Maties Serracant: «Som la garantia de la continuïtat d'un govern d'esquerres i de transformació a Sabadell»

Maties Serracant (Sabadell, 1976) acaba el segon mandat en què és regidor a l’Ajuntament de Sabadell com alcalde, fruit dels acords a què els socis de govern van arribar l’any 2017. En els gairebé dos anys que haurà estat al capdavant del govern municipal, ha liderat l’executiu en el que sense dubtes ha estat l’època més moguda políticament de la història recent del nostre país, fet que li ha valgut, entre altres, una denúncia per presumpta col·laboració amb el referèndum de l’1 d’Octubre. La Crida per Sabadell l’ha tornat a escollir com a candidat a l’alcaldia, i n’ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.

- Vostè és geògraf, membre d’una entitat ecologista com l'Adenc i, des de fa uns anys, regidor i alcalde.

- Després del pas per una entitat ecologista, on hi vaig tenir responsabilitats a nivell de junta i a l’oficina tècnica, tinc altres estudis de geografia que continuo i faig d’autònom, a més de fer de consultor extern per administracions públiques. Vaig passar també per la universitat com a becari en l’àmbit de l’administració. De fet, el que és interessant i que aporta valor afegit és la vinculació amb el tercer sector, la política que es fa fora de l’administració que té el complement d’haver treballar des de l’administració, i la vinculació temporal com ho és el càrrec electe. Les tres potes em sembla que és el que volem aportar, coneixement, experiència amb la vinculació professional, i haver militat i vist les coses des dels lobbies del tercer sector. Això dona experiència, sent al costat dels problemes, viure'ls i reivindicar-los des de fora de l’administració.

- I el pas per la política li ha aportat tot plegat?

- Haver fer de tinent d’alcalde i d’alcalde et dona una perspectiva més àmplia de com exercir la responsabilitat política, com liderar equips i com organitzar-se. He après a generar el vincle, com ens relacionem entre administració política, càrrecs electes i entitats.
 
- Quina petjada ha deixat al seu pas com a responsable de territori de la ciutat, quan era tinent d’alcalde, i posteriorment amb el càrrec d’alcalde?

- He posat èmfasi en la necessitat de planificar. L’administració necessita treballar en coses que s’entrellacen, i cal fer una mirada de reflexió per fer un salt endavant. Les ciutats tenen cicles de 20 anys, i aquí tenim un Pla General del 1993. Com a marc més ampli, necessita revisar-se. Hem fet un esforç, no sempre prou visible, en planificar la ciutat del 2030 o del 2040, sembla lluny, però els temps polítics demostren que cal planificar el futur bé, perquè si no es fa la ciutat queda estancada, i quan vam arribar, la ciutat ho estava.

- I com ho han fet?

- Hem presentat fa poc un Pla Local d’Habitatge, s’ha fet un esforç de planificació. De seguida vam tenir el PEAS i el Pla d’Equitat d’Èxit Educatiu, el pla de mobilitat en bicicleta, dos plans de sòl no urbanitzable i l’àmbit d’espais oberts, i molts plans que acabaran configurant la ciutat del futur, moltes capes que s’interrelacionen entre elles, amb el pla d’activitats, la Zona Hermètica, els museus… Sí bé vam tenir eixos clars de futur, com la urbanització del Parc del Nord, l’eix de Ponent traient el carril bici i configurant un nou accés al centre de la ciutat amb la Rambla Ibèria, també hi havia actuacions urgents necessàries, com la reparació de La Bassa. A banda, havíem de planificar, i és complicat arreglar la ciutat tapant els forats i fer un pla que diu com ha de ser la ciutat en uns anys. Urgència i futur.
 
- I el Passeig?

- Tot arriba, més tard, però arriba. Tenim un projecte que permetrà plantar arbres, cosa que semblava impensable. No tot es pot fer quan no tenim el projecte i no sabem on va, nosaltres volem ser molt clars i no volem vendre fum. Seiem, mirem el calendari, i és el que intentem fer, menys ràpid del que voldríem, però ens vam trobar un projecte d’una estació fet per la Generalitat que no contemplava què passaria en superfície. Algú va deixar fer l’estació amb un aparcament improvisat que no sortia enlloc i que es van inventar, en una ubicació que no eta la correcta, i ara hem hagut de gestionar això. El més important és tenir una idea de què volem, i la ciutat no sempre l’ha tingut. El projecte del Passeig no ens convencia, com la pèrgola d’en Borrell, volíem una cosa més funcional. Hi ha un tema de licitacions que s’ha endarrerit, però passarà, perquè ha convençut, amb una exposició pública, i que inclou un punt d’aigua, arbrat, i un element ornamental i funcional que permetrà que l’accés als FGC tingui una doble funció, de fer ombra i delimitar l’espai de la Plaça Major. Nosaltres volem ser el màxim de transparents i humils, i hem d’explicar les coses i no pretendre enganyar ningú, ni durant el mandat ni el període de precampanya.

- La Crida té una limitació per codi ètic de 8 anys. Què passarà al 2021, quan vostè compleixi aquest termini?

