EN DIRECTE

El judici, minut a minut

Tota la informació relacionada amb judici contra l'independentisme

per Bernat Surroca, 14 de març de 2019 a les 10:09 |
 17:08 També ha declarat com a testimoni un agent de la Guàrdia Civil que va analitzar els correus d'Oriol Junqueras i Carles Mundó, i que va ser present en els escorcolls del Departament d'Economia el 20-S. Ha explicat que els criteris d'anàlisi eren seleccionar correus relacionats amb la campanya del referèndum i el possible ús de fons públics. En total, l'agent ha dit que va analitzar cinc correus i, en un d'ells, Jordi Turull demanava a Oriol Junqueras una aportació de 3 milions d'euros per una campanya de "Civisme". Sobre els correus de Mundó, l'agent ha dit que en alguns correus del Departament de Justícia es contestava amb "evasives" a les "inquietuds" dels jutges davant del referèndum i quan se'ls preguntava sobre mesures per "protegir els seus jutjats". Pel que fa al 20-S, ha dit que ell va aparcar el vehicle a uns 100 metres de la conselleria i no va patir danys. 
 17:30 Dos agents que van encarregar-se de rastrejar els correus electrònics de dos comptes de Jordi Sànchez –uns 6.800 en total- han admès que no van trobar-ne cap on l'expresident de l'ANC incités a la violència. Ho han fet a preguntes del lletrat de Sànchez, Jordi Pina, que ha criticat la falta de "rigor" dels informes. En el primer cas, un agent ha explicat que va revisar personalment un a un 3.800 correus i que va basar l'informe en 22 missatges que li van enviar persones anònimes. A preguntes de Pina, l'agent ha dit que no sabia qui eren els remitents, i que no va investigar tampoc la seva identitat ni la relació amb Sànchez. El segon agent ha inclòs a l'informe convocatòries de reunions que va fer Puigdemont a Sànchez. El lletrat li ha preguntat si sabia que alguna de les reunions eren públiques i retransmeses en directe per TV3. "No ho he vist perquè no segueixo la política, em dedico a la meva feina i jo analitzo només el correu i no li presto cap atenció", ha dit.
 17:06 Un dels testimonis d'aquesta tarda ha estat un agent de la Guàrdia Civil que va analitzar els correus de Jordi Sànchez. En va analitzar 3.200 i en va seleccionar 22. Malgrat que, en resposta a preguntes de la Fiscalia, el policia havia parlat de desobediència, de plans per aturar l'actuació dels cossos de seguretat o del registre de catalans a l'exterior, entre altres qüestions, l'interrogatori de Jordi Pina ha dilapidat tot el valor que pogués tenir el seu testimoni. L'agent ha acabat admetent que, de la vintena de correus adjuntats a la causa, cap d'ells havia estat enviat per Sànchez i ha dit que "no recorda" si algun dels correus va ser enviat per membres de l'anterior Govern. 
 16:20 En respostes a la fiscalia, el sergent ha explicat que va analitzar correus com un que es referia al 20-S i "es feia eco d'unes paraules de Jordi Cuixart en què demanava als catalans assistir a la concentració de la Conselleria d'Economia". En resposta a Salellas, ha dit que en el correu es convocava la gent a anar "massivament" a la concentració, i ha admès que "parlava d'una convocatòria ferma i també pacífica". El guàrdia civil també ha fet referència un correu que incloïa una nota de premsa sobre la participació de l'entrenador de futbol Pep Guardiola en un acte on "demanava el suport de la comunitat internacional". Salellas li ha preguntat quin interès té això per a la investigació. "Em va semblar interessant per a la investigació", ha dit, tot remarcant que la seva tasca era "d'anàlisi, no investigadora".
 16:19 El sergent de la guàrdia civil que va estudiar els correus electrònics del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha admès al Tribunal Suprem que de la seva anàlisi no ha constatat cap coordinació entre el Govern i l'entitat cultural en l'organització de l'1-O ni tampoc d'on sortien els fons per a l'organització del referèndum. El sergent (TIP S71761E) ho ha admès en resposta a preguntes de l'acusació popular de Vox. Durant l'interrogatori, l'advocat Benet Salellas, de l'equip de defensa de Cuixart, ha posat en relleu un error en un atestat elaborat pel sergent, ja que va identificar Marta Rovira Martínez com a secretària general d'ERC, quan el nom complet de la dirigent republicana és Marta Rovira Vergés.
