? No ho sé. Defensaré la institució perquè és la meva feina i crec que serveix i té una utilitat, pot ajudar a transformar i la ciutadania ho ha de conèixer.
- I la gent la coneix?
- Cada vegada més i és una altra de les meves metes. M’estic reunint amb entitats de la ciutat des del minut zero, associacions de veïns, visito els barris i impulsant les xarxes socials per anar a un altre tipus de públic.
- Els joves es queixen?
- El perfil dels usuaris que tenim és, aproximadament, a partir dels 40 anys. També és veritat que hi ha casos de gent jove en situació de vulnerabilitat, principalment que estan a punt de ser desnonats i fins i tot amb fills. Tot el que puc fer és, coneixent la situació, saber quin és el pla de l’Ajuntament amb la família en qüestió. I una altra de les coses que hem fet, i de la qual estic molt contenta, és l’acord, en vigor des d’aquest mes de maig, amb el Col·legi d’Advocats de Sabadell perquè assessorin, facin acompanyament i recursos d’alçada de forma gratuïta en tot el tema de la renda garantida. També ho fan amb la llei de segona oportunitat, que tenen torn d’ofici. Tot plegat, em fa tenir eines per quan m’arriben situacions.
- Ha crescut o ha retrocedit la vulnerabilitat de les famílies en els últims mesos?
- No sabria dir-t’ho. La meva sensació és que hi ha masses casos. En una ciutat com Sabadell hauria d'haver-hi vulnerabilitat zero, no hauria d’haver gent dormint al carrer, una família dormint en un cotxe durant sis mesos com em vaig trobar, ni persones que estan a punt de perdre l’habitatge... De totes maneres, no tot és responsabilitat municipal, hi ha problemes estructurals. La crisi encara no està superada, hi ha moltes persones que s’han quedat enrere. Hi ha col·lectius com les famílies monoparentals que no tenen visibilitat, que no estan al centre de cap política i estan abocades a la pobresa. Hi ha molts temes en aquest àmbit. És cert que des de Serveis Socials s’han fet coses bé com la Unitat d’Emergència Social (UES), però hi ha molta feina.
- Cal una figura com la seva en ple segle XXI?
- Hi he donat moltes voltes això. Represento una institució que pel que he vist en d’altres poblacions, el perfil és, un senyor gran jubilat que fa la feina voluntàriament. Ara hi ha una formada de síndiques que som dones i més joves com la de l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Ripollet. És un altre tarannà i aquesta figura de síndica pateix modulacions i té molt sentit, perquè, al cap i a la fi, som el pas previ a un contenciós administratiu. Si no existíssim, la ciutadania l’únic que podria fer per defensar-se davant l’administració seria interposant litigis. I la tasca de mediació que fem. Estic orgullosa de la meva ciutat, que hagi apostat per aquesta figura, al final el que li dona és més garantia democràtica i transparència. Això ens diu que tenim un Ajuntament que és conscient que pot fallar que, de vegades, s’equivoca, però posa al servei de la població una persona que avisa i fiscalitza.
- És preocupant que al 2018 es cremessin 202 contenidors, 190 el 2017 i 205 al 2016.
- No m’ha arribat com a queixa ciutadania, però segueixo l’actualitat de la ciutat i sé que és un fet. Tot el tema d’actes incívics em preocupen, perquè són recursos públics. Podria tenir relació amb l’abandonament de voluminosos, potser no, però hi ha molt mobiliari domèstic deixat a la via pública. Hi ha focus a la ciutat, fins i tot hi ha hagut veïns que m’han dit que han vist camions d’empreses que ho descarreguen i marxen. L’Ajuntament ho coneix, perquè l’empresa de neteja està fent tasques extra en aquest sentit i només hi ha un 20% de la recollida els dies que toca a la setmana, són prou evidències per actuar.
- Un altre tema que concentra moltes queixes són les multes, perquè la versió de l'agent preval.
- En temes zona blava hem tingut moltes queixes. N'hi ha una de surrealista, la d’un senyor que va aparcar el seu vehicle amb les portes obertes. Anava a buscar unes fustes a la seva botiga i en aquest interval de temps, quan va tornar ja tenia una multa. O també un altre cas, perquè no hi havia tiquet i quan se li va ensenyar perquè el duia a la mà, va mantenir la sanció, perquè, diuen, li havia donat una altra persona. Al cap i a la fi, aquella franja horària està pagada i aquest servei estava pensat per regular el trànsit i no té afany recaptatori.
- Per últim, li han arribat casos sobre discriminació per raó de sexe, gènere o raça?
- Recentment han arribat dos casos de xenofòbia. És una tema difícil, perquè les víctimes els costa venir a explicar-ho, tampoc coneixen el sistema i no saben com fer-ho. Aquests fets els treballem amb l’Oficina de Drets Civils de l’Ajuntament, perquè són fets entre particulars i no amb l’administració. El consistori, en principi, no discrimina per temes d’orientació sexual o identitat sexual. En va arribar algun en el seu moment, però fa molt de temps.
- Com ha estat aquest primer any?
