Els experts avisen que l’alta concentració de pol·len pot fer «debutar» nous al·lèrgics

Reclamen una major presència d'al·lergòlegs a la sanitat pública davant una "malaltia sistèmica"

Un investigador de l'ICTA-UAB analitzant mostres de pol·len
Un investigador de l'ICTA-UAB analitzant mostres de pol·len | ACN
19 de març del 2019
Actualitzat a la 13:33h
Aquest dimecres a la nit arrenca la primavera, tot i que les temperatures i el bon temps de les últimes setmanes donin la sensació que ja s’ha entrat en aquesta estació de l’any, oficialment serà aquest dimecres. Això vol dir l’arribada d'al·lèrgies i enguany la investigadora de l’ICTA-UAB i responsable de la xarxa d’Aerobiologia de Catalunya (XAC), Jordina Belmonte, ha avisat que hi haurà una alta concentració i pot ser que faci “debutar” nous al·lèrgics.
 
Aquest dimarts s’ha presentat la primavera pol·línica, al campus de Bellaterra, i Belmonte ha explicat que tem que aquests “pics alts” de concentració de pol·len poden convertir persones en al·lèrgiques i posteriorment, en graus menors, “presentin reaccions”. Per aquesta raó, ha continuat, “entenc que creixin el nombre de pacients” cada any.
 
L’experta ha enumerat els “més al·lergògens” que hi ha a l’atmosfera de Catalunya: les cupressàcies -23%-, el plàtan d’ombra -10%-, la parietària -6%-, l’olivera -5%-, les gramínies -4%- i les quenopodiàcies -3%-.  Tot i així, ha assenyalat que les persones al·lèrgiques ho són a més d’un pol·len, amb la cosa “complica el diagnòstic”. D’altra banda, ha afegit un altre element, “l’agressivitat”, ja que, per exemple, en el cas del plàtan d’ombra, amb una presència del 10%, afecta un 39% de la població i l’olivera, amb un 5%, un 36%. Tot i que, també hi ha casos com el del xiprer en què la relació és mínima, un 23% d’existència i un afectació del 24%.
 

Les expertes i encarregades de presentar els pronòstics Teresa Garriga i Jordina Belmonte Foto: Albert Hernàndez


Afectació al territori
 
Aquestes previsions s’han fet amb els nou punt de mostreig que hi ha repartits per Catalunya: Vielha, Barcelona, Manresa, Girona, Lleida, Bellaterra, Roquetes-Tortosa, Planes de Son i Tarragona. I tot i que la majoria de dades són de Barcelona i la seva àrea d’influència, la investigadora ha destacat el descens de pol·len de plàtan d’ombra a la costa i l’augment a zones de l’interior com Lleida i Vielha. “Els blets estan guanyant pes a Lleida des del 2010”.
 
El canvi climàtic està fent, tal com ha considerat Belmonte, que en els últims 25 anys hi hagi, de forma generalitzada, un increment de les concentracions atmosfèriques de pol·len d’arbres i pel contrari, hi ha un descens del d’herbes.
 
Una volta a la situació
 
Belmonte ha explicat situacions que poden alleugerir la situació dels al·lèrgics, “pluges durant el dia i així arrosseguin el pol·len cap al terra”, també que les previsions de temperatura “de sobte augmentin de cop, això acceleraria la pol·linització”.  
 
Manca de professionals i estudis amb menors de 5 anys

L'especialista en al·lergologia de la Unitat Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i Secretària del Comitè de Respiratori de la Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SCAIC), Teresa Garriga, ha advertit que no s'estan respectant els paràmetres que estableix l'OMS. "Falten al·lergòlegs a la sanitat pública" i ha precisat que a la zona de Girona, amb 750.000 persones, només n'hi ha un. 

"Hi ha àrees on la presència és nul·la o insuficient, segons el que marca l'OMS", ha reclamat Garriga i ha enaltit la figura d'al·lergòleg, "és imprescindible per tractar una malaltia sistèmica". 

D'altra banda, ha reclamat "canviar el patró d'estudi d'aquells que no siguin menors de 5 anys", perquè "està canviant. Cada cop hi ha més nens, i més petits, al·lèrgics als àcars i d'altres tipus de pòl·lens".