30
d'abril
del
2019
El fotògraf Efrén montoya (Sabadell, 1973) exposa aquests dies a Sabadell la seva darrera mostra, titulada Prusian Blue. La mostra, que es pot veure a la Biblioteca dels Safareigs (Papa Pius XI, 165) fins el dimarts 30 d'abril, és un recull de fotografies que ha fet en diferents entorns amb una tècnica concreta, la cianotipia. N'ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.
- Què és la cianotipia?
- És un antic procediment fotogràfic monocromàtic, que aconsegueix una còpia de l'original a partir d'un negatiu, en un color cian conegut també com a blau de Prússia o turquesa. S'obté mitjançant una tècnica de presensibilització i insolació del material i posterior revelatge per
obtenir el positiu.
- Com es va popularitzar el seu ús?
- Encara que la invenció de la cianotipia no era d'ella, va ser Anna Atkins la primera persona que la va fer servir per publicar llibres de botànica i per tant es considerada la primera fotògrafa de la història.
- I vostè l'ha assumit, també. Què recull en la mostra?
- Les imatges de l'exposició pertanyen a una sèrie de viatges a través d'Egipte, Marroc, Tunísia i Turquia. Són fotografies de persones, del seu fer diari, no hi ha paisatges, no hi ha monuments, on l'epicentre d'atenció són les persones: la vida quotidiana, el treball i la convivència i la col·laboració. Trobareu moments de pau, espais de pensament... Valors dels quals al món encara li queda molt per aprendre.
- I com les fa les fotografies amb aquesta tècnica?
- Per fer còpies en cianotipia no cal cap càmera especial. Consisteix, en el meu cas, en tractar els arxius digitals ja existents (potser captura des d'una digital o un negatiu escanejat). L'imatge es converteix en Photoshop a blanc i negre i es fa un "invertir" per obtenir una imatge negativa. Aquest original es fotocopia en acetat, una fotocòpia transparent. Prèviament el material, el paper o qualsevol material absorvent, s'impregna del químic fotosensible i un cop sec es posa a sobra el acetat ben premsat amb un vidre. Es posa a la llum solar durant uns 20 minuts i després es renta aquest paper amb aigua. En aquest moment ja apareix l'imatge en blau, que és com reacciona el químic al rentar-se un cop insolat. Es pot fer amb imatges positives (fulles, branques...) aleshores l'imatge resultant seria negativa. No és el meu cas.
- Què és la cianotipia?
- És un antic procediment fotogràfic monocromàtic, que aconsegueix una còpia de l'original a partir d'un negatiu, en un color cian conegut també com a blau de Prússia o turquesa. S'obté mitjançant una tècnica de presensibilització i insolació del material i posterior revelatge per
obtenir el positiu.
- Com es va popularitzar el seu ús?
- Encara que la invenció de la cianotipia no era d'ella, va ser Anna Atkins la primera persona que la va fer servir per publicar llibres de botànica i per tant es considerada la primera fotògrafa de la història.
Una de les fotografies de l'exposició. Foto: NS / Cedida
- I vostè l'ha assumit, també. Què recull en la mostra?
- Les imatges de l'exposició pertanyen a una sèrie de viatges a través d'Egipte, Marroc, Tunísia i Turquia. Són fotografies de persones, del seu fer diari, no hi ha paisatges, no hi ha monuments, on l'epicentre d'atenció són les persones: la vida quotidiana, el treball i la convivència i la col·laboració. Trobareu moments de pau, espais de pensament... Valors dels quals al món encara li queda molt per aprendre.
- I com les fa les fotografies amb aquesta tècnica?
- Per fer còpies en cianotipia no cal cap càmera especial. Consisteix, en el meu cas, en tractar els arxius digitals ja existents (potser captura des d'una digital o un negatiu escanejat). L'imatge es converteix en Photoshop a blanc i negre i es fa un "invertir" per obtenir una imatge negativa. Aquest original es fotocopia en acetat, una fotocòpia transparent. Prèviament el material, el paper o qualsevol material absorvent, s'impregna del químic fotosensible i un cop sec es posa a sobra el acetat ben premsat amb un vidre. Es posa a la llum solar durant uns 20 minuts i després es renta aquest paper amb aigua. En aquest moment ja apareix l'imatge en blau, que és com reacciona el químic al rentar-se un cop insolat. Es pot fer amb imatges positives (fulles, branques...) aleshores l'imatge resultant seria negativa. No és el meu cas.
Un visitant a l'exposició d'Efrén Montoya. Foto: NS / Cedida