- La Crida ha fet una reflexió. El meu compromís era de 8 anys, però aquesta limitació en cap cas ha de ser un element que vagi en contra de la nostra capacitat en el moment de la negociació per postular-nos per tenir l’alcaldia. Si es donés la circumstància de tornar a fer d’alcalde, la limitació temporal es podria allargar. Des de l’àmbit personal estricte, tinc clar que han de ser 8 anys, i s’ha d’acabar aquí per higiene i perquè no ho hem d’allargar excessivament, perquè t’allunyes de la realitat. I dins de l’àmbit professional, és un parèntesi. Tindré 47 anys quan hagin passat aquests 8 anys, i és un moment complicat. Com que no hi ha portes giratòries ni elements que t’assegurin la supervivència econòmica, des de l’àmbit personal i professional és bo que es quedi limitat a aquests 8 anys. Ganes de ser alcalde, totes. Però també cal recordar que la nostra voluntat és ser decisius al govern, i creiem que sóm la garantia de la continuïtat d’un govern d’esquerres i de transformació de la ciutat.
 
- Tenint en compte el procés viscut fa dos anys amb el relleu a l’alcaldia, quina petjada deixa de cara a una futura configuració d'un govern municipal?

- El govern actual de Sabadell, amb els seus pros i contres, que són públics, el voldríem reeditar. Ens hem conegut, hem après a conviure i treballar plegats, encara que està clar que pensem diferent i moltes vegades hem votat de forma oposada, però la qüestió és saber-ho. Hi han hagut tensions, picabaralles i males interpretacions. Ara bé, vist amb perspectiva i a punt d'acabar el mandat, ha tingut unes conseqüències relatives sobre la capacitat del govern local. De fet, ara és més fàcil prendre decisions i això és una garantia de capacitat de treball. Teníem un encàrrec de la ciutadania i aquest passava per sobre d’aquestes situacions concretes. 

"El combat contra l'extrema dreta potser és el treball polític més gran que tenim sobre la taula"

- Diu que repetiria quatripartit, però la divisió de l'esquerra als comicis municipals ho facilitaran?

- Pot haver-hi vots que es perdin. El que ens interessa és que les quatre formacions que hi ha actualment dins el govern municipal tinguin els millors resultats possibles. Ara bé, tenim molt de respecte a la resta d’organitzacions polítiques, i a les que han promogut candidatures unitàries, i als seus processos. La nostra formació havia de presentar-se com a Crida per Sabadell, perquè és un projecte prou ampli. Les diferents forces que defensem posicions independentistes o una altra solució per a Catalunya ens podem presentar per separat però amb la mateixa força.

- I l'auge de l'extrema dreta amenaça arribar al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a diversos municipis. Com s'ha d'afrontar aquest nou paradigma?

- S’ha de fer front traient les raons, encara que siguin limitades, que generen amb el seu discurs d’odi i xenofòbia. El principal element de responsabilitat que tenim és combatre el seu discurs arribant a la gent, explicant-los els problemes reals, els que ens hem trobat a l’administració pública. S’ha de fer des de la raó. És una responsabilitat molt gran que tenim totes les forces polítiques, no només les que fan cordons, encara que malauradament algunes no el fan. Potser és el treball polític més gran que tenim sobre la taula: el combat de l’estigmatització i el dels altres. 

Al cap i a la fi, és un discurs fàcil en una societat tan complexa en la qual vivim. I tenim moltes mostres, bàsicament, són aquells debats que intenten estigmatitzar i segregar, temes enquistats que l'extrema dreta aprofita per polaritzar. Cal combatre l’essència del problema, quan realment no hi ha una solució fàcil. Per exemple, la causa de les migracions tenen un origen molt complex i segurament molts no voldrien venir. És una batalla contínua, perquè encara hi ha elements que poden fer créixer aquest discurs, entre cometes, simple. 
 
- Considera que l'afectarà tenir quatre causes judicials obertes: l'Audiència de Barcelona està estudiant la cessió de Cal Balsach a El Tallaret, l'1-O i dues derivades del cas Smatsa?   

- Hi ha qui podria dir que això demostra el nostre compromís en la lluita per la corrupció. No ho fem per demostrar res, però sí, és una conseqüència i l’afrontem des de la responsabilitat. No deixarem de fer res per la por que algú ens pugui posar una querella. Som conscients del que estem fent i aquesta és la línia de treball. No tenim voluntat de ser màrtirs, la voluntat és la de fer les coses. En el cas de l’1-O és purament polític, una instrumentalització de la justícia. Si això prospera, defensarem la nostra posició allà on calgui i si és davant d’un jutge, ho farem.

- Li poden retreure, però, aquesta vocació de màrtir que no vol. 

- Sí, és possible. Però l’alcalde l'1-O va fer allò que la ciutadania li demanava, va sortir a defensar la realització del referèndum i anirà allà on calgui a explicar-ho. En el cas Smatsa, el procediment que s’ha seguit ha estat el correcte. Malauradament, és la situació que ens hem trobat. Per una banda, un Estat que vol impedir un dret com el de l’autodeterminació i, per l'altra, una empresa amb uns contractes que considerem nuls i no s’han fiscalitzat de forma adequada.
 
- Quina valoració fa de la gestió de l'afer Smatsa?

- Estem força satisfets i de l'acord al qual vam arribarin extremis, perquè sense baixar el llistó de la nostra exigència i un estret marge de maniobra, hem aconseguit que el servei es presti i avanci en el compromís de fiscalització. Cal recordar que afrontem una situació molt complexa. Des del moment que hem tingut suficient informació, ho hem fet amb tota la capacitat tècnica i legal que té la nostra administració. I sobretot amb molta prudència, especialment amb una querella pel mig. Per això, qualsevol pas compta amb un assessorament, tant intern com extern, perquè sigui el màxim correcte. És el contracte més gran del consistori i continuem treballant en la línia que els diners públics vagin on han d'anar, es gastin de forma adequada i es respectin els drets laborals.