entrevista

«Les dones no provoquem els conflictes, els hi donem visibilitat»

Un grup de vuit investigadores s'uneixen per donar-se suport mutu i canviar les regles preestablertes

per Albert Hernàndez, 15 de març de 2019 a les 07:00 |
Sara i Federica, dues de les vuit científiques de Fractal | Albert Hernàndez
Tenen passió i talent. Són vuit investigadores, repartides ara pel món, "amigues formades a la feina" com s'autodescriuen i que fa una mica més de dos anys es van adonar que compartien un càrrega en comú: víctimes de l'heteropatriarcat de la ciència. Les vuit s'han aplegat sota el paraigües d'una associació amb un nom gens casual, Fractal. Una entitat que els serveix per donar-se suport mutu, a més de compartir experiències i fer una difusió i defensa de les dones i científiques. Trencar estereotips, les regles preestablertes i advertir que s'està deixant perdre un valuós coneixement, són algunes de les seves reivindicacions. NacióSabadell es troba amb dues que estan a Catalunya, Sara Mingorria i Federica Ravera, a l'ICTA-UAB i a la UVic-UCC, respectivament. 

- Què els fa donar el pas definitiu i constituir-se com a associació? 

 
- Federica Ravera (F): Hi ha vàries raons, però quan ens trobem, després de tres o quatre anys, veiem la necessitat d’expressar el que sentim com a investigadores dins la ciència, que és heteropatriarcal i neoliberal; com hem viscut durant aquest període i els estereotips. Arran d’això, van sorgir dues visions: reflexions sobre aquesta acadèmia neoliberal i l’altre, com ens hem sentit dins d’aquesta. A partir d’aquí, es van posar sobre la taula assetjaments i el sostre de vidre que patim. 
 
- Sara Mingorria (S): Crèiem que era una pena que no se’ns valorés, i això a la vegada feia que tampoc ho féssim cap a nosaltres mateixes, perquè no trobàvem un espai en el qual es poguessin desenvolupar aquestes capacitats per posar-les servei de la societat. Era una barreja de ràbia i tristesa, per contra, és un motor per seguir endavant. 


- I més enllà que es trobessin, per motius laborals, la seva iniciativa no aflora per casualitat.
 
- S: Moltes tenim una base militant anterior. Però, també som tossudes, en el sentit de perseverança, i tenim la convicció que el que volem és de sentit comú: això no pot ser així i és possible una altra manera de fer ciència. A més, beneficia tothom. Estem avisant que s’està perdent coneixement i que és molt útil per a problemes mundials.

- Deien que havien posat en comú assetjaments patits. És un relat estès dins la institució?

- S: Assetjar és un terme molt ampli i no es limita al fet sexual. M’atreviria a dir que la gran majoria de dones que ha estat a l’acadèmia ha rebut assetjament per una persona que està per sobre d’ella.

- F: Encara el patim, per això ens necessitem entre totes, en aquests espais de cura com Fractal. Totes hem patit grans crisis i en el meu cas, quan vaig ser mare, em vaig adonar que no podia amb tot, per la pressió de la feina, seguir rendint, i també complir com a mare en l'atenció al meu fill.

- I si passa, per què no es denuncia o es fa públic? 

- ​S: Ho estem intentant i no volem patir per denunciar-ho, perquè ens agrada la nostra feina i desitgem seguir-la fent. Tot plegat, passa per aliances, suports i escoltar la víctima, perquè el que expliqui segurament serà veritat. Ha de quedar clar que nosaltres no provoquem els conflictes, els hi donem visibilitat i sobretot que la víctima no se senti sola, que el problema no és personal, és estructural. No lluitem per causes individuals, és justícia social i és un bé per a totes. De vegades, fer-ho des de camins més silenciosos, sense fer soroll, té més incidència. I per fer-ho no vol dir que siguem "feminazis", com ens etiqueten. El fet que ens anomenin així per una nova manera de fer és un menyspreu i és una reacció del sistema que se sent agredit. 

- Arran del que comentava sobre ser mare i compaginar-ho amb la seva professió. Han hagut de fer sacrificis?

