Eleccions espanyoles 28-A

La Junta Electoral obliga l'Ajuntament de Sabadell a retirar llaços i pancartes

El consistori ha recorregut la decisió

per Albert Segura, Sabadell, 20 de març de 2019 a les 17:29 |
La façana de l'Ajuntament de Sabadell, amb la pancarta al balcó i el despatx de Ciutadans, a baix a la dreta | Albert Segura
La Junta Electoral de Zona ha exigit a l'Ajuntament de Sabadell que retiri els llaços grocs dels edificis municipals, així com la pancarta que demana la llibertat per als presos polítics que governa el balcó d'Alcaldia. És la resposta a la petició que els grups municipals de Ciutadans i Partit Popular van traslladar a la Junta Electoral, un cop la Junta Electoral Central (JEC) havia reclamat al president de la Generalitat, Quim Torra, que retiré els llaços grocs dels edificis públics i també les estelades de cara a les campanyes que vindran en els propers mesos.

Un cop ha rebut l'ordre de la Junta Electoral de Zona, però, fonts municipals consultades per NacióSabadell han especificat que no actuaran de manera immediata. D'aquesta manera, la resposta consistorial ha estat presentar un recurs davant l'ens, i ara espera una resposta definitiva.


En declaracions a NacióSabadell, l'alcalde, Maties Serracant, va advertir que l'Ajuntament estava a l'espera de veure què feia la Generalitat. "Estem expectants per veure què fan els serveis jurídics de la Generalitat, de l'anàlisi que en facin", assenyalava en una entrevista feta un cop presentada la petició davant la Junta Electoral. De fet, en les darreres eleccions, les del 21 de desembre de 2017, la Junta Electoral es va pronunciar in extremis, i un cop va fer-ho, l'Ajuntament va actuar.

La decisió del Síndic

Ara, però la Generalitat havia deixat en mans del Síndic de Greuges la decisió final sobre la retirada de llaços grocs i estelades dels edificis públics ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). Segons l'informe elaborat per la institució que lidera Rafel Ribó a petició del president de la Generalitat, Quim Torra, cal retirar "de forma excepcional" aquests símbols.

La mesura de prescindir-ne, segons el text, només s'ha de circumscriure al període electoral. El Síndic, a banda, apel·la a la "necessitat excepcional" de preservar "escrupolosament la neutralitat ideològica dels poders públics" durant el període previ a les urnes.


En l'informe, que el Govern ja ha dit que considerarà vinculant, el Síndic exposa que manté el "mateix criteri" que va exposar en la resolució del setembre de 2018. En aquell dictamen, Ribó s'havia pronunciat en contra de limitar l’exercici de la llibertat d’expressió a l’espai públic. La decisió és ara a les mans de Torra, que fins ara s'ha mostrat contrari a la retirada dels símbols que hi ha als edificis públics.

El Síndic, en l'informe, aclareix que el funcionariat i el personal al serveu de l'administració, "com a persones titulars de drets fonamentals, tenen garantit el dret a la llibertat d'expressió en el lloc de treball". Tot i això, "l'administració pot circumscriure'l a determinats espais a l'interior de les dependències per garantir la coexistència d'aquest dret amb el dret de la ciutadania a gaudir d'una administració neutral".

Reunió de la Junta Electoral

La Junta Electoral es reuneix demà a les cinc de la tarda per prendre una decisió sobre la negativa de Torra a retirar els llaços. La gamma d'actuacions és diversa: pot obrir un expedient sancionador de 300 a 3.000 euros, pot derivar el cas a la Fiscalia -que, al seu torn, pot encetar un procediment penal per desobediència- o bé pot manar directament als Mossos que retirin els símbols grocs de solidaritat amb els presos. Dos dels integrants de l'organisme són, al mateix temps, magistrats de la sala segona del Suprem, el mateix que està jutjant els fets de l'1-O des del 12 de febrer.

Carmen Calvo, vicepresidenta del govern espanyol, ha assegurat que el Síndic no té "cap competència" per decidir sobre la retirada dels llaços grocs. "Tots estem sotmesos a l’autoritat de la JEC, hem de respectar les seves competències i no dir res que envaeixi la independència, l’autonomia i les funcions que ha de complir", ha assenyalat.

Xoc al Parlament

Durant la sessió de control celebrada aquest dimecres al Parlament, Torra ha assenyalat que "no prohibirà res". Ho ha fet en resposta a Inés Arrimadas, líder de Ciutadans al Parlament, que ha estripat una fotografia en la qual es podia veure un llaç groc enganxat al vidre d'una conselleria. "Trobarem a faltar els seus cartellets", ha ironitzat el president de la Generalitat, en referència al fet que Arrimadas deixarà en les properes setmanes la cambra catalana per aterrar al Congrés al costat d'Albert Rivera.
 
"Si creuen que aquests llaços i estelades són símbols polítics, estan acceptant que tenim presos polítics. Jo no prohibiré mai res. No m'amago de res", ha apuntat el dirigent independentista. "Mentre vostès presenten recursos i querelles, jo he visitat 150 ajuntaments i 40 comarques. Portem la política arreu del país", ha afegit Torra, que també ha carregat contra el desenvolupament del judici al Tribunal Suprem.

Torra, contrari a retirar-los

En la reunió de Govern celebrada ahir dimarts, Torra va exposar que no despenjaria la pancarta de la façana del Palau de la Generalitat. Es va acordar que s'actuaria de forma coordinada amb totes les conselleries i també que es donaria "llibertat" als funcionaris que rebessin requeriments personals per despenjar llaços. El president, a banda, ha encarregat un informe al Síndic de Greuges, Rafel Ribó, que serà considerat vinculant tot i que legalment no ho sigui. Ribó té previst entregar-lo avui.

La Junta Electoral no va acceptar les últimes al·legacions de Torra i va insistir que calia retirar els llaços de forma immediata. Està a les seves mans dur el cas a la Fiscalia, que podria obrir un procés penal per desobediència, o bé demanar als Mossos d'Esquadra per tal que els treguin. El govern espanyol ha avisat el president de la Generalitat que si no fa cas a la instrucció estarà "creuant la ratlla" i Pablo Casado ha aprofitat -un cop més- per reclamar l'aplicació immediata de l'article 155.

Colau descarta tornar-lo a penjar

La comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat restituir el llaç groc a la façana del consistori, però el govern municipal no executarà la proposició. La proposta del PDECat ha rebut el suport d'ERC i la CUP, els vots en contra de Ciutadans, el PSC i el PP i l'abstenció de Barcelona en Comú. El tinent d'alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha justificat la decisió perquè no vol entrar en una "guerra de símbols" en període electoral en considerar que "no és el més adequat".

El sentit de vot a la proposició també era referent a un altre punt, en què el PDECat demanava condemnar l'atac que l'Ajuntament de Barcelona va patir la matinada del dijous 14 de març quan un grup d'encaputxats va despenjar el llaç groc i que el consistori presenti una denúncia contra els protagonistes d'aquesta acció.

 

Participació