 14:14 Un comandant que va analitzar les comunicacions dels Mossos que estaven als punts de votació amb la sala regional (TIP E98218B) ha assegurat que els agents rebien ordres per emissora per "apartar-se" quan arriben els cossos espanyols. L'objectiu, segons ha dit, era evitar que es veiés "cap imatge" de mossos uniformats mentre agents dels cossos espanyols actuaven per aturar les votacions. També ha dit que es va donar "preferència" sobre qualsevol altra novetat que informessin sobre els moviments dels "combois" de policia espanyola i guàrdia civil. El comandant de la Guàrdia Civil també va rastrejar el correu de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i ha dit que, en quant als criteris d'actuació dels Mossos, hi havia "unitat d'acció" entre la cúpula de la conselleria i el major Josep Lluís Trapero. Però preguntat per la defensa de Forn sobre correus on donés instruccions al cos ha dit que no en van trobar.
 13:53 El sisè agent del matí ha estat un agent de la Guàrdia Civil encarregat d'analitzar els correus electrònics de Jordi Cuixart. Ha dit que entre els correus hi havia retalls de premsa amb crides a manifestar-se i també campanyes per internacionalitzar el procés i demanar "ajuda" a la comunitat internacional. "Hi havia una coreu amb una nota de premsa que recollia una crida que havia fet Pep Guardiola", ha recordat. Tot i així, ha especificat que no va analitzar cap correu relacionat amb l'1-O ni va detectar cap "unitat d'acció" entre el Govern i Òmnium, ni tampoc relacionats amb el pagament del referèndum.
 13:32 L'agent també ha dit que, per les comunicacions que van intervenir dels Mossos, "quedava clar" que vigilaven la Guàrdia Civil. L'agent ha qualificat els àudios intervinguts de "sorprenents" i ha afirmat que, quan els agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat es movien, els Mossos n'informaven o els seguien. Sobre el dispositiu de l'1-O, el testimoni ha explicat que els binomis dels Mossos tenien la instrucció de marxar dels col·legis quan veien que venia l'Institut Armat.
 13:32 Malgrat admetre que no recorda correus on quedi clara aquesta relació, l'agent sí que ha fet referència a expressions i paraules que coincidien en els escrits dels Mossos a la Fiscalia, les actes de la Junta de Seguretat prèvia a l'1-O i les declaracions de Forn. Es refereix a la idea que l'1-O calia evitar un mal major del que es vol evitar i la necessitat de preservar la convivència ciutadana.
 13:31 El cinquè testimoni ha estat un agent de la Guàrdia Civil implicat en l'anàlisi dels correus electrònics de l'exconseller Joaquim Forn. Ha fet un exhaustiu repàs dels correus de Forn durant els dies previs i posteriors a l'1-O i ha assegurat hi havia "unitat d'acció" entre els responsables polítics dels Mossos, encapçalats per Forn, i el major Josep Lluís Trapero. "Es desprenia una unitat d'acció entre els responsables polítics i el major Trapero en relació als principis d'actuació", ha dit.
 12:38 ​El lletrat de Bassa ha negat que donés "instruccions" sinó que en el correu electrònic oferia la "possibilitat de fer difusió si ho considerava oportú". Els agents també s'han referit a un correu enviat amb motiu de l'aturada del 3-O i on informava als treballadors que la Generalitat s'unia a la vaga. Sobre el registre del 20-S al Departament de Treball, ha dit que no van sortir per la porta per evitar "conflictes" i que personal de la conselleria els va oferir "l'alternativa" de sortir per un pàrquing de l'edifici adjacent. L'endemà, Bassa va enviar una nota interna als treballadors per felicitar-los per la "reacció d'indignació davant un acte injust de la fiscalia"
 12:38 Dos agents de la Guàrdia Civil que van bolcar i analitzar el correu corporatiu de l'exconsellera Dolors Bassa ha explicat al Tribunal Suprem que va enviar al líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, on li donava "instruccions". En aquest correu, Bassa l'informava del "dret" que tenien els empleats que treballaven l'1-O "d'absentar-se del lloc de feina per exercir el dret a vot". El correu estava acompanyat per la llei de referèndum i de les normes complementàries per "donar-li validesa jurídica".
