08
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
11:17h
Avui, 8 d'abril, se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano, una jornada que culmina una agenda d'activitats a Sabadell. Uns dies per posar sobre la taula les reivindicacions d'aquesta ètnia "maltractada des de fa segles", tal com sosté el president de l'Associació del Poble Gitano, Manuel Heredia (Loja, 1949). Presumeix dels seus i de la seva noblesa, a la vegada que avisa que les noves generacions que pugen, "voldran més drets". Fa moltes dècades que lluita perquè els deixin d'etiquetar i ara, "quan ja m'he fet gran", confessa, comença a veure resultats de les llavors sembrades. N'ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.
- Es poden conservar les tradicions del poble gitano en ple s. XXI?
- S’han de respectar i es respectaran. El que hem de fer és donar-los molta més visibilitat i que la societat les respectin. Els gitanos morirem pel nostre poble, de forma pacífica i reivindicarem que se’ns tingui en compte des de les administracions.
Som una ètnia que venim patint des de fa segles i segurament així continuarà en el futur, però no canviarem. Hi ha un deute històric amb nosaltres, perquè Hitler va eliminar milers i milers de gitanos i ningú ha reparat aquesta injustícia. Si hem sobreviscut al llarg de la història, prosseguirà en el futur. Insisteixo, ningú farà que deixem de ser el que som.
- Creu que formar un partit polític els ajudaria?
- Tal com està configurada la llei electoral no tindríem representació. Per ara, és millor integrar-se en altres forces electorals, en posicions amb possibilitats. Tot i així, és una inquietud que tenim, però encara no és el moment. Hem d’anar fent passos ferms, que no tinguin marxa enrere. Poc a poc. Per exemple, tenim la Popi (Paqui Maya) que va com a número 6 d’ERC a Sabadell i a Figueres, el nou partit Guanyem (confluència de la CUP, Compromís d’Esquerres per Figueres, la Forja, Som Alternativa i MES) té com a candidat a José Castellón, conegut amb el sobrenom de Joselin.
- És suficient aquesta representativitat d’un col·lectiu que a Sabadell té unes 9.000 persones i a Catalunya entre 80.000 i 100.000 persones?
- Porto 50 anys treballant pel poble gitano i ara s’estan obrint petites escletxes. Per què fins ara, on han estat els gitanos representats? També som ciutadans. Per muntar un partit necessitem associacions fortes, que tinguin capacitat per eliminar les pro-gitanes. Aquestes no les volem, perquè van a la cerca de la subvenció. Per això, el que volem i fem és formar els nostres joves i la gran majoria ho estan. No tots els que voldríem, però hi ha un gruix important. Els nens gitanos han d’anar a l’escola, no perquè hi ha la falsa amenaça que els hi trauran el PIRMI a les famílies, ho han de fer pel seu futur.
- Coneix d’altres partits que hagin volgut incorporar persones d’ètnia gitana a les seves llistes?
- Sí, n’hi ha hagut, però en llocs que no sortirien. Només he aconsellat a la Popi, perquè crec que té possibilitats. També t’haig de dir que no hi ha programes electorals que recullin propostes per al poble gitano i tampoc que es comprometin a treballar-hi.
- Què troba a faltar en els programes electorals?
- Equitat en totes les àrees, és a dir, salut, educació, cultura, habitatge, esports i dones, per mencionar-te algunes. També, la creació d’un òrgan de coordinació en les polítiques dirigides al poble gitano, amb un gitano al capdavant i sigui executiu, que lideri les propostes, i no sigui un organisme consultiu; protocol d’actuació transversal per combatre qualsevol acte de racisme i gitanofòbia i actuacions de visibilitat i promoció de la cultura gitana per al conjunt de la població.
- Això que diu del protocol, la Fundació del Secretariat Gitano va registrar 232 casos de discriminació el 2018. És una dada ajustada a la realitat?
- Sí, la discriminació continua després de més de sis segles. Et posaré un exemple: fa unes setmanes a la discoteca Àrea va haver-hi una baralla i el propietari va trucar als Mossos, perquè, deia, “hi havia hagut una baralla amb un gitano involucrat”. I quan van arribar ja se n’havien anat, però hi havia uns quants gitanos dins i els van treure fora per escorcollar-los i identificar-los. També passa quan entrem en un gran establiment, els vigilants ens segueixen fins que no marxem. Hi ha molta discriminació, fins i tot des dels barris on viuen els gitanos de Sabadell. Els presidents de les associacions de veïns són racistes.
- Sabadell va aprovar en el ple municipal de juliol de 2017 incorporar la cultura i la història del poble gitano al currículum educatiu.
- No s’ha fet res. I això provoca que hi hagi desconeixement de la nostra cultura. I un altre gravamen que patim és que les entitats veïnals i d’altres culturals tenen local, nosaltres no en tenim.
- Quan fa que ho reclamen?
- Fa molts anys. Ens van oferir una oficina al Vapor Llonch amb un horari i això no té cap sentit. Primer, no és el nostre lloc, hauria d’estar a Torre-romeu o a Can Puiggener i segon, no ens poden limitar a un temps determinat.
