entrevista

«Esperem que en menys d'un any hi hagi per primera vegada al mercat xiclets que canvien de sabor»

L'empresa familiar de Sant Quirze Carinsa ha creat una patent per revolucionar el sector de les llaminadures i no només enfocat als més menuts

per Albert Hernàndez, Sant Quirze del Vallès, 11 de febrer de 2019 a les 07:00 |
Àngel i Vanesa, amb alguns dels productes que duen la feina de Carinsa | Albert Hernàndez
L'origen del xiclet és divers, hi ha estudis que apunten al neolític i d'altres, més evidents, situen l'origen en la cultura maia. Sigui com sigui, el seu ús era diferent a l'actual, quan a partir del segle XIX es va començar a comercialitzar, a l'altre cantó de l'Atlàntic. L'empresa familiar Carinsa, ubicada a Sant Quirze del Vallès, ha donat una volta aquesta popular llaminadura i ha creat una patent per fer xiclets amb, per ara, dos sabors. Una innovació d'allò més original i que dins el món del dolç es coneix com a xiclet dual. Ens ho expliquen a NacióSabadell la CEO del grup, Vanesa Martínez (Barcelona, 1973), i el director d'I+D+i de la divisió de confiteria, Àngel Palomes (Alfarràs, 1957).

- Un xiclet que canvia de gust. Això és, mai millor dit, un caramel per a les marques de dolços.


- Vanesa (V): La indústria va darrere del xiclet dual des de fa molt de temps. És com el Sant Grial. De fet, el que busquem és l'experiència, és una mica com la pel·lícula del personatge de Willy Wonka que vol experimentar i especialment entre un públic més infantil. El que hem fet és extrapolar les tècniques que s’utilitzen en farmàcia per a l’alimentació. Això ningú ho havia fet abans i per això ho hem patentat. 

- La clau rau en utilitzar tècniques de farmàcia. Ningú ho havia provat abans?

- Àngel (À): S’havien fet coses, però no hi havia res que realment proporcionés aquest canvi de sabor en un mateix xiclet. I en aquesta patent hi ha unes partícules, que tenen incorporades un aroma, que permeten que progressivament mentre es vagi mastegant canviï el sabor.
 

- Durant quant de temps es gaudeix d'un sabor i de l'altre?
 
- À: Ara per ara, els dos sabors conviuen. Hi ha una barreja dels dos. El primer està present durant uns 20 o 30 segons i, poc a poc, apareix el segon, que és el que acaba quedant. El que s’ha treballat fins ara és la part més senzilla del procés. Això vol dir ajuntar un primer sabor menys contaminant al paladar, més afruitat, i el segon és una menta, que deixen la boca impregnada durant més temps i costa més de marxar.
 
- Així per aconseguir aquesta experiència que deien, els sabors estan limitats a aquells que tinguin un impacte?
 
- À: No, però tampoc puc donar moltes pistes dels projectes que tenim. La idea és fer un producte que sigui afruitat-afruitat i fins i tot menta-menta, però s’ha d’afinar molt bé com juguen aquests aromes. Sembla fàcil i no ho és. Un xiