Recerca

Enterrar gossos era un ritual habitual del neolític a la Península Ibèrica, segons un estudi

Durant la recerca s'han analitzat diferents jaciments arqueològics de la província de Barcelona, entre els quals Ca l'Oliaire de Berga i la Bòfia de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs de Montmajor

per Redacció, 15 de febrer de 2019 a les 07:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L’enterrament de gossos va ser un ritual funerari habitual al nord-est de la península Ibèrica fa uns 6.000 anys. Foto: UAB


L'enterrament de gossos va ser un ritual funerari habitual al nord-est de la península Ibèrica fa uns 6.000 anys. Un treball liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) ha estudiat els casos antics més nombrosos de sacrifici i enterrament simbòlic de gossos de Catalunya, on durant el neolític mitjà s’hauria iniciat la generalització d'aquesta pràctica funerària a la península Ibèrica. La recerca ha estat publicada a la revista científica Journal of Archaeological Science: Reports. En el treball s’han estudiat les restes de 26 exemplars de gossos trobats en estructures funeràries de quatre jaciments i necròpolis de la província de Barcelona, i s'ha fet l'anàlisi isotòpica de 18 d’ells, per establir si la relació amb els seus probables propietaris comportava altres aspectes, com el control de la dieta.


Els jaciments arqueològics i necròpolis de Catalunya amb enterrament de gossos analitzats en la recerca es troben situades a la Roca del Vallès, Vilafranca del Penedès, Terrassa, Sant Quirze del Vallès.

Però també s'han analitzat jaciments de Ca l'Oliaire de Berga, la Bòfia de Sant Jaume de Boixadera dels Bancs de Montmajor, juntament amb restes de les Planes d'Hostoles, Vilafant i Gavà per estudiar què menjaven les persones. La recerca conclou que les poblacions neolítiques van alimentar aquests animals amb una dieta mixta molt semblant a la seva, que incloïa cereals i verdures. 


Enterrats al costat o entre els humans

Els gossos tenien entre un mes i sis anys, amb un predomini exemplars d'entre 12 i 18 mesos, i eren de mides homogènies, entre els 40 i els 50 centímetres d'alçada en la creu. Majoritàriament van ser enterrats en tombes circulars, al costat o entre els humans, tot i que també se n'han trobat separats en tombes properes i en un cas hi era a l'entrada de la cambra mortuòria.

Els esquelets estaven en connexió anatòmica semicomplets - només un era complet, al costat d'un infant-, sense fractures o marques de manipulació per l'evisceració o l'escorxat, ni indicis de presència de depredadors.
 
"La selecció de cadells i exemplars joves fins a un any suggereix una intencionalitat en el sacrifici. Tot i que es podria pensar en un consum humà, el fet que els enterressin junt amb o propers als humans apunta a un dipòsit intencionat i a una relació directa amb la mort i el ritual funerari", explica Silvia Albizuri, investigadora del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB. "Aquesta hipòtesi és consistent, a més, amb el fet de trobar-se en una zona d'influència cultural que confereix un valor simbòlic al gos en aquest període, com és el sud de França o el nord d'Itàlia". 

 

Participació