08
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
8:52h
Dir adeu no és fàcil, i més quan el comiat és sobtat. Si afrontar una mort és difícil per als adults, amb els nens obté un plus de complexitat, donada la seva percepció que poden tenir d’un fet tan definitiu com ho és el punt i final a la vida. El sabadellenc Artur Roman, treballadors social, mediador i coach, s’encarrega d’aportar les claus als adults sobre com acompanyar els menuts en el procés de dol. Al 1999 va crear el primer equip de suport emocional en emergències de Catalunya, i ha participat en emergències i catàstrofes com els atemptats de Madrid de l’11 de març de 2004, els del 17 d’agost de 2017 de Barcelona, l’accident Spanair a Madrid o el de Germanwings. Aquest dijous ha ofert una conferència a la biblioteca Vapor Badia de Sabadell, que ha organitzat LaSala Miguel Hernández, i n'ha parlat a NacióSabadell.
- És complicat traslladar el missatge d’una mort a un nen.
- La quotidianitat juga molt en contra, anys enrere la mort estava més present a les cases. Els avis morien a casa, la meva besàvia, per exemple, va morir-hi, i ara ho hem apartat, ens fa por, anem a l’hospital a morir. S’ha convertit en una cosa més extraordinària i ens angoixa, i no sabem com transmetre-ho, i això geneta més angoixa. En el cas dels nens, ells veuen que ha passat alguna cosa terrible i gravíssima, perquè els més propers no els ho expliquen. És quan no té una explicació lògica quan el nen es crea la seva història, i de vegades, el que es pot arribar a imaginar pot ser més terrorífic que la realitat.
- La manera com s’explica la mort deu variar depenent del nen, cert?
- I de l’edat, és dona una informació o una altra. Amb nens petits, lactants, se n’assabenten, però de manera diferent, si hi ha canvis en horaris, si a la llar d’infants els duu un altre adult… noten els canvis, però no tenen un concepte de la mort. Amb nens més grans, que ja entenen aquesta idea, fins els 8 anys encara no tenen assumit el concepte “per sempre”. Ells entenen que és una situació temporal, i es preocupen per coses bàsiques: com respirarà l’aví, com hi veurà si s’ha deixat les ulleres… En el cas d’adolescents, ells es preocupen per què passarà amb ells i els seus éssers més propers, i a mesura que creix connecta més amb la idea que ells també poden morir un dia o altre.
- La mort d’una mascota pot ajudar a explicar aquests conceptes als més menuts?
- Ens pot ajudar a adonar-nos de la pèrdua. Als nens caldria educar-los sobre la mort, podem parlar d’un gat que s’ha mort, o que un dia es morirà, i que totes les persones ens morirem, en general, i això, al cap i a la di, és educar-los.
- I en el cas de la mort d’un familiar proper?
- Depèn de les edats s’haurà de tractar d’una manera o una altra, però el que és molt important és no enganyar-los. Dir-los que dorm o que descansa no ajuda, perquè poden tenir por a adormir-se ells, o si els dius que està fent un viatge llarg pot arribar a pensar que no l’estima. Intentar amagar la mort a un nen pot incrementar el seu dolor, cal poder explicar què ha passat, amb exemples molt clars: l’avi era gran, es va posar molt malaltet, els metges van intentar ajudar-lo però ha mort, sempre el recordarem, o que es tracta de fets excepcionals.
- I si no ho són?
- Aquí es troba el problema, amb accidents, i sobretot amb suïcidis. Com expliques a un nen petit que el seu germà s’ha suïcidat? En cas d’accident cal dir de seguida que ha sigut molt greu, perquè si no, amb un petit cop al cotxe podria espantar-se en els dies següents. Però sempre s’ha de dir que la persona ha mort, és el que més costa, però s’ha de dir. He treballat en emergències, i és de les situacions més dures que s’afronten, s’ha de dir, d’explicar-ho en funció del moment, potser no donar tota la informació de cop.
- Com podem ajudar-los a afrontar-ho?
- En el procés del dol veurem que poden tenir reaccions estranyes. El nen pot plorar, enfadar-se, però cal acompanyar-lo, perquè pugui acomiadar-se de la manera correcta.
- Quines claus s’ha de seguir?