 12:29 El tercer testimoni, també relacionat amb l'escorcoll al Departament de Treball, ha avalat el relat de l'agent anterior. Ell va participar en els registres dels despatxos de Josep Ginesta i de David Franco, on van trobar ordinadors, llapis de memòria, DVDs i documents relacionats amb l'1-O. "S'havia concentrat molta gent (entre 300-500 persones) a fora del Departament. S'escoltaven crits en contra del govern espanyol, contra la Guàrdia Civil i crits de 'votarem'", ha dit, i ha explica que van haver de sortir per una via alternativa que els va proposar Josep Ginesta.
 11:33 La Guàrdia Civil insisteix que la concentració del 20-S a Treball «no era pacífica». L'agent encarregat de l'escorcoll al Departament i d'analitzar el correu electrònic de Dolors Bassa relata que van haver de sortir per un edifici adjacent per evitar "un conflicte" amb la gent. Informa Bernat Surroca. 
 11:31 Per sortir, l'agent ha dit que el personal del Departament els va proposar una ruta per sortir. Van sortir pel pàrquing, que comunicava amb el pàrquing de l'edifici adjacent i permetia sortir per la ronda del Litoral de Barcelona. "Es va examinar aquesta via, es va donar el vistiplau, i vam sortir per allà per evitar el conflicte", ha dit, i ha insistit que van tenir dificultats a sortir perquè hi havia entre 300-400 persones i tenien tallat l'accés a la sortida. "No podíem sortir amb els vehicles sense que hi hagués aldarulls", ha assegurat, i ha assegurat que "no definiria la concentració com a pacífica" perquè la gent els insultava i cridava.
 11:31 El segon agent citat va ser l'encarregat de l'escorcoll al Departament de Treball el 20 de setembre i d'analitzar els correus de l'exconsellera Dolors Bassa. Ha admès que el registre es va fer amb "total normalitat" però que a mesura que avançava la jornada es van començar a veure mostres de "rebuig" davant la presència de la Guàrdia Civil.  "Totes les parets per on passàvem s'omplen de pamflets i eslògans de 'votarem'". A fora, ha relatat, el nombre de concentrats era "important". "La concentració de persones dificultava la nostra sortida", ha assegurat, i ha dit que la gent els insultava i cridava en contra seva. "No podíem sortir sense que hi hagués conflicte amb aquesta gent", ha assegurat. 
 11:02 L'agent també ha descrit situacions de "tensió i hostilitat" contra la Guàrdia Civil quan van intentar sortir de la nau industrial de Bigues i Riells. Ha explicat que l'escorcoll de la nau va començar amb tranquil·litat, però a partir de les 10h es va començar a concentrar gent a prop de l'edifici amb crits de votarem. A partir de les 11h, un grup va començar a donar consignes sobre com organitzar-se per impedir que els agents de la Guàrdia Civil marxessin. "Deien que s'asseurien a terra i s'agafarien de les mans", ha explicat l'agent a preguntes de la Fiscalia.
 10:48 La Guàrdia Civil situa Torra en la nau escorcollada a Bigues i Riells dies abans de l'1-O. El responsable d'aquella operació explica que vigilaven l'edifici perquè tenien sospites que hi havia material del referèndum. Informa Bernat Surroca.
 10:48 Ha explicat que van descobrir aquestes naus industrials gràcies als telèfons punxats per ordre del jutjat d'Instrucció 13. Dins de la nau, ha explicat, van trobar "tot allò necessari per constituir una mesa electoral". "Hi havia paperetes del referèndum, sobres amb el logotip de la Generalitat, actes de constitució de la mesa, cartells per identificar les meses als col·legis electorals...Van confiscar uns 10 milions de paperetes, uns 100.000 sobres... Es veia clarament que era de la Generalitat", ha explicat a preguntes de la Fiscalia.
 10:48 La Guàrdia Civil torna a ser protagonista aquest dimecres al Tribunal Suprem, en una setmana en què la Fiscalia espera poder apuntalar el seu relat gràcies a la trentena d'agents que han de passar per la sala segona de l'alt tribunal. El primer en declarar ha estat l'agent responsable d'un escorcoll en una nau industrial a Bigues i Riells, on es van decomissar uns de milions de paperetes i 100.000 sobres amb el logotip de la Generalitat. Ha explicat que dies abans d'entrar a l'edifici ja el vigilaven i van veure com hi entrava i en sortia gent, entre ells l'actual president de la Generalitat, Quim Torra. 