L’únic que va fer alguna cosa pels gitanos va ser l'alcalde Antoni Farrés, la resta han passat de nosaltres. Ens va cedir un local perquè els gitanos aprenguessin a llegir i escriure i més de 3.000, gràcies això, es van treure el carnet de conduir. I saps qui ens ho va treure? El PSC i això que Manuel Bustos era amic meu. Per això, a Farrés li vam regalar la vara de mando dels gitanos, perquè se la mereixia.
- També la tenia l’antic cap dels Mossos a la ciutat, Josep Guillot. Segueix amb l’actual, Roger Sales?
- Guillot era una molt bona persona i amb en Sales segueix aquesta bona relació. Continuem amb la iniciativa del Àgora, que es va impulsar, amb diferents entitats, les policies de la ciutat i l’Ajuntament, i ha estat molt útil.
- No els ha faltat feina, perquè s'han produït diversos incidents a la ciutat.
- Quan hi ha qualsevol succés amb gitanos, s’acaba demanant “fora els gitanos del barri”. No hem de pagar justos per pecadors, qui la faci que la pagui, sigui gitano o paio. Tampoc veig que els ajuntaments, com fan en altres casos, es presentin com a acusació popular o particular en els judicis. Els gitanos no som homogenis, igual que la resta de la ciutadania. Som un poble noble i bo.
- Com s'aconsegueix combatre aquests prejudicis?
- T'ho explicaré amb aquesta comparació: Abans ens barallàvem amb pistola de balins contra gent que tenia canons en el seu discurs. Ara, amb les noves generacions ho farem en igualtat de condicions, perquè una de les meves filles és doctora en antropologia i una altra llicenciada en treball social. I així es dona amb els fills i filles d'altres famílies. Aquests no ho suportaran i cada vegada voldran més drets. Fins ara, només hem tingut deures i més deures, sense cap dret.
- Ajudaria també el pla integral del poble gitano, impulsat des de la Generalitat...
- ... Sí, vaig ser assessor, perquè em va reclamar CiU per aquesta feina i vam idear un pla. Però amb el canvi de govern a Catalunya, des d’ERC es va decidir posar al capdavant un paio i això és un error. No es pot posar al capdavant d’un projecte dels gitanos a un paio.
- Aquest projecte contemplava la creació d'un Institut Català del Poble Gitano.
- No es farà, perquè qui ho porti ha de ser una entitat gitana i això, per ara, no és així. Un institut de cultura d’aquest tipus l’ha de portar una associació que representi al poble gitano i aquesta és la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) que té un equip mixt de tècnics. Nosaltres estimem els paios, però no volem que ens diguin el que hem de fer. Cadascú al seu lloc. Ha de ser una iniciativa gitana.
- Es poden conservar les tradicions del poble gitano en ple s. XXI?
- S’han de respectar i es respectaran. El que hem de fer és donar-los molta més visibilitat i que la societat les respectin. Els gitanos morirem pel nostre poble, de forma pacífica i reivindicarem que se’ns tingui en compte des de les administracions.
Som una ètnia que venim patint des de fa segles i segurament així continuarà en el futur, però no canviarem. Hi ha un deute històric amb nosaltres, perquè Hitler va eliminar milers i milers de gitanos i ningú ha reparat aquesta injustícia. Si hem sobreviscut al llarg de la història, prosseguirà en el futur. Insisteixo, ningú farà que deixem de ser el que som.
- Creu que formar un partit polític els ajudaria?
- Tal com està configurada la llei electoral no tindríem representació. Per ara, és millor integrar-se en altres forces electorals, en posicions amb possibilitats. Tot i així, és una inquietud que tenim, però encara no és el moment. Hem d’anar fent passos ferms, que no tinguin marxa enrere. Poc a poc. Per exemple, tenim la Popi (Paqui Maya) que va com a número 6 d’ERC a Sabadell i a Figueres, el nou partit Guanyem (confluència de la CUP, Compromís d’Esquerres per Figueres, la Forja, Som Alternativa i MES) té com a candidat a José Castellón, conegut amb el sobrenom de Joselin.
- És suficient aquesta representativitat d’un col·lectiu que a Sabadell té unes 9.000 persones i a Catalunya entre 80.000 i 100.000 persones?
- Porto 50 anys treballant pel poble gitano i ara s’estan obrint petites escletxes. Per què fins ara, on han estat els gitanos representats? També som ciutadans. Per muntar un partit necessitem associacions fortes, que tinguin capacitat per eliminar les pro-gitanes. Aquestes no les volem, perquè van a la cerca de la subvenció. Per això, el que volem i fem és formar els nostres joves i la gran majoria ho estan. No tots els que voldríem, però hi ha un gruix important. Els nens gitanos han d’anar a l’escola, no perquè hi ha la falsa amenaça que els hi trauran el PIRMI a les famílies, ho han de fer pel seu futur.
- Coneix d’altres partits que hagin volgut incorporar persones d’ètnia gitana a les seves llistes?
- Sí, n’hi ha hagut, però en llocs que no sortirien. Només he aconsellat a la Popi, perquè crec que té possibilitats. També t’haig de dir que no hi ha programes electorals que recullin propostes per al poble gitano i tampoc que es comprometin a treballar-hi.
