Entrevista

«L'Escola Pia es va instal·lar a Sabadell perquè l'Ajuntament li ho va demanar»

El director del centre, Jordi Fontoba, repassa els 200 anys de la institució a la ciutat el dia que es celebra l'acte commemoratiu del bicentenari

per Albert Segura, Sabadell, 21 de març de 2019 a les 07:00 |
Jordi Fontoba, director de l'Escola Pia de Sabadell | Albert Segura
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Poques institucions poden presumir de ser part de la petjada que el pas de la història té sobre una ciutat, i aquest és el cas de l'Escola Pia de Sabadell, que aquest any commemora els 200 anys de la seva arribada a la capital vallesana. Després que milers d’alumnes hagin passat pels tres edificis que ha tingut la institució al municipi en aquests dos segles de vida, aquest dijous a la tarda (19.30 hores) l’escola celebra un acte de retrospectiva de la mà d’alguns dels seus mestres i capellans, com ho són Ramon Riera, Josep Maria Canet o Joan Marcet. De la mà del seu director, Jordi Fontoba, hem fet un viatge per aquests 200 anys d'història.

- Com arriba l’Escola Pia a la ciutat de Sabadell?


- L'Escola Pia es va instal·lar a Sabadell perquè l'Ajuntament li ho va demanar a l'ordre, que era a Catalunya des de finals del segle XVII. Els va demanar que s’instal·lessin a la ciutat per a fer una escola generalista. Al 1815 es va signar un conveni, en què es va acordar que tan bon punt hi hagués disponible un espai, hi vindrien.

El primer edifici de l'Escola Pia de Sabadell, a la part alta de la Rambla. Foto: Escola Pia Sabadell


- I no va trigar massa.

- No, el 26 d’abril de 1816 el marquès de Ciutadilla, Antoni Cortès d’Andrade, va cedir la casa anomenada Meca i el seu hort, amb la condició que el patró de l’escola i l’església fos Sant Agustí. Després que l’Ajuntament va posar un impost sobre la carn per poder pagar les despeses inherents a l’arribada de l’Escola Pia a la ciutat, l’1 de setembre de 1818 can començar les classes.
 
- L’edifici però, ja no existeix.


- Es va derruir, el que sí que existeix encara és l’església de los padres, que es troba pujant la Rambla a mà dreta, davant de la plaça Doctor Robert. Era l'antiga església de l'escola, i connectaven a través d’un pont, que de fet era l’entrada a l’antiga ciutat de Sabadell venint de Barcelona. Al 1856 l’escola ja compta amb 600 alumnes, i al 1871 es va iniciar les obres d’un nou edifici, destinat a complir les funcions d’internat i noviciat: és l’actual edifici de l’Ajuntament. Allà s’hi va arribar a fer classe, però al 1875 es ven a l’Ajuntament a canvi de 60.000 duros i un solar, que és on es construeix l’actual edifici, i on l’Escola Pia s’hi va traslladar al 1885.
 

El segon edifici de l'Escola Pia, que avui acull l'Ajuntament de Sabadell. Foto: Escola Pia Sabadell


- Un salt qualitatiu.

- Sí, inicialment l’edifici tenia planta baixa i primer pis. L’església de Sant Agustí no es va construir fins el 1932, és la darrera església modernista de la ciutat. L’escola funcionava amb una ràtio d’alumne per aula més elevada que les actuals. Amb un pis més i amb ocupació plena, avui dia estem en la frontera dels 1.200 alumnes, de 3 a 18 anys. Llavors, hi havia un internat, i es va arribar als 1.300 alumnes, tot amb un pis menys que ara. va donar servei fins el 1968, quan la demanda va baixar gràcies a les millores de comunicacions per tren o carretera. Abans, venir de Manresa o fins i tot Castellar podia suposar un problema, però llavors els alumnes ja es podien desplaçar a diari de casa a l’escola.

- Internat, i també residència de pares escolapis, cert?

- Sí, encara avui hi ha algun clauer de l'escola on hi posa "pas de comunitat", en referència a la zona on hi vivia la comunitat escolàpia. De fet, avui dia saps on hi havia una habitació d’un pare escolapi perquè hi ha una entrada i sortida d’aigua, per a piques, lavabo i una petita instal·lació de cuina. Ara, però, ja no hi viu ningú. Hi ha una comunitat escolàpia molt a prop de l’escola, al carrer Pare Sallarès, a tres minuts caminant, on hi viuen pares escolapis però que no treballen a l’escola. N’hi deu haver una desena d’aquests espais a tot Catalunya.


- L’edifici, però, va créixer.

- Sí, es va aixecar un pis, al 1958, es va haver de reforçar l’estructura, i es va construir l’església. També es va construir un pavelló, que es va inaugurar l’any 1990. Abans el pati de l’escola tenia dos nivells, fins el carrer Garcilaso. A mitjans dels anys 80, es van començar les obres per donar suport a un club esportiu que van fundar unes quantes famílies de l’escola, i que ara dona servei a alumnat de l’escola i de fora.

