12
de març
del
2019
L'Ajuntament de Sabadell espera la decisió de la Generalitat sobre què fer amb els llaços grocs i la pancarta que defensa l'alliberament dels presos polítics. Ho fa després que la Junta Electoral Central (JEC) ha reclamar aquest dilluns al president de la Generalitat, Quim Torra, que retiri els llaços grocs dels edificis públics i també les estelades de cara a les campanyes que vindran en els propers mesos. "Són símbols partidistes utilitzats per formacions que concorren a les eleccions", sosté l'organisme.
Segons la JEC, el llaç groc "s'ha utilitzat per recordar a dirigents o candidats pertanyents a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva". Oriol Junqueras, per exemple, és candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, i també ho són Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull per part de Junts per Catalunya.
Pel que fa a l'estelada, l'argumentació és aquesta: "S'utilitza com a símbol de determinades formacions polítiques. Tots dos [juntament amb els llaços] són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions en la seva propaganda electoral però no pels poders públics ja que aquests han de mantenir una rigorosa neutralitat política".
Aquesta exigència de la JEC apareix arran de la denúncia interposada per Ciutadans. De fet, a Sabadell la formació tenia prevista una roda de premsa per forçar l'Ajuntament a retirar aquesta simbologia, però es va cancel·lar en l'últim moment.
Ara, l'Ajuntament de Sabadell està a l'espera de veure què fa la Generalitat. "Estem expectants per veure què fan els serveis jurídics de la Generalitat, de l'anàlisi que en facin", ha expressat l'alcalde, Maties Serracant, en declaracions a NacióSabadell.
En aquest sentit, recorda que en les darreres eleccions, les del 21 de desembre de 2017, la Junta Electoral es va pronunciarin extremis: "Vam demanar a la Junta Electoral que es pronunciés, i ho va fer el mateix dia de les eleccions, amb una resolució específica per a la ciutat", apunta Serracant.
Ara, però, caldrà esperar primer esperar a la decisió que es prengui per a les eleccions generals. "El govern vol que ens seguim expressant en la línia de com m'expresso a cada inici de ple, destacant la disconformitat amb la situació que vivim amb presos polítics i amb la judicialització d'un tema polític com ho és el dret a l'autodeterminació", apunta l'alcalde.
Segons la JEC, el llaç groc "s'ha utilitzat per recordar a dirigents o candidats pertanyents a formacions polítiques que es troben en situació de presó preventiva". Oriol Junqueras, per exemple, és candidat d'ERC a les eleccions espanyoles, i també ho són Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull per part de Junts per Catalunya.
Pel que fa a l'estelada, l'argumentació és aquesta: "S'utilitza com a símbol de determinades formacions polítiques. Tots dos [juntament amb els llaços] són signes que poden ser legítimament utilitzats per aquestes formacions en la seva propaganda electoral però no pels poders públics ja que aquests han de mantenir una rigorosa neutralitat política".
Aquesta exigència de la JEC apareix arran de la denúncia interposada per Ciutadans. De fet, a Sabadell la formació tenia prevista una roda de premsa per forçar l'Ajuntament a retirar aquesta simbologia, però es va cancel·lar en l'últim moment.
Ara, l'Ajuntament de Sabadell està a l'espera de veure què fa la Generalitat. "Estem expectants per veure què fan els serveis jurídics de la Generalitat, de l'anàlisi que en facin", ha expressat l'alcalde, Maties Serracant, en declaracions a NacióSabadell.
En aquest sentit, recorda que en les darreres eleccions, les del 21 de desembre de 2017, la Junta Electoral es va pronunciarin extremis: "Vam demanar a la Junta Electoral que es pronunciés, i ho va fer el mateix dia de les eleccions, amb una resolució específica per a la ciutat", apunta Serracant.
Ara, però, caldrà esperar primer esperar a la decisió que es prengui per a les eleccions generals. "El govern vol que ens seguim expressant en la línia de com m'expresso a cada inici de ple, destacant la disconformitat amb la situació que vivim amb presos polítics i amb la judicialització d'un tema polític com ho és el dret a l'autodeterminació", apunta l'alcalde.