- He hagut de fer una feina de rodatge important, perquè hi havia temes amb els quals no tenia tanta expertesa i m’he hagut d’adaptar. A més, d’un temps d’anàlisi de com s’han fet les coses i quines es podrien millorar i cal sumar-hi la implantació de les bases del projecte que vaig presentar. A tot plegat s'ha d'afegir la gestió del dia a dia, perquè en aquest any s’han obert més expedients que l’anterior. Hi ha un repunt a partir de maig, quan vaig començar oficialment. Potser esperaven la meva arribada i això m’agrada, perquè vol dir que confien en la institució.
- És un valor afegit arribar a una organisme al qual el Síndic feia 12 anys que era al càrrec?
- Va molt bé, hi ha coses que es fan bé i continuen així. Però també n’hi ha d’altres que es poden millorar, i em refereixo en l’àmbit intern. Però a l’administració les coses costen.
- L'anterior Síndic, Josep Escartín, es va acomiadar amb una crítica a la "lentitud" de les respostes municipals. Ha canviat alguna cosa en una mica més d'un any?
- El reglament marca que l’Ajuntament ha de donar resposta en el termini d’un mes i això està desfasat. I et diria que una de cada quatre persones que venen a explicar les seves queixes, de mil tipus, et diuen: “O no m’han contestat o ho han fet amb respostes estàndard”. I davant d’això presenten recurs i es torna a repetir la resposta tipus. Des de el Síndic també fem, després de rebre les denúncies ciutadanes i fer la sol·licitud d’informe al consistori, una resolució. Dins d’aquesta hi ha, en molt casos, recomanacions, que tenen un temps de resposta i segons la normativa ha de ser de dos mesos. I n’hi ha moltes que no han dit res. Per això, una de les coses que hem implementat és fer seguiment d’aquestes recomanacions. A banda de les sol·licituds d’informe, que també tenen un mes per traslladar-nos aquesta informació.
- I com va aquest seguiment?
- Vam fer 48 recomanacions, només van acceptar-ne una i sis les van rebutjar. Per tant, vam rebre set respostes. Això no arriba ni al 15%.
- En el seu informe de 2018 va fixar l'increment de la taxa de residus com la queixa més generalitzada. A punt d'arribar a l'equador de 2019, ho continua sent?
- Continuen arribant queixes, perquè hi ha problemàtiques molt específiques. Per exemple, hi ha una llogatera que va marxar el mes de gener i la taxa està calculada a partir dels ingressos d’aquesta dona que la resta de l’any ja no hi serà. Això pot ser un greuge, però el fons de la discussió és què ha de gravar la generació de residus. És a dir, si recicles i minimitzes residus pagues menys.
- Com es pot fer això en una ciutat que té una població de 213.000 persones.
- Hi ha maneres. De fet, hi ha dos grans models: el porta a porta i el sistema de contenidors. En el primer cas, hi ha municipis que ho fan i la taxa de reciclatge és molt més alta, amb la qual cosa es pot calcular la generació de residus i es paga en conseqüència. El segon model funciona amb unes targetes personalitzades i quan fas servir un contenidor, l’utilitzes i queda registrat.
"La taxa de residus en el fons és un tema de transparència: saber quan ens costa cada model de reciclatge"
- En ambdòs casos suposen una gran inversió, especialment en el segon que comenta.
- Tot és una inversió, perquè canviar el model de recollida també ho és. Entenc que no és fàcil. Ara bé, és un tema de transparència, saber quan ens costa cada model i si la ciutadania té tota la informació es posarà les piles en aquesta matèria, perquè, crec, en general hi ha molt desconeixement. Per exemple, una ciutat que no recicla, les escombraries se’n van a l’abocador i això té un cost molt alt per aquell ajuntament, perquè per cada tona que duu ha de pagar i això, a partir de 2020 per una directiva europea, encara serà més car. En canvi, un model que recicla, amb empreses com ara Ecoembes i Ecovidrio que agafen les ampolles i les reciclen i paguen diners a les administracions per aquest material. Per tant, reciclar ens genera ingressos.
- Un dels seus objectius era que la Síndica tingués dedicació exclusiva. Ho ha aconseguit?
- Sí, de fet quan vaig presentar el meu projecte tenia tres objectius bàsics: dedicació exclusiva com ja hi ha a d’altres ciutats amb aquest volum de població, més recursos humans a l’oficina, perquè ara mateix som tres persones i més dotació econòmica i fins i tot tenir pressupost propi. Per ara, només hi ha la meva dedicació exclusiva i no tinc partida de diners pròpia i això ho diu el reglament de l’Oficina, per tant, no pot ser d’una altra manera. Lluitaré enguany perquè es compleixi. És una mica incongruent, perquè entre els cinc projectes, el ple va triar el meu i per unanimitat.
La Síndica ha completat el primer any al càrrec Foto: Albert Hernàndez
- Pensa que això es pot llegir com que no creuen en aquesta institució?
- Quan Josep Escartín va deixar el càrrec es va continuar apostant per aquesta figura. Si hi creuen més o menys? No ho sé. Defensaré la institució perquè és la meva feina i crec que serveix i té una utilitat, pot ajudar a transformar i la ciutadania ho ha de conèixer.
