14
de març
del
2019
Actualitzat
a les
12:42h
Ni tots els que reben ajudes dels serveis socials a Sabadell són estrangers ni els autòctons tenen un tracte inferior. Així ho defensa el regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez, que aquest dijous ha ofert a la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya una xerrada oberta a la ciutadania per donar dades que, de manera objectiva, tombin el discurs que l’extrema dreta ofereix i que apunta un tracte preferent per a la població nouvinguda respecte els autòctons.
L’acte que inicialment estava únicament dirigit a amics i militants del partit i que es va acabar obrint a més població, neix a partir de la inquietud que des de les seccions de barri havia nascut davant d’un discurs que s’ha començat a estendre, sobretot procedent de l’extrema dreta de la ciutat, en què s’han donat informacions no veraces, apunta el regidor, sobre el tracte preferent a la població nouvinguda per sobre de l’autòctona.
“No té cap base real, és fake, és un discurs que arrela entre la ciutadania sobretot quan no hi ha ningú que ho pugui contrarestar”, assenyala Fernàndez, que destaca que la formació parteix del punt ideològic i polític que el concepte “primer els de casa”, que va promocionar Plataforma per Catalunya ara fa uns anys, no té cap sentit, donat que consideren “la única casa que hi ha és el planeta Terra, i els drets no han d’estar vinculats pel lloc on naixem”.
Fernàndez desmenteix, com afirma l’extrema dreta, que a Sabadell hi ha un 40% de població immigrada, una dada que assegura que és impossible que hagi sortit de l’Ajuntament. “A Sabadell tenim una xifra d’habitants d’origen immigrant de l’11,9%, és a dir, 25.327 ciutadans”, explica. A aquests, caldria afegir un 4,6 de ciutadans nacionalitzats espanyols però que són d'origen estranger.
D’aquests, el 40% són d’origen americà, el 30% africà, el 18% de la resta d’Europa, el 12% d’Àsia i la resta d’Oceania. “Les dades demostren que aquests veïns no arriben al 12% del total, i que la idea que a Sabadell estem envaïts és falsa”, afirma Fernàndez.
Atenció a Serveis Socials
Pel que fa a Serveis Socials, anualment hi ha obert un total de 12.475 expedients amb titular, que extrapolant-lo a una mitjana de tres persones per expedient arribaria al còmput de 35.000 o 40.000 persones vinculades que reben algun tipus d’ajuda o suport, ja sigui de manera directa o indirecta. “La dada interessant és que dels que s’atenen, el 76,3% són nacionals, però a més, es reflecteix que de cada mil persones d’origen estranger que hi ha a Sabadell, només s’atenen a Serveis Socials el 15%, mentre que el 85% restant són plenament autònoms”, afegeix el regidor.
Pel que fa a la màxima “els immigrants ens prenen la feina”, les dades de l’atur registrat a Sabadell situen la xifra en un 12,3% a la capital vallesana, molt per sota de l’estatal. D’aquest 12,3%, el 16% són ciutadans estrangers, una dada que casa amb la xifra estatal, que apunta que el 89% dels estrangers tenen una contractació itinerant o temporal, fet que els genera una situació de precarietat més elevada que a la resta de la població.
Un altre dels aspectes que omple el discurs de l’extrema dreta passa pels menjadors dels centres educatius, on es tendeix a assenyalar que els menors d’origen immigrant tenen més privilegis per sobre de la resta. “Aquest any hi ha 4.510 beques menjador, el 72% d’elles són per a nens i nenes autòctons, d’origen espanyol, mentre que l 28% es destina a estrangers”, apunta.
Una altra de les màximes que fa fortuna en el discurs de l’extrema dreta, segons Fernàndez, és que no s’ajuda la ciutadania si no s’és immigrant, fet que contrasta amb les dades objectives. Així, els requisits per accedir a rebre suport dels Serveis Socials s’apliquen a tothom per igual, i en destaca el fet que només el 13,6% de les 5.171 famílies ateses reben algun recurs econòmic durant l’any.
“Això suposa el 40,5% del total d’expedients, fet que implica que gairebé el 60% no rep cap ajuda econòmica, només algun tipus de suport, és una idea distorsionada que l’Ajuntament és com un caixer automàtic que lliura talons, és mentida”, assenyala. A banda, una dada destacada és que de mitjana l’ajuda econòmica que reben les famílies que poden accedir als ajuts de l’Ajuntament és de 670 euros l’any, fet que suposa uns 50 euros al mes. “Tinguem una mica de vergonya, perquè és trist”, valora Fernàndez.
En matèria d’habitatge, el 67% dels 375 pisos de què disposa l’Ajuntament els ocupen famílies autòctones. La ubicació de la població immigrada també té impacte en els barris on s’instal·la, donat que permet rejovenir indrets on la mitjana d’edat és elevada, però també se solen ubicar en àrees deprimides econòmicament: “No hem sabut com a societat i com a ciutat fer una distribució més heterogènia, que no segregui, i aquesta situació s’ha de revertir, perquè no és just”, reconeix Fernàndez.