- S: Són diaris, no només perquè tens fills, també hi ha la família. Ara bé, m’agradaria deixar clar que no estem en contra de les dones que han aconseguit trencar el sostre de vidre sinó posar en qüestió a què han hagut de renunciar i els comportaments adquirits, perquè no només és arribar, també és mantenir-se. Estem dins un sistema molt dolorós, les normes i aquests acords socials ens perjudiquen a totes i tots. Per exemple, per què s’ha de renunciar a ser mare per arribar allà dalt?
 

Les vuit científiques que configuren Fractal Foto: Fractal


- Un estudi del CSIC assegura que la proporció de dones baixa segons avança la seva carrera científica...

- F: ... Malgrat que més de la meitat dels alumnes a la universitat són dones i un 51,5% estan doctorant. La tendència, entre homes i dones, s'inverteix a partir del doctorat, la docència universitària i la càtedra. A més, estem fent un treball que va en aquesta línia que patim d'invisibilitat. Estem recopilant informació sobre seminaris i congressos, juntament amb d’altres científiques del món, recollint indicadors com ara formes de paternalisme, el número d’intervencions de dones i d’altres grups minoritzats en aquests esdeveniments. Unes dades que ens donarà una idea de com estem i com construir noves maneres de fer. És una altra iniciativa que hem impulsat i és una manera de sentir-nos unides. Però encara no tenim suficients dades.

- Hi ha una llei, aprovada el 2007, que promou la igualtat efectiva entre dones i homes. En diversos apartats especifica que sigui en càrrecs públics i amb les condicions laborals. 

- S: Ni volem i tampoc venim a treure el lloc a ningú. Només volem deixar palès que cal tenir present les relacions de poder i privilegis que hi ha. És necessari interioritzar això i actuar amb conseqüència, amb metodologies perquè no hi hagi abusos. El feminisme lluita per una justícia social, aconsegueix el que altres moviments no han pogut: unir diferents reivindicacions.  

T'ho explico amb un exemple molt il·lustratiu, que li he llegit a Sara Ahmed. Ella ho descriu amb el típic sofà de l’avi, en el qual s’ha assegut tota la vida i ja té la seva forma feta. I quan t’hi asseus estàs molt incòmode, però t’agrada el lloc. Doncs, és el mateix a la vida real: no vull ser cap d’un equip amb aquestes normes, però em vull trobar en aquesta posició.

"Que et diguin feminazi és una mostra evident d’una ignorància molt profunda"

- Tenen algun neguit o han rebut algun advertiment d'algú per haver impulsat Fractal? 

- F: Hi havia un cert temor per la reacció que generaria. Per la pàgina web ens ha contactat molta gent, demanant-nos col·laborar, unir-se i celebrant que sortís una iniciativa amb ganes de fer coses diferents. Que quedi clar que no venim a treure el lloc de feina a ningú, i molt menys a homes. No és una lluita de sexes. 

- S: És cert que sí tenia una mica de por. És una barreja de sensacions, perquè, d'una banda, prefereixo que em diguin feminazi a la cara i no que ho facin a l'esquena i, per l'altra, és una satisfacció, perquè és una reivindicació que portem fent tota la vida. El que passa que ara li posem un nom i que quedi clar que no lluitem contra ningú. Volem escollir on estar, amb qui, poder parlar i que no només sortim a les fotografies. 

- Han mencionat el concepte "feminazis". Com es combat l'argument contra aquells o aquelles que utilitzen aquest terme?

- S: Es combat fent front comú i no és una lluita d'un dia, quan se surt a la manifestació. Cal estar preparada per donar visibilitat a les problemàtiques diàries. Titllar-nos de "feminazis" és una moda. Realment, em fa pena, perquè és una mostra evident d’una ignorància molt profunda i sobretot que et diguin així no ha d'afectar la línia de treball engegada. El fet que utilitzin aquest terme és símptoma que tenen por i un indicador que vas pel bon camí. Tot i que també, té una vessant dolenta, ja que pot ser violent quan veuen que t’afecta. 

- F: El feminisme és transversal, n'hi ha molts, però també d'ecofeminismes, amb els quals ens sentim més identificades. Si es debat des del contingut i des de la coherència, no cal tenir por. Hem de poder expressar el que pensem, també internament dins la nostra diversitat, perquè cadascuna ho manifesta de forma diferent i per les experiències viscudes.

 

Participació