- I la gent la coneix?
- Cada vegada més i és una altra de les meves metes. M’estic reunint amb entitats de la ciutat des del minut zero, associacions de veïns, visito els barris i impulsant les xarxes socials per anar a un altre tipus de públic.
- Els joves es queixen?
- El perfil dels usuaris que tenim és, aproximadament, a partir dels 40 anys. També és veritat que hi ha casos de gent jove en situació de vulnerabilitat, principalment que estan a punt de ser desnonats i fins i tot amb fills. Tot el que puc fer és, coneixent la situació, saber quin és el pla de l’Ajuntament amb la família en qüestió. I una altra de les coses que hem fet, i de la qual estic molt contenta, és l’acord, en vigor des d’aquest mes de maig, amb el Col·legi d’Advocats de Sabadell perquè assessorin, facin acompanyament i recursos d’alçada de forma gratuïta en tot el tema de la renda garantida. També ho fan amb la llei de segona oportunitat, que tenen torn d’ofici. Tot plegat, em fa tenir eines per quan m’arriben situacions.
"La crisi encara no està superada, hi ha moltes persones que s’han quedat enrere"
- Ha crescut o ha retrocedit la vulnerabilitat de les famílies en els últims mesos?
- No sabria dir-t’ho. La meva sensació és que hi ha masses casos. En una ciutat com Sabadell hauria d'haver-hi vulnerabilitat zero, no hauria d’haver gent dormint al carrer, una família dormint en un cotxe durant sis mesos com em vaig trobar, ni persones que estan a punt de perdre l’habitatge... De totes maneres, no tot és responsabilitat municipal, hi ha problemes estructurals. La crisi encara no està superada, hi ha moltes persones que s’han quedat enrere. Hi ha col·lectius com les famílies monoparentals que no tenen visibilitat, que no estan al centre de cap política i estan abocades a la pobresa. Hi ha molts temes en aquest àmbit. És cert que des de Serveis Socials s’han fet coses bé com la Unitat d’Emergència Social (UES), però hi ha molta feina.
- Cal una figura com la seva en ple segle XXI?
- Hi he donat moltes voltes això. Represento una institució que pel que he vist en d’altres poblacions, el perfil és, un senyor gran jubilat que fa la feina voluntàriament. Ara hi ha una formada de síndiques que som dones i més joves com la de l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Ripollet. És un altre tarannà i aquesta figura de síndica pateix modulacions i té molt sentit, perquè, al cap i a la fi, som el pas previ a un contenciós administratiu. Si no existíssim, la ciutadania l’únic que podria fer per defensar-se davant l’administració seria interposant litigis. I la tasca de mediació que fem. Estic orgullosa de la meva ciutat, que hagi apostat per aquesta figura, al final el que li dona és més garantia democràtica i transparència. Això ens diu que tenim un Ajuntament que és conscient que pot fallar que, de vegades, s’equivoca, però posa al servei de la població una persona que avisa i fiscalitza.
- És preocupant que al 2018 es cremessin 202 contenidors, 190 el 2017 i 205 al 2016.
- No m’ha arribat com a queixa ciutadania, però segueixo l’actualitat de la ciutat i sé que és un fet. Tot el tema d’actes incívics em preocupen, perquè són recursos públics. Podria tenir relació amb l’abandonament de voluminosos, potser no, però hi ha molt mobiliari domèstic deixat a la via pública. Hi ha focus a la ciutat, fins i tot hi ha hagut veïns que m’han dit que han vist camions d’empreses que ho descarreguen i marxen. L’Ajuntament ho coneix, perquè l’empresa de neteja està fent tasques extra en aquest sentit i només hi ha un 20% de la recollida els dies que toca a la setmana, són prou evidències per actuar.
- Un altre tema que concentra moltes queixes són les multes, perquè la versió de l'agent preval.
- En temes zona blava hem tingut moltes queixes. N'hi ha una de surrealista, la d’un senyor que va aparcar el seu vehicle amb les portes obertes. Anava a buscar unes fustes a la seva botiga i en aquest interval de temps, quan va tornar ja tenia una multa. O també un altre cas, perquè no hi havia tiquet i quan se li va ensenyar perquè el duia a la mà, va mantenir la sanció, perquè, diuen, li havia donat una altra persona. Al cap i a la fi, aquella franja horària està pagada i aquest servei estava pensat per regular el trànsit i no té afany recaptatori.
- Per últim, li han arribat casos sobre discriminació per raó de sexe, gènere o raça?
- Recentment han arribat dos casos de xenofòbia. És una tema difícil, perquè les víctimes els costa venir a explicar-ho, tampoc coneixen el sistema i no saben com fer-ho. Aquests fets els treballem amb l’Oficina de Drets Civils de l’Ajuntament, perquè són fets entre particulars i no amb l’administració. El consistori, en principi, no discrimina per temes d’orientació sexual o identitat sexual. En va arribar algun en el seu moment, però fa molt de temps.