- En la mesura que sigui possible, s’ha d’intentar que no alteri excessivament la seva rutina. El primer dia, si hi ha l’enterrament, per exemple, és normal que no vagi a l’escola, però no pot estar dues setmanes sense anar-hi. Hem d’expressar-nos, i també preguntar-li al nen, perquè de vegades no saben ben bé què els passa. També els hem de dir que nosaltres estem tristos perquè trobem a faltar la persona que ens ha deixat, i acceptar als alts i baixos que hi haurà. Serà normal que hi hagi males notes, una regressió, conductes violentes… però si això s’allarga, un més o dos, caldrà ajuda professional.
- És complicat traslladar el missatge d’una mort a un nen.
- La quotidianitat juga molt en contra, anys enrere la mort estava més present a les cases. Els avis morien a casa, la meva besàvia, per exemple, va morir-hi, i ara ho hem apartat, ens fa por, anem a l’hospital a morir. S’ha convertit en una cosa més extraordinària i ens angoixa, i no sabem com transmetre-ho, i això geneta més angoixa. En el cas dels nens, ells veuen que ha passat alguna cosa terrible i gravíssima, perquè els més propers no els ho expliquen. És quan no té una explicació lògica quan el nen es crea la seva història, i de vegades, el que es pot arribar a imaginar pot ser més terrorífic que la realitat.
- La manera com s’explica la mort deu variar depenent del nen, cert?
- I de l’edat, és dona una informació o una altra. Amb nens petits, lactants, se n’assabenten, però de manera diferent, si hi ha canvis en horaris, si a la llar d’infants els duu un altre adult… noten els canvis, però no tenen un concepte de la mort. Amb nens més grans, que ja entenen aquesta idea, fins els 8 anys encara no tenen assumit el concepte “per sempre”. Ells entenen que és una situació temporal, i es preocupen per coses bàsiques: com respirarà l’aví, com hi veurà si s’ha deixat les ulleres… En el cas d’adolescents, ells es preocupen per què passarà amb ells i els seus éssers més propers, i a mesura que creix connecta més amb la idea que ells també poden morir un dia o altre.
Artur Roman en l'accident de Germanwings. Foto: NS / Cedida
- La mort d’una mascota pot ajudar a explicar aquests conceptes als més menuts?
- Ens pot ajudar a adonar-nos de la pèrdua. Als nens caldria educar-los sobre la mort, podem parlar d’un gat que s’ha mort, o que un dia es morirà, i que totes les persones ens morirem, en general, i això, al cap i a la di, és educar-los.
- I en el cas de la mort d’un familiar proper?
- Depèn de les edats s’haurà de tractar d’una manera o una altra, però el que és molt important és no enganyar-los. Dir-los que dorm o que descansa no ajuda, perquè poden tenir por a adormir-se ells, o si els dius que està fent un viatge llarg pot arribar a pensar que no l’estima. Intentar amagar la mort a un nen pot incrementar el seu dolor, cal poder explicar què ha passat, amb exemples molt clars: l’avi era gran, es va posar molt malaltet, els metges van intentar ajudar-lo però ha mort, sempre el recordarem, o que es tracta de fets excepcionals.
- I si no ho són?
- Aquí es troba el problema, amb accidents, i sobretot amb suïcidis. Com expliques a un nen petit que el seu germà s’ha suïcidat? En cas d’accident cal dir de seguida que ha sigut molt greu, perquè si no, amb un petit cop al cotxe podria espantar-se en els dies següents. Però sempre s’ha de dir que la persona ha mort, és el que més costa, però s’ha de dir. He treballat en emergències, i és de les situacions més dures que s’afronten, s’ha de dir, d’explicar-ho en funció del moment, potser no donar tota la informació de cop.
Artur Roman en l'accident de Germanwings. Foto: NS / Cedida
- Com podem ajudar-los a afrontar-ho?
- En el procés del dol veurem que poden tenir reaccions estranyes. El nen pot plorar, enfadar-se, però cal acompanyar-lo, perquè pugui acomiadar-se de la manera correcta.
- Quines claus s’ha de seguir?
- En la mesura que sigui possible, s’ha d’intentar que no alteri excessivament la seva rutina. El primer dia, si hi ha l’enterrament, per exemple, és normal que no vagi a l’escola, però no pot estar dues setmanes sense anar-hi. Hem d’expressar-nos, i també preguntar-li al nen, perquè de vegades no saben ben bé què els passa. També els hem de dir que nosaltres estem tristos perquè trobem a faltar la persona que ens ha deixat, i acceptar als alts i baixos que hi haurà. Serà normal que hi hagi males notes, una regressió, conductes violentes… però si això s’allarga, un més o dos, caldrà ajuda professional.