- Què troba a faltar en els programes electorals?
- Equitat en totes les àrees, és a dir, salut, educació, cultura, habitatge, esports i dones, per mencionar-te algunes. També, la creació d’un òrgan de coordinació en les polítiques dirigides al poble gitano, amb un gitano al capdavant i sigui executiu, que lideri les propostes, i no sigui un organisme consultiu; protocol d’actuació transversal per combatre qualsevol acte de racisme i gitanofòbia i actuacions de visibilitat i promoció de la cultura gitana per al conjunt de la població.
Heredia porta dècades reivindicant l'ètnia gitana Foto: Juanma Peláez
Heredia va ser assessor en l'atenció a la comunitat gitana de la Generalitat Foto: Juanma Peláez
- Això que diu del protocol, la Fundació del Secretariat Gitano va registrar 232 casos de discriminació el 2018. És una dada ajustada a la realitat?
- Sí, la discriminació continua després de més de sis segles. Et posaré un exemple: fa unes setmanes a la discoteca Àrea va haver-hi una baralla i el propietari va trucar als Mossos, perquè, deia, “hi havia hagut una baralla amb un gitano involucrat”. I quan van arribar ja se n’havien anat, però hi havia uns quants gitanos dins i els van treure fora per escorcollar-los i identificar-los. També passa quan entrem en un gran establiment, els vigilants ens segueixen fins que no marxem. Hi ha molta discriminació, fins i tot des dels barris on viuen els gitanos de Sabadell. Els presidents de les associacions de veïns són racistes.
- Sabadell va aprovar en el ple municipal de juliol de 2017 incorporar la cultura i la història del poble gitano al currículum educatiu.
- No s’ha fet res. I això provoca que hi hagi desconeixement de la nostra cultura. I un altre gravamen que patim és que les entitats veïnals i d’altres culturals tenen local, nosaltres no en tenim.
- Quan fa que ho reclamen?
- Fa molts anys. Ens van oferir una oficina al Vapor Llonch amb un horari i això no té cap sentit. Primer, no és el nostre lloc, hauria d’estar a Torre-romeu o a Can Puiggener i segon, no ens poden limitar a un temps determinat.
L’únic que va fer alguna cosa pels gitanos va ser l'alcalde Antoni Farrés, la resta han passat de nosaltres. Ens va cedir un local perquè els gitanos aprenguessin a llegir i escriure i més de 3.000, gràcies això, es van treure el carnet de conduir. I saps qui ens ho va treure? El PSC i això que Manuel Bustos era amic meu. Per això, a Farrés li vam regalar la vara de mando dels gitanos, perquè se la mereixia.
La bandera del poble gitano Foto: Juanma Peláez
- També la tenia l’antic cap dels Mossos a la ciutat, Josep Guillot. Segueix amb l’actual, Roger Sales?
- Guillot era una molt bona persona i amb en Sales segueix aquesta bona relació. Continuem amb la iniciativa del Àgora, que es va impulsar, amb diferents entitats, les policies de la ciutat i l’Ajuntament, i ha estat molt útil.
- No els ha faltat feina, perquè s'han produït diversos incidents a la ciutat.
- Quan hi ha qualsevol succés amb gitanos, s’acaba demanant “fora els gitanos del barri”. No hem de pagar justos per pecadors, qui la faci que la pagui, sigui gitano o paio. Tampoc veig que els ajuntaments, com fan en altres casos, es presentin com a acusació popular o particular en els judicis. Els gitanos no som homogenis, igual que la resta de la ciutadania. Som un poble noble i bo.
"La nova generació de gitanos voldrà més drets. Fins ara, només hem tingut deures i més deures"
- Com s'aconsegueix combatre aquests prejudicis?
- T'ho explicaré amb aquesta comparació: Abans ens barallàvem amb pistola de balins contra gent que tenia canons en el seu discurs. Ara, amb les noves generacions ho farem en igualtat de condicions, perquè una de les meves filles és doctora en antropologia i una altra llicenciada en treball social. I així es dona amb els fills i filles d'altres famílies. Aquests no ho suportaran i cada vegada voldran més drets. Fins ara, només hem tingut deures i més deures, sense cap dret.
- Ajudaria també el pla integral del poble gitano, impulsat des de la Generalitat...
- ... Sí, vaig ser assessor, perquè em va reclamar CiU per aquesta feina i vam idear un pla. Però amb el canvi de govern a Catalunya, des d’ERC es va decidir posar al capdavant un paio i això és un error. No es pot posar al capdavant d’un projecte dels gitanos a un paio.
- Aquest projecte contemplava la creació d'un Institut Català del Poble Gitano.
- No es farà, perquè qui ho porti ha de ser una entitat gitana i això, per ara, no és així. Un institut de cultura d’aquest tipus l’ha de portar una associació que representi al poble gitano i aquesta és la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) que té un equip mixt de tècnics. Nosaltres estimem els paios, però no volem que ens diguin el que hem de fer. Cadascú al seu lloc. Ha de ser una iniciativa gitana.