entrevista

Joan Cuevas: «L'atomització de partits ha arribat per quedar-se»

El politòleg analitza el procés de canvi que s'ha seguit des de consistoris com el de Sabadell durant aquest mandat

per Albert Segura, Sabadell, 20 d'abril de 2019 a les 20:00 |
Joan Cuevas, autor del llibre | Albert Hernàndez
Les eleccions municipals són a tocar, i és hora de fer balanç. Quatre anys en els quals molts ajuntaments han estat governats per formacions que fins al 2015 havien estat a l'oposició o, directament, no havien existit. El politòleg, especialista en polítiques públiques, Joan Cuevas analitza en el llibre Transformar des de la política (Edicions Els Llums) com des del món municipal s'ha treballat en aquesta direcció. La publicació arriba aquest dilluns a les llibreries i el dia 19 es presenta a la Biblioteca Vapor Badia, en un acte en què hi prendran part l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i l'exalcalde Juli Fernàndez. N'ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.

- Com es pot transformar des de la política? Quins són els reptes a fer front?


Els reptes del futur immediat són enormes. Si no millorem la resposta al canvi climàtic, els estudis preveuen que cap a l'any 2100 ens podríem estar gastant un 10% del PIB anual en gestionar les conseqüències. Les onades migratòries, degut al canvi climàtic i a les grans desigualtats, seran molt superiors a les actuals. A l'any 2010 hi havia un total de 19 milions de persones emigrant de l'Àfrica subsahariana anualment. Al 2050 es preveu que en seran 78 milions. Hi ha un cert consens entre els economistes que difícilment hi haurà períodes llargs de creixement econòmic en el futur. Això i la globalització del mercat porten a grans nivells de pobresa, desigualtat creixent, precarietat i atur.

- Cal una actualització de les percepcions?

- El que ens ve a sobre és ingent. I els instruments públics i polítics actuals estan totalment desfasats. O canviem aquestes palanques sense demora, o l'alternativa seran els autoritarismes que ja estan traient el cap.

- Com es pot fer aquest canvi?


- Els factors que permeten transformar amb èxit són moltes palanques. Al llibre en faig un repàs panoràmic i poso exemples. Els projectes transformadors que tenen èxit solen partir de consensos i suports socials ben treballats, solen fer provatures pilot inicial per generar petits precedents d'èxit, solen tenir uns lideratges horitzontals i basats en la confiança. Els projectes transformadors amb èxit situen objectius i finalitats ideològics, però la manera en com configuren els projectes tenen poc a veure amb la ideologia i molt a veure amb la ciència. Comença a haver un volum d'estudis molt elevat que ens diuen quin tipus de polítiques funcionen a l'hora de voler respondre a problemes o necessitats concretes. I ni la política ni l'administració els utilitzen. Hi ha un marge de millora real molt important, però fer-ho possible requereix uns canvis culturals, institucionals i polítics que són disruptius i sovint contra intuïtius.

Per primer cop en molts anys el progressisme planteja un discurs esperançador, que s'atreveix a posar en agenda temes ambiciosos


- Quina és l’experiència que n'extraiem dels 4 anys de "Govern de transformació" a Sabadell?

- Aquests governs han aconseguit posar en agenda temes clau per a la societat d'ara i del futur. Sobretot hi ha 3 àmbits: generar institucions més democratitzades i inclusives, generar més cobertures de benestar, reduir les desigualtats i intervenir en àmbits on el lliure mercat està fallant, com per exemple l'habitatge o les conseqüències del canvi climàtic. Per primer cop en molts anys el progressisme planteja un discurs esperançador, que s'atreveix a posar en agenda temes ambiciosos. Aquests governs de transformació deixen d'esquivar o obviar els problemes reals que tenim com a societat. Tot això és el que ens ha aportat com a més positiu.

- I ara què cal aprendre ara, què queda pendent?

- Els nous reptes per al progressisme són tant ambiciosos i complexos, que cal reconfigurar l'administració pública, les organitzacions polítiques i la manera en que es fa política. Per exemple, fins fa pocs anys els reptes d'educació passaven per tenir sistemes que instruïssin en habilitats memorístiques i rutinàries al conjunt de la població. Ara en canvi, la societat necessita que amplies capes de la societat tinguin altes capacitats cognitives i competencials. I per això no només necessitem més recursos. També necessitem arribar a consensos de quines han de ser aquestes capacitats cognitives i com ensenyar-les. Cal molta intel·ligència col·lectiva, consensos i evidències científiques. I no s'està gens acostumat a això.

- Quins serien els quatre grans canvis fets a Sabadell?

