«Tot i el pas dels anys, la festa del Carnaval manté la línia irreverent»

El grup Disbauxa torna a organitzar el Carnaval i defensa el caràcter festiu i crític d'aquesta llegendària festa

El membre del grup Disbauxa, Joan Carles Cusidó
El membre del grup Disbauxa, Joan Carles Cusidó | Albert Hernàndez
01 de març del 2019
Actualitzat a la 13:05h
Aquest divendres, a partir de les 18 hores, Sabadell es transforma i serà habitual, al llarg de tres dies, creuar-se amb diversos Spiderman, Iron Man, fades i molts altres personatges. Arriba el Carnaval i el grup Disbauxa torna a organitzar la festa amb diferents activitats que tindrà la plaça Doctor Robert com el punt de trobada, però també se celebra a la resta de barris de la ciutat. Joan Carles Cusidó (Sabadell, 1964), membre d'aquesta entitat sense ànim de lucre, repassa aquesta cita tan important que des de la dècada dels 90 duen a terme.

- Tornen a organitzar el Carnestoltes i ja fa més de dues dècades, quina valoració d'aquests anys?

- Doncs, s'han anat consolidant actes. Per exemple, dissabte a la tarda amb les activitats infantils, a la plaça Doctor Robert, hi ha molta canalla. El concurs de disfresses hi ha 120 nens que hi participen. També, molta participació en els tallers, amb 200 o 300 persones. Segurament, el que més costa és al vespre, perquè hi ha moltes rues arreu. 

- I enguany, per afegir més competència, s'hi suma el Madrid-Barça. 

- Sí, ens pot perjudicar. Estem estudiant què fer per evitar que la gent marxi d'aquesta festivitat. Ja sabem que no podem instal·lar pantalles, perquè ens ha estat impossible per qüestions de permisos.  

- Si hagués de destacar algun acte de l'agenda d'enguany, quin seria?

- Tots els actes son bons i cap està per sobre de cap. Ara bé, si hagués de destacar-ne algun, per esperonar la gent, seria la primera jornada, amb l'arrencada de tot plegat, el pregó i el Concurs a Kilos de Disfresses. Enguany, celebrem la segona edició i consisteix en pesar els participants i el grup que més quilograms obtingui, guanya.   

També m'agradaria destacar la Catxaruta, una sopa que fan a molts pobles i que es dona, perquè durant el carnestoltes acostuma a fer fred. Al matí estarem al Mercat Central recollint ingredients i a la nit la servirem, al preu d'1 euro, al Racó del Campanar. En aquest cas, col·labora gent d'El Ciervo. 

- Això ja es va fer l'any passat. 

- Sí, però era la primera vegada i esperem que ara la gent s'animi més, amb poca cosa es pot fer una disfressa. Feta la llei, feta la trampa que diuen i els participants poden lluir vestimenta pesada. El premi seran uns litres d'una beguda.

- El carnaval manté, amb el pas dels anys i malgrat haver-hi artistes portats a la justícia per enaltiment del terrorisme o ofendre símbols religiosos, la crítica i la irreverència que el caracteritza?  

- La línia irreverent sempre hi ha estat. L'organització mateixa del carnaval ja ho és, perquè no el pot organitzar una institució, ja que desapareix la figura de l'alcalde i surt a escena el rei carnestoltes i comença la disbauxa. El pregó és una irreverència, perquè carrega contra tot, però amb humor. 

- Fa més de dues dècades que organitzen aquesta festa a la ciutat, té el futur garantit? 

- De moment, fem aquest any i el 2020 ja es veurà. El Carnestoltes porta molta feina i som una entitat sense ànim de lucre. Gaudim d'aquests tres dies, passem-ho bé i endavant! Ja veurem el proper any.