 09:11 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la sessió del judici al Tribunal Suprem. Avui, a partir de les 9.30h, han de desfilar per la sala segona de l'alt tribunal fins a 10 agents de la Guàrdia Civil que van ser a Catalunya la tardor de 2017. En aquests properes dues setmanes, la Benemèrita -alumna avantatjada de la Fiscalia- serà la protagonista al Suprem i mirarà d'enfortir el relat de la violència dels votants de l'1-O i, també, de la malversació del Govern. 
 09:11 La Fiscalia se la juga en les properes dues setmanes. Aquest dimarts han començat a desfilar els primers agents -dels més de trenta que estan citats fins a final de març- de la Guàrdia Civil. Els membres de l'Institut Armat que van estar sobre el terreny durant la tardor del 2017 són, sens dubte, els alumnes més aplicats del ministeri públic. Amb la lliçó ben apresa i sota la batuta dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, els policies de la benemèrita han retratat, sobre el 20-S, una autèntica pel·lícula de terror. Cara a cara amb les defenses, però, han aparegut les incorreccions i els nervis. Mentrestant, la malversació sense aparèixer. Tot seguit, els cinc punts clau de la divuitena jornada del judici de l'1-O. El resum del dimarts, aquí. 
 18:57 
 18:57 Durant l'interrogatori del fiscal la tensió ha anat en augment. Marina Roig, Andreu Van den Eynde, Jordi Pina i Mariano Bergés han estat els més bel·ligerants, afirmant que que s'estava preguntant el testimoni per qüestions per les quals no se l'havia citat i per fets en els quals ell no havia intervingut. En el cas concret de Jordi Pina, ha denunciat que s'estava utilitzant el testimoni com si fos un perit. Manuel Marchena, que aquestes últimes setmanes ha estat molt insistent en aquest aspecte -ha reiterat diverses vegades que als testimonis se'ls ha de preguntar per allò que van viure o percebre- ha desestimat totes les peticions de les defenses. El president de la sala, en diverses ocasions, ha insistit que els advocats tindrien l'ocasió de preguntar al testimoni durant el seu interrogatori. 
 18:57 Matí de retrets de les defenses a Manuel Marchena. Els advocats dels líders independentistes han criticat en diverses ocasions -més que en la resta d'interrogatoris que s'han vist fins ara- la permissivitat del president del tribunal amb les preguntes de la Fiscalia als dos agents de la Guàrdia Civil que han passat aquest matí pel Tribunal Suprem. Especialment en el tercer testimoni del dia -el segon agent de la Guàrdia Civil, encarregat de l'operatiu per detenir Josep Maria Jové i vinculat a les investigacions de la publicitat del referèndum i d'Unipost-, les defenses han dit que s'estaven assabentant en aquell moment de l'abast del coneixement del testimoni i han denunciat que no han pogut preparar correctament l'interrogatori.
 18:12 "La seva cara no era normal. Denotava molta ràbia i violència. No ho havia viscut mai". Així ha descrit l'agent de la Guàrdia Civil P35979V, el responsable de l'operatiu de l'escorcoll a la Conselleria d'Exteriors el 20-S, els manifestants que s'hi van aplegar a les portes durant el registre. El policia ha relatat un episodi gairebé apocalíptic, utilitzant expressions com "ràbia descontrolada" i "episodis de terror", tot assegurant que centenars de persones es van abraonar contra els vehicles policials, colpejant-los i, fins i tot, arribant a trencar els vidres. L'agent ha parlat de "tumult" i ha acusat els Mossos de "mirar-s'ho tot" com passava. 
 16:18 Un guàrdia civil que va participar en la detenció de l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové i en l'escorcoll al seu domicili ha assegurat que el tinent del cos que estava a la seu d'Economia el va avisar que l'arribada a l'edifici de la Rambla de Catalunya era "impossible" per la gent que hi havia concentrada a l'exterior i que l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez li havia traslladat que "no permetria" l'entrada de cap vehicle de la comitiva judicial amb detinguts. L'agent de la Benemèrita, amb TIP K470019K, ha relatat l'escorcoll a la casa de Jové, d'on van trigar gairebé tres hores a sortir després d'acabar el registre perquè hi havia gent concentrada i temia "incidents". Ha explicat com van trobar el document 'Enfocats' i dues agendes Moleskine on hi havia "referències la referèndum i a testaferros d'ERC", i que ningú li va dir que Jové renunciava a estar present al registre al seu despatx a Economia.
