12
de març
del
2019
La sala segona del Tribunal Suprem ha confirmat les penes de presó entre 8 i 12 anys de presó per a deu membres d'una cèl·lula jihadista desarticulada a Catalunya l'abril del 2015 en l'anomenada "Operació Caronte". El Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència Nacional de l'abril passat que va concloure que aquest grup, constituït a Terrassa, planejava atemptar a punts emblemàtics de Barcelona com el Parlament i van proposar segrestar una persona, vestir-la amb un mono taronja i degollar-la davant una càmera.El Suprem els condemna com a autors d'un delicte d'integració en organització terrorista.
Segons la sentència, a través de la investigació feta pels Mossos d'Esquadra, en els primers mesos del 2014, es va detectar la formació d'un grup de joves conversos a l'entorn dels tres condemnats com a dirigents, Lahcem Zamzami, Rida Hazem i Antonio Sáez Martínez, que va donar lloc a la formació "d'una autèntica cèl·lula partidària de complir fil per randa els postulats radicals defensats per l'organització terrorista DAESH de la que tots es consideraven part integrant".
La sala ha avalat la validesa de la intervenció, durant la investigació, d'un agent encobert. Consideren que va ser una mesura "proporcional" ja que es parlava "de l'existència d'un grup de persones que actuaven com una cèl·lula" de DAESH "que pretenia portar a terme atemptats a Espanya o acudir a països com Síria i l'Iraq per integrar-se a les seves files com a membres de la pròpia organització terrorista". Per això, consideren que això exigia "que des de dins del grup s'informés cabal i fidelment al jutjat i a l'equip investigador dels afers de l'activitat delictiva i de la prevenció de qualsevol tipus d'actuació criminal".
"S'entén perfectament que la missió encomanada a l'agent era introduir-se en el grup citat i assabentar-se, en definitiva, de les activitats delictives en les que els investigats estaven participant i la possible comissió d'un atemptat terrorista", afegeixen, ja que "coneixent-ho per endavant, es pogués evitar".
El Suprem també remarca la diferència entre l'actuació de l'agent encobert i el concepte de delicte provocat. Així, defensen que "no pot mantenir-se amb rigor" que fos l'agent infiltrat qui assumís "el paper de líder del grup proposant atemptar o portar a terme qualsevol activitat delictiva", ja que l'adoctrinament en la jihad i les idees de combatre a Síria o l'Iraq i d'atemptat a l'Estat "eren anteriors a la seva aparició". Així, el tribunal creu que l'agent camuflat es va limitar a "comprovar l'actuació del grup, fent algunes activitats de col·laboració simultània" per evitar ser descobert.
El tribunal considera vàlida la intervenció de l'agent encobert, recorda que tenien cobertura judicial i que tenia una "mera participació investigadora i no incitadora a la comissió del delicte".
A més, el Suprem tampoc ha acceptat la sol·licitud de nul·litat de les gravacions fetes per l'agent infiltrat quan es trobava amb els acusats i ha rebutjat aplicar una sentència del TC com demanava la defensa dels acusats. "No es tracta de col·locar micròfons, amb autorització judicial, en un lloc en el que més tard van acudir els investigats", asseguren, sinó de "gravar les converses que es produeixen entre un testimoni (l'agent encobert) i algun dels acusats en el període durant el que l'agent estava fent la seva tasca dins del grup terrorista investigat".
Segons la sentència, a través de la investigació feta pels Mossos d'Esquadra, en els primers mesos del 2014, es va detectar la formació d'un grup de joves conversos a l'entorn dels tres condemnats com a dirigents, Lahcem Zamzami, Rida Hazem i Antonio Sáez Martínez, que va donar lloc a la formació "d'una autèntica cèl·lula partidària de complir fil per randa els postulats radicals defensats per l'organització terrorista DAESH de la que tots es consideraven part integrant".
La sala ha avalat la validesa de la intervenció, durant la investigació, d'un agent encobert. Consideren que va ser una mesura "proporcional" ja que es parlava "de l'existència d'un grup de persones que actuaven com una cèl·lula" de DAESH "que pretenia portar a terme atemptats a Espanya o acudir a països com Síria i l'Iraq per integrar-se a les seves files com a membres de la pròpia organització terrorista". Per això, consideren que això exigia "que des de dins del grup s'informés cabal i fidelment al jutjat i a l'equip investigador dels afers de l'activitat delictiva i de la prevenció de qualsevol tipus d'actuació criminal".
"S'entén perfectament que la missió encomanada a l'agent era introduir-se en el grup citat i assabentar-se, en definitiva, de les activitats delictives en les que els investigats estaven participant i la possible comissió d'un atemptat terrorista", afegeixen, ja que "coneixent-ho per endavant, es pogués evitar".
A la ciutat egarenca, la policia ha entrat a habitatges del carrer d'Aymerich i Gilabertó, al barri de Ca n'Anglada Foto: Cristóbal Castro
El Suprem també remarca la diferència entre l'actuació de l'agent encobert i el concepte de delicte provocat. Així, defensen que "no pot mantenir-se amb rigor" que fos l'agent infiltrat qui assumís "el paper de líder del grup proposant atemptar o portar a terme qualsevol activitat delictiva", ja que l'adoctrinament en la jihad i les idees de combatre a Síria o l'Iraq i d'atemptat a l'Estat "eren anteriors a la seva aparició". Així, el tribunal creu que l'agent camuflat es va limitar a "comprovar l'actuació del grup, fent algunes activitats de col·laboració simultània" per evitar ser descobert.
El tribunal considera vàlida la intervenció de l'agent encobert, recorda que tenien cobertura judicial i que tenia una "mera participació investigadora i no incitadora a la comissió del delicte".
A més, el Suprem tampoc ha acceptat la sol·licitud de nul·litat de les gravacions fetes per l'agent infiltrat quan es trobava amb els acusats i ha rebutjat aplicar una sentència del TC com demanava la defensa dels acusats. "No es tracta de col·locar micròfons, amb autorització judicial, en un lloc en el que més tard van acudir els investigats", asseguren, sinó de "gravar les converses que es produeixen entre un testimoni (l'agent encobert) i algun dels acusats en el període durant el que l'agent estava fent la seva tasca dins del grup terrorista investigat".