- En aquests 200 anys, però, l’escola les haurà vistes de tots colors.

- Sí, amb prohibicions incloses. Al 1836 es van prohibir les ordres religioses, i de retruc poder fer classe, però es reconverteixen en institució civil d’ensenyament. Al 1873, durant la Primera República, se’ls va prohibir categòricament fer classe, però en van seguir fent a domicilis particulars. La Guerra Civil va ser un període molt dur. Al 1936 van assassinar set religiosos escolapis de Sabadell i es va comissar l’escola per convertir-la en l'Institut Escola M. B. Cossío. De fet, hi ha una fotografia en què es veu Lluís Companys sortint de l’església. Durant la Guerra Civil, se segueix amb l’activitat lectiva, amb la mateixa metodologia amb què s’havia ensenyat matemàtiques, química, història o llengua. Al 1939, el amb la victòria del bàndol nacional, es reobre l’Escola Pia, però en aquest període l’església va tenir diferents usos: va ser des d’hospital de guerra del bàndol republicà fins a caserna per al nacional.

Lluís Casals i Garcia (amb bigoti, al centre de la imatge, entre el president Lluís Companys i el regidor Salvador Sarrà), director de l'Institut Escola M. B. Cossio. Sabadell, 1937 (Arxiu Històric de Sabadell)

Lluís Casals i Garcia (amb bigoti, al centre de la imatge, entre el president Lluís Companys i el regidor Salvador Sarrà), director de l'Institut Escola M. B. Cossío de Sabadell, al 1937. Foto: Arxiu Històric de Sabadell / Viquipedia


- Una època, certament, dura.

- Molt. Posteriorment, un grup d’escolapis, cap als anys 50 i 60, van posar en marxa una activitat escolar a les barriades de Sabadell, que estaven deixades de la mà de Déu, com Can Puiggener, Torre-romeu o Merinals. Hi feien activitats d’alfabetització, amb una xarxa d’homes i dones dels mateixos barris que els ajudaven. Algunes mares de docents actuals de l’escola hi van participar.

- Per l’escola hi han passat personatges il·lustres i destacats de la ciutat i del país.

- Hi han estudiat l’exalcalde Antoni Farrés, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, el presentador Miquel Calçada, el periodista Ricard Ustrell o la rider olímpica Queralt Castellet. També l’oncòleg Joaquim Bellmunt, l’autoritat mundial més gran en el tractament del càncer de bufeta, en Miquel Carreras, en Miquel Crusafont, l’actor Josep Julien, o el presentador del Crackovia Joan Rufas, entre altres. A més, tenim un mapa on es poden veure diferents carrers de la ciutat que porten el nom d'exalumnes nostres:



- L’edifici guarda tresors com el pavelló meteorològic.

- Sí, va néixer com un projecte del govern de Madrid de finals del segle XIX, amb el suport del govern regional. Formava part d’un estudi meteorològic seriós per a fer millorar la productivitat agrícola, i es va decidir que el lloc per a recollir dades havia de ser l’escola. Es va inaugurar al 1895, i al 1912 es va fer una millora i es va ubicar a la part alta de l’edifici. Des d’allà es van recollir dades oficials de la ciutat fins a mitjans del segle XX, quan va quedar desconnectat de la xarxa pública. Actualment ja no es troba en funcionament.

- En quina situació es troba actualment l’escola?

- Es poden cursar tots els ensenyaments reglats, menys el batxillerat Artístic en música i dansa, perquè no tenim prou metres quadrats d’auditori. No el podem ampliar, tenim un edifici  patrimonial que hauria de comptar amb el consentiment de la taula de patrimoni. En un futur podríem estudiar la reconversió de l’església en espai polivalent, que serviria d’església i aula, i no hi hauria cap problema per part de l’Escola Pia de Catalunya. Però l’església és modernista, la més bonica de la ciutat, i aquí ens costarà, però és una línia d’actuació que no descartem. Actualment ja hi fem algunes activitats de Primària musical i de dansa a la part posterior de l’altar, però no toquem cap element arquitectònic.

- I a banda de l'acte previst per aquest dijous, com commemoraran els 200 anys?

- El 18 de maig farem un acte central, on ens ha confirmat presència l’alcalde, Maties Serracant, i el tinent d’alcalde d’Educació, Joan Berlanga. Recordarem aquests 200 anys i repassarem la història a través de la web del bicentenari. Convidem tothom a participar-hi, i obrirem l’escola perquè tothom qui ho vulgui volti per les instal·lacions. Jo, com exalumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona, vaig anar a un acte semblant fa quatre anys, i és bonic perquè et retrobes amb antics companys i veus com han canviat les coses… i també tots nosaltres!
 

Gran mural per commemorar els 200 anys de l'Escola Pia de Sabadell. Foto: NS / Cedida

 

Participació