 13:44 Aquest segon agent de la Guàrdia Civil va participar també en la investigació de la publicitat del referèndum. Ha assegurat que la campanya de "Civisme" estava relacionada amb el referèndum i era per fomentar-ne la participació. Ha dit també que es va emetre per TV3 i que la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, va dir-los, a través d'un correu electrònic, que la campanya de "Civisme" era de pagament i va aportar-ne les factures. Pel que fa a Unipost, ha assegurat que a la seu hi van trobar les factures proforma i les notes d'entrega amb segell de cada departaments de la Generalitat involucrats en la campanya. Pel que fa a les factures, ha dit que es van intentar cobrar "però no es van pagar".
 13:00 Comença la declaració d'un altre agent de la Guàrdia Civil, que va participar en la detenció de Josep Maria Jové i Antoni Molons, entre més accions encaminades a impedir el referèndum de l'1-O. Ha explicat que el 20-S s'havien de fer 48 escorcolls i hi havia previstes diverses detencions. "Tot, de manera simultània", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Sobre Josep Maria Jové, ha explicat que se li van intervenir tres mòbils, dos ordinadors, llàpis de memòria i documentació. També dues Moleskine i el document EnfoCATs. "En un primer moment vam veure que a les agendes hi havia referències al referèndum, testaferros d'ERC... I a l'EnfoCATs també hi havia referències a l'1-O", ha assegurat. Ha afegit que davant del domicili de Jové es va concentrar gent cridant "votarem" i "independència" i van enganxar adhesius al seu vehicle, que no va patir danys.
 11:59 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha notificat aquest dimarts presencialment a l'exdiputada i regidora de la CUP Eulàlia Reguant i a l'exdiputat Antonio Baños la sanció governativa que els ha imposat el Tribunal Suprem per negar-se a respondre a les preguntes de Vox durant el judici per l'1-O. Tots dos s'enfronten a una multa de 2.500 euros, que tenen cinc dies per recórrer, però ja han advertit que "ratifiquen" la "decisió col·lectiva" que van prendre i que mantindran "l'objecció de consciència fins al final i les últimes conseqüències. Segons Reguant, amb aquesta sanció, el tribunal "vira encara més a la dreta" i "normalitza Vox, un partit feixista, masclista i xenòfob".
 11:48 A preguntes de les defenses, l'agent de la Guàrdia Civil no va avisar cap lletrat per assistir l'ex-secretari d'Hisenda durant l'escorcoll a casa seva. Ha explicat que creien que Salvadó estava creant una hisenda pròpia. "Investigàvem això i tot el que se'n derivava", ha dit. Tot i així, a preguntes d'Andreu Van den Eynde no ha sabut concretar què investigaven en algunes de les diligències de la Fiscalia. Sobre els fets del 20-S, ha explicat que va visionar entre 50 i 80 hores de vídeo i va triar "les parts més significatives". A preguntes de Jordi Pina, ha dit que va descartar les imatges festives i de concerts perquè no eren les més importants. "El més important era el setge al Departament d'Economia", ha assegurat. 
 10:45 Comencen les declaracions d'agents de la Guàrdia Civil. Alguns d'ells han demanat que no es difongui la seva imatge. La defensa de Cuixart protesta perquè això pot afectar el dret a la presumpció d'innocència. El primer en declarar és el guàrdia civil responsable de l'escorcoll del despatx de Lluís Salvadó, que explica que a l'habitatge de l'exsecretari d'Hisenda hi van trobar documents relacionats amb la desconnexió. Al despatx, ha explicat que hi van trobar un document titulat 'Escenari de guerra' i 'Escenari de guerrilla'". Ha dit també que a la paperera hi van trobar uns documents amb escenaris posteriors al referèndum. A mig escorcoll va arribar Oriol Junqueras, que es va abraçar i va parlar amb Lluís Salvadó: "Vam dir a Junqueras que no podia passar ni parlar amb el detingut i no ens va fer cas. L'acompanyaven unes 10 persones i una ho enregistrava tot amb un mòbil". L'escorcoll va acabar a les 18h i a la sortida no es va produir cap situació anòmala, segons ha explicat l'agent.