- El primer canvi destacable és més de formes i actituds. La política ha deixat de banda una lògica clientelar que feia que les institucions municipals fossin poc inclusives. Canviar això no és fàcil, i a més a més els efectes no es noten tant a curt termini com a mig-llarg. Això ha passat -i està passant- en moltes institucions liderades per diferents colors polítics. Però a Sabadell és especialment notable. Un àmbit on l'Ajuntament està començant a ser més disruptiu és en l'àmbit social i educatiu. S'han configurat estratègies concretes i consensuades, que s'estan avaluant, i s'estan impulsant projectes concrets amb evidència de que funcionen. S'està treballant per reduir la segregació escolar, s'estan millorant els serveis a persones amb discapacitat, s'estan impulsant projectes disruptius dirigits a la infància i l'adolescència o dirigits a trencar la cronificació de la pobresa. Ara bé, cal anar molt més enllà.

- I en matèria d'habitatge?

- També és destacable l'esforç que s’està fent en habitatge. Sabadell és un dels municipis amb més habitatge públic de lloguer, amb al voltant de 1.300. Però per anar bé, tenint en compte països on s'aconsegueix tenir un preu de l'habitatge raonable, caldria tenir al voltant del 30% del parc total. Això vol dir tenir 24.000 habitatges de lloguer públic. Estem encara massa lluny. En això caldria fer una aposta molt més decidida.

L'atomització de partits ha arribat per quedar-se. I malgrat pugui semblar un desastre, hi ha països referents amb l'avenç social efectiu que fa anys que tenen sistemes de partit molt atomitzats


- Sabadell no és l’únic municipi on al 2015 es va canviar el color del govern, en alguns llocs històric. Quin és el balanç que en fan?

- Hi ha perspectives i enfocs diferents. Però en general podríem subratllar tres constatacions. Primer, no hi ha cap institució pública on hi hagi uns poderosos que decideixen en contra dels interessos de la ciutadania. El problema ara és que el poder ha passat de les institucions públiques a la ciutadania i al mercat. I cal aprendre com aconseguir objectius polítics amb impacte amb aquest nou context. Segon, cal canviar els instruments i les maneres de fer política per actuar de manera efectiva en aquest nou context i fer-ho amb rapidesa. Per exemple, no podem mantenir una administració pensada per fer funcions mecàniques i no funcions d'intel·ligència. Això no serveix en un context en que les polítiques necessiten de consens ciutadà, tenir en compte el que diu l'evidència o adaptar-se a les necessitats de les persones. No es pot mantenir un sistema d'oposicions que segons els estudis prediu amb un 45% d'encert el bon funcionament dels treballadors, quan un simple test psicotècnic preveu el 65%. Tercer, la manera que tenim d’organitzar-nos i debatre políticament en l'actualitat no ajuda. El partidisme i el politiqueig no ajuden gens a transformar.

- S'ha avançat tant com volien? Quanta feina queda per fer?

- El repte ara ja no és tant per què cal lluitar políticament o quins temes són els prioritaris. Ara cal concentrar-se en com s'aconsegueix que les polítiques i les institucions responguin de manera efectiva a necessitats i problemes. El progressisme va en bona direcció, però sobretot ha de canviar tres elements. Primer, ha de posar el focus en temes concrets, no ho pot abordar tot a la vegada. Ha de generar aliances i consensos ciutadans molt amplis en les seves polítiques clau. Sense això no tindrà èxit. I tercer, ha de fer tot això amb molta més decisió, acceleració i voluntat disruptiva. El que necessita la ciutadania va en contra de les dinàmiques i cultura organitzativa de l'administració i dels partits polítics. Al llibre entro al detall de com cal abordar tots aquests temes i de quins països o ciutats se n'estan sortint.

- A la presentació del llibre hi ve l'alcalde Maties Serracant i l’exalcalde Juli Fernàndez, de dos colors diferents. Exemple de lluites compartides des de l'esquerra?

- L'atomització de partits ha arribat per quedar-se. I malgrat pugui semblar un desastre, hi ha països referents amb l'avenç social efectiu que fa anys que tenen sistemes de partit molt atomitzats. Només cal mirar al nord! Les fronteres i dinàmiques sectàries de partit, malgrat encara hi són, cada vegada es van degradant més. Els alcaldes del Vallès, de diferents colors, estan parlant entre ells més que mai. Més que quan molts d'ells eren d'un mateix color. I ho estan fent d'una manera molt sana, tenint debats en profunditat sobre polítiques públiques. O el progressisme aprèn a treballar com a amalgama conjunta o no es podran respondre els importants reptes que tenim al davant. Si no es fa així, només queden les solucions de mercat que generen més desigualtats, o bé els autoritarismes.

 

Participació