01
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
12:07h
L'espai on Oleguer Presas està duent a terme aquest projecte futbolístic és un emplaçament especial de la ciutat: la caserna de la Guàrdia Civil. Uns terrenys que tenen enfrontats a l'Ajuntament de Sabadell i el Ministeri de l'Interior que reivindiquen la seva titularitat. Interior va presentar un recurs contra la decisió municipal. Ara, l'administració local està estudiant com respondre aquesta sol·licitud.
És, per ara, l'últim episodi entre ambdós organismes. Unes disputes que tenen el seu origen el 1998 quan es signava un conveni entre l'alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso, que establia el retorn a la ciutat d'aquests terrenys. I a l'any següent, quedava inscrita al Registre de la Propietat número 2 de la ciutat a favor de l'Ajuntament.
Tanmateix, aquesta cessió no es va produir. El 2006 es va tornar a rescatar el tema de la caserna, quan el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, van segellar un nou contracte, segons el qual, a canvi de recuperar aquest espai, el consistori havia de compensar el ministeri amb 3 milions d'euros i un solar de 5.000 metres quadrats. Aquest acord va ser aprovat per decret de l'alcalde l'octubre del mateix any, però fou objecte d'un contenciós-administratiu per part de l'oposició municipal l'any 2007, i tampoc prosperà.
El setembre de 2016, l'actual equip municipal va iniciar un procediment jurídic-administratiu per revisar tots els actes administratius fets en relació amb aquest espai amb l'objectiu de revertir de forma gratuïta la cessió i va sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora –òrgan consultiu depenent de la Generalitat de Catalunya– un dictamen, que era de caràcter vinculat. La resolució no va arribar, perquè va caducar i es va decidir reprendre’l novament.
La decisió de l'organisme català va determinar que l'antiga caserna era per a la ciutat, al declarar nuls els acords del 2006 entre Bustos i Rubalcaba. El ple, del mes de febrer de 2018, va donar la llum verda definitiva i el Ministeri de l'Interior ha presentat un recurs.
És, per ara, l'últim episodi entre ambdós organismes. Unes disputes que tenen el seu origen el 1998 quan es signava un conveni entre l'alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso, que establia el retorn a la ciutat d'aquests terrenys. I a l'any següent, quedava inscrita al Registre de la Propietat número 2 de la ciutat a favor de l'Ajuntament.
Tanmateix, aquesta cessió no es va produir. El 2006 es va tornar a rescatar el tema de la caserna, quan el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, van segellar un nou contracte, segons el qual, a canvi de recuperar aquest espai, el consistori havia de compensar el ministeri amb 3 milions d'euros i un solar de 5.000 metres quadrats. Aquest acord va ser aprovat per decret de l'alcalde l'octubre del mateix any, però fou objecte d'un contenciós-administratiu per part de l'oposició municipal l'any 2007, i tampoc prosperà.
El setembre de 2016, l'actual equip municipal va iniciar un procediment jurídic-administratiu per revisar tots els actes administratius fets en relació amb aquest espai amb l'objectiu de revertir de forma gratuïta la cessió i va sol·licitar a la Comissió Jurídica Assessora –òrgan consultiu depenent de la Generalitat de Catalunya– un dictamen, que era de caràcter vinculat. La resolució no va arribar, perquè va caducar i es va decidir reprendre’l novament.
La decisió de l'organisme català va determinar que l'antiga caserna era per a la ciutat, al declarar nuls els acords del 2006 entre Bustos i Rubalcaba. El ple, del mes de febrer de 2018, va donar la llum verda definitiva i el Ministeri de l'Interior ha presentat un recurs.