 10:43 A preguntes de les defenses, Felipe Martínez ha matisat algunes respostes. Ha assegurat que hi va haver retards en l'enviament d'informació de les despeses, però no ha pogut concretar quins. Sobre les despeses pels desplaçaments d'observadors internacionals, no ha sabut dir en quines dates concretes ni per quins motius es desplaçava aquests experts. Ha admès també que després del 6 i el 7 de setembre, la Generalitat va continuar enviant informació a Hisenda. 
 10:00 Felipe Martínez, número 2 de Cristóbal Montoro, ha admès que el control de despesa de l'Estat a la Generalitat "arribava fins a on arribava". "Els certificats es limitaven a temes financers i pressupostaris", ha explicat. I ha apuntat que una contractació irregular "quedaria al marge del control de l'Estat".  "La Generalitat va fer un compliment formal de l'enviament d'informació a Hisenda. Els enviaments d'informació es produïen, però la informació en alguns casos era incompleta i inexacte. En aquests casos es va denunciar a la Fiscalia", ha explicat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. La Fiscalia li ha preguntat clarament si el referèndum es va pagar amb fons públics, i Martínez no ho ha pogut assegurar ni negar. "Hisenda va posar tots els elements a la seva disposició per supervisar les despeses de la Generalitat, però no puc respondre sobre la realitat dels fets", ha afirmat.
 09:56 Es reprèn el judici de l'1-O amb la declaració de Felipe Martínez Rico, exsubsecretari d'Hisenda i número 2 de Cristòbal Montoro. Ha detallat els mecanismes de control de l'Estat a les despeses de la Generalitat. "A Catalunya es va establir un reglament amb més seguiment que amb d'altres comunitats autònomes", ha dit a preguntes de la Fiscalia. "La Generalitat va complir i no va qüestionar el sistema de control i seguiment de les despeses", ha explicat, en referència al primer mecanisme de control. El sistema de seguiment i control va canviar el juliol de 2017 i es va passar d'una periodicitat mensual a una de setmanal. La Generalitat va recórrer aquesta decisió i el 13 de setembre comunica a Hisenda que no es remetrà més informació. "El 15 de setembre es reforça encara més el control de despeses de la Generalitat", ha explicat, i ha insistit que els sistema "exigia que no es destinessin diners a activitats d'organització del referèndum".
 09:03 La Fiscalia de l'Audiència Nacional no considera que el pla dels Mossos d'Esquadra per detenir l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers que va revelar el major Josep Lluís Trapero la setmana passada afecti la causa que recau contra ell a l'Audiència Nacional, perquè se'l jutjarà per uns fets anteriors, de manera que el presumpte delicte ja s'hauria comès.
 17:06 Els observadors internacionals han apuntat a una possible falta d'imparcialitat objectiva en el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. La plataforma International Trial Watch ha criticat el màxim responsable de la sala on es jutja el judici de l'1-O després que dijous passat, en l'interrogatori al major dels Mossos Josep Lluís Trapero traslladés una qüestió que havia negat prèviament a la Fiscalia a petició de les defenses.
 17:05 L'advocada de l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha explicat aquest dilluns que estudien emprendre accions legals contra l'ex-secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto per unes declaracions periodístiques en les quals va afirmar que qui més va ajudar a fugir l'expresident català Carles Puigdemont "va ser el seu escorta dels Mossos triada pel senyor Trapero".
 17:05 Baltasar Garzón: «Trapero ha estat definitiu, ni rebel·lió ni sedició». L'exmagistrat de l'Audiència Nacional assegura que no es pot impedir que Carles Puigdemont reculli l'acta d'eurodiputat.
 09:09 OPINIÓ Trapero ens interpel·la. «Arribats a aquest punt, no sé si l'exhibició de voluntarisme d'anar a manifestar-se a Madrid em sembla més commovedora o inútil». Per Jordi Costa.
 09:03 OPINIÓ Marchena, el gran improvisador. «Ens volen entretenir especulant sobre nombre de manifestants i nosaltres volem comptar vots. I això ja ho hem fet. I ho tornarem a fer. I millor. Hasta enterrarlos en el mar». Per Oriol de Balanzó. 
