03
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
11:32h
La PAH ha engegat aquest dimecres una campanya a tot Catalunya per combatre la “criminalització” de l’ocupació de pisos buits. Sota el lema “Viure no és un delicte” faran tota mena d’accions que pretén tombar “el discurs de la por” de diverses formacions i especialment en aquest període de campanya electoral, encara que continuarà un cop s'hagin celebrat els comicis.
La membre de la PAHC Sabadell, Aïda Guidus, ha indicat que "no volem que es criminalitzi la pobresa". Ha defensat que “no ocupem per gust i perquè no volem pagar” i ha afegit, “és l’única manera de tenir “un sostre”. Ha assenyalat que en el rerefons de l’ocupació “és una reacció perquè no hi ha solucions del sistema”.
La La integrant de la plataforma ha posat dades com ara que un 70% de les persones que ocupen diuen que tenen una bona relació amb els veïns, el 93% dels ocupants viuen per sota del llindar de la pobresa i ha remarcat que "només" s'entren a habitatges de bancs o grans tenidors.
Ha recordat que "tot i que no siguin mediàtics" continuen produint-se desnonaments, "n'hi ha dos cada hora a Catalunya" i ha rematat, "un 64%% són per impagament del lloguer". La iniciativa vol posar en evidència aquesta manca "d'habitatge social" i denunciar que hi hagi "cases sense gent i gent sense casa".
L'obra social de la PAHC, un recurs
La PAHC ha volgut donar veu a diferents casos per justificar que l'ocupació és "l'única alternativa" per a moltes famílies. Helen Gómez ha descrit un periple d'ocupacions i viure "assetjament", a més de sentir-se "estafada" perquè pensava que llogava un pis i resulta que tenia propietari. Finalment, va aterrar al bloc ocupat de la PAHC, destinat a habitatge social, del carrer Sant Ferran.
Rosa Bernaus també viu "feliçment" en aquest edifici. Prèviament, ha confessat que "ens vam veure abocats a ocupar" amb el seu marit i ha subratllat que "quan et treuen la llar és l'única cosa que tenim i si te la prenen, estàs desemparat". Ekram Harfouch ha explicat que el seu origen magrebí és un fre actual perquè li lloguin un pis, malgrat complir les condicions.
La membre de la PAHC Sabadell, Aïda Guidus, ha indicat que "no volem que es criminalitzi la pobresa". Ha defensat que “no ocupem per gust i perquè no volem pagar” i ha afegit, “és l’única manera de tenir “un sostre”. Ha assenyalat que en el rerefons de l’ocupació “és una reacció perquè no hi ha solucions del sistema”.
La La integrant de la plataforma ha posat dades com ara que un 70% de les persones que ocupen diuen que tenen una bona relació amb els veïns, el 93% dels ocupants viuen per sota del llindar de la pobresa i ha remarcat que "només" s'entren a habitatges de bancs o grans tenidors.
Ha recordat que "tot i que no siguin mediàtics" continuen produint-se desnonaments, "n'hi ha dos cada hora a Catalunya" i ha rematat, "un 64%% són per impagament del lloguer". La iniciativa vol posar en evidència aquesta manca "d'habitatge social" i denunciar que hi hagi "cases sense gent i gent sense casa".
L'obra social de la PAHC, un recurs
La PAHC ha volgut donar veu a diferents casos per justificar que l'ocupació és "l'única alternativa" per a moltes famílies. Helen Gómez ha descrit un periple d'ocupacions i viure "assetjament", a més de sentir-se "estafada" perquè pensava que llogava un pis i resulta que tenia propietari. Finalment, va aterrar al bloc ocupat de la PAHC, destinat a habitatge social, del carrer Sant Ferran.
Rosa Bernaus també viu "feliçment" en aquest edifici. Prèviament, ha confessat que "ens vam veure abocats a ocupar" amb el seu marit i ha subratllat que "quan et treuen la llar és l'única cosa que tenim i si te la prenen, estàs desemparat". Ekram Harfouch ha explicat que el seu origen magrebí és un fre actual perquè li lloguin un pis, malgrat complir les condicions.