VÍDEO Rull pica el crostó a la Fiscalia per utilitzar la denominació franquista de Terrassa

L'exconseller de Territori recorda que el nom "Tarrasa" no s'utilitza des de l'any 1979

Josep Rull, aquest dimarts al Suprem
Josep Rull, aquest dimarts al Suprem | ND
Redacció
20 de febrer del 2019
Cinquè dia de judici i tercera jornada d'interrogatoris al Tribunal Suprem, i avui li ha tocat asseure' s davant del president de l'alt tribunal, Manuel Marchena, qui va ser conseller de Territori i Sostenibilitat de Cales Puigdemont, Josep Rull. El terrassenc no ha dubtat en treure la bandera de la seva ciutat per defensar una cosa tan simple com el seu nom.

Responent a la fiscal Consuelo Madrigal, sobre l'entrada de la Guàrdia Civil a la seu d'Unipost, Rull no s'ha mossegat la llengua i ha retret que en els seus escrits, la Fiscalia utilitzi la denominació predemocràtica de la capital vallesana. "Sóc de Terrassa, i Terrassa, des del 1979, s'escriu Terrassa, amb e i dues esses, no amb una sola essa", ha assenyalat.

I ha afegit: "Demanaria a la Fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat que no utilitzessin topònims de temps de records infausts", en referència al nom que apareix en els escrits i que era l'utilitzat durant la dictadura, Tarrasa.


366 dies a la presó

Rull va ser empresonat el 2 de novembre del 2017 i va ser alliberat just el dia en què començava la campanya de les eleccions del 21-D. No obstant això, pocs mesos després el Suprem va tornar a dictar l'ordre de presó provisional contra ell, així com per a Romeva, Bassa, Turull i Carme Forcadell. La Fiscalia demana per a ell 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació mentre que l'Advocacia de l'Estat en sol·licita 11 i mig per sedició i malversació. L'acusació atribueix a Rull el fet d'haver prohibit "arbitràriament" que un vaixell de la policia atraqués a Palamós.


La declaració de Rull, un dels incondicionals de l'1-O, arriba en ple moment àlgid de les declaracions. Junqueras i Romeva -assessorats pel seu lletrat, Andreu Van den Eynde- han confrontat el relat de la Fiscalia des del prisma polític, declarant-se des del primer moment presos polítics, justificant el referèndum i el dret a l'autodeterminació. L'interrogatori de Forn, malgrat moderar el to, s'ha centrat en la voluntat de diàleg del Govern amb l'Estat, sense defugir del compromís polític, i en assegurar que no havia existit cap ordre política envers el cos de Mossos d'Esquadra. La declaració de Turull, la més llarga fins el moment, ha rebutjat la malversació, ha posat l'accent en el diàleg i ha emmarcat la declaració d'independència en el "pacifisme".