 09:02 Tota la informació sobre aquesta què podem esperar aquesta sisena setmana de judici, en aquesta informació d'Oriol March.
 09:01 El reguitzell de guàrdies civils d'aquesta setmana només s'interromprà els dies 27 i 28 de març. El dia 27 estan previstes dues compareixences per videoconferència. La primera és la de Felix von Grundberg, exdiputat socialdemòcrata que va acudir a Catalunya per l'1-O i que va visitar els presos polítics a Lledoners. La segona és la de Manon Masse, diputada independentista del Québec. Tots dos han estat demanats per la defensa de Jordi Cuixart per la seva qualitat d'observadors del referèndum.
 09:00 Bon dia! Comença la sisena setmana del judici amb sessions dimarts, dimecres i dijous. El Tribunal Suprem centrarà les dues últimes setmanes de març a escoltar el testimoni de 34 agents de la Guàrdia Civil que van acudir a Catalunya durant la tardor del 2017 per impedir el referèndum. Demanats per la Fiscalia, els funcionaris de l'institut armat explicaran el seu punt de vista sobre les càrregues en desenes de col·legis electorals que van derivar, segons les xifres oficials de la Generalitat, en un miler de ferits. El ministeri públic espera que el testimoni dels agents serveixi per afermar el relat de presumpta violència per part dels votants que hi va haver durant el referèndum.
 23:01 
 19:06 Manuel Marchena suspèn la sessió i emplaça les parts per dimarts vinent a les 9.30h del matí.
 19:06 L'interrogatori l'ha tancat, fent ús de l'article 708 de la llei d'enjudiciament criminal, el magistrat Manuel Marchena, que ha volgut aclarir les reunions de Trapero amb la cúpula del Govern -Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn- i altres comandaments dels Mossos. En l'última trobada, segons el major, van deixar clar que no "acompanyaven" el "projecte independentista i que els Mossos "no trencarien mai amb la legalitat i la Constitució". "Que no s'equivoquin amb nosaltres", els va dir. "Els vam emplaçar a complir la legalitat, les ordres judicials, que no s'equivoquessin amb nosaltres. Tenia importància que hi fos Carme Forcadell: això anava més enllà del referèndum", ha asseverat el major del cos. "Els traslladem preocupació per l'ordre públic i la seguretat ciutadana. Dos milions de persones al carrer i 12.000 policies actuant. Això ocasionaria conflictes greus d'odre públic i de seguretat ciutadana", ha detallat l'exresponsable del cos, que ha definit com a "il·legal" el referèndum.
 18:04 ÚLTIMA HORA Trapero ha admès que el 27 d'octubre es va posar a disposició de la Fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel que fos necessari. El testimoni ha dit que els Mossos no tenien coneixement els detalls de la declaració validada al Parlament: "En desconeixíem la transcendència jurídica, què era allò i quins delictes es podien haver comès".
 17:43 Josep Lluís Trapero ha recordat que ni el fiscal ni la magistrada del TSJC li van fer cap recriminació per l'actuació dels Mossos. I sobre la coordinació amb la resta de cossos de seguretat, ha dit que va començar a veure que aquesta es trencava quan van veure actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia que no havien demanat. "Per raons que desconeixem, algú va decidir trencar la coordinació l'1-O", ha dit, i ha ressaltat que "l'1-O va encarregar el màxim d'efectius". "Vam fer el màxim esforç que podíem fer", ha reblat. Preguntat pel llançament d'una ampolla a uns agents dels Mossos, ha dit que no era allà i que no sap si va ser de vindre o de plàstic, però que d'oïdes diria que va ser de plàstic. 
 17:15 A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Josep Lluís Trapero ha dit que l'exconseller era molt poc intrusiu, però ha tornat a dir que les seves declaracions polítiques, en algun cas, "van causar malestar" perquè "confonien" a la gent sobre el paper dels Mossos. De tota manera, ha dit que  "Forn va voler fer una separació entre el que feia o deia políticament, i el funcionament del cos de Mossos" i que la seva incorporació com a conseller "no va suposar canvis ni estructurals ni operatius". "I tampoc se li hauria permès", ha apuntat. També ha dit que "alguns sindicats dels Mossos van expressar malestar per tenir un Govern que impulsava un acte il·legal". 
Entrades anteriors »

 

Participació