L’acte que inicialment estava únicament dirigit a amics i militants del partit i que es va acabar obrint a més població, neix a partir de la inquietud que des de les seccions de barri havia nascut davant d’un discurs que s’ha començat a estendre, sobretot procedent de l’extrema dreta de la ciutat, en què s’han donat informacions no veraces, apunta el regidor, sobre el tracte preferent a la població nouvinguda per sobre de l’autòctona.
“No té cap base real, és fake, és un discurs que arrela entre la ciutadania sobretot quan no hi ha ningú que ho pugui contrarestar”, assenyala Fernàndez, que destaca que la formació parteix del punt ideològic i polític que el concepte “primer els de casa”, que va promocionar Plataforma per Catalunya ara fa uns anys, no té cap sentit, donat que consideren “la única casa que hi ha és el planeta Terra, i els drets no han d’estar vinculats pel lloc on naixem”.
Fernàndez desmenteix, com afirma l’extrema dreta, que a Sabadell hi ha un 40% de població immigrada, una dada que assegura que és impossible que hagi sortit de l’Ajuntament. “A Sabadell tenim una xifra d’habitants d’origen immigrant de l’11,9%, és a dir, 25.327 ciutadans”, explica. A aquests, caldria afegir un 4,6 de ciutadans nacionalitzats espanyols però que són d'origen estranger.
D’aquests, el 40% són d’origen americà, el 30% africà, el 18% de la resta d’Europa, el 12% d’Àsia i la resta d’Oceania. “Les dades demostren que aquests veïns no arriben al 12% del total, i que la idea que a Sabadell estem envaïts és falsa”, afirma Fernàndez.
Sessió al local d'ERC. Foto: ERC Sabadell
Atenció a Serveis Socials
Pel que fa a Serveis Socials, anualment hi ha obert un total de 12.475 expedients amb titular, que extrapolant-lo a una mitjana de tres persones per expedient arribaria al còmput de 35.000 o 40.000 persones vinculades que reben algun tipus d’ajuda o suport, ja sigui de manera directa o indirecta. “La dada interessant és que dels que s’atenen, el 76,3% són nacionals, però a més, es reflecteix que de cada mil persones d’origen estranger que hi ha a Sabadell, només s’atenen a Serveis Socials el 15%, mentre que el 85% restant són plenament autònoms”, afegeix el regidor.
Pel que fa a la màxima “els immigrants ens prenen la feina”, les dades de l’atur registrat a Sabadell situen la xifra en un 12,3% a la capital vallesana, molt per sota de l’estatal. D’aquest 12,3%, el 16% són ciutadans estrangers, una dada que casa amb la xifra estatal, que apunta que el 89% dels estrangers tenen una contractació itinerant o temporal, fet que els genera una situació de precarietat més elevada que a la resta de la població.
Un altre dels aspectes que omple el discurs de l’extrema dreta passa pels menjadors dels centres educatius, on es tendeix a assenyalar que els menors d’origen immigrant tenen més privilegis per sobre de la resta. “Aquest any hi ha 4.510 beques menjador, el 72% d’elles són per a nens i nenes autòctons, d’origen espanyol, mentre que l 28% es destina a estrangers”, apunta.
Una altra de les màximes que fa fortuna en el discurs de l’extrema dreta, segons Fernàndez, és que no s’ajuda la ciutadania si no s’és immigrant, fet que contrasta amb les dades objectives. Així, els requisits per accedir a rebre suport dels Serveis Socials s’apliquen a tothom per igual, i en destaca el fet que només el 13,6% de les 5.171 famílies ateses reben algun recurs econòmic durant l’any.
“Això suposa el 40,5% del total d’expedients, fet que implica que gairebé el 60% no rep cap ajuda econòmica, només algun tipus de suport, és una idea distorsionada que l’Ajuntament és com un caixer automàtic que lliura talons, és mentida”, assenyala. A banda, una dada destacada és que de mitjana l’ajuda econòmica que reben les famílies que poden accedir als ajuts de l’Ajuntament és de 670 euros l’any, fet que suposa uns 50 euros al mes. “Tinguem una mica de vergonya, perquè és trist”, valora Fernàndez.
En matèria d’habitatge, el 67% dels 375 pisos de què disposa l’Ajuntament els ocupen famílies autòctones. La ubicació de la població immigrada també té impacte en els barris on s’instal·la, donat que permet rejovenir indrets on la mitjana d’edat és elevada, però també se solen ubicar en àrees deprimides econòmicament: “No hem sabut com a societat i com a ciutat fer una distribució més heterogènia, que no segregui, i aquesta situació s’ha de revertir, perquè no és just”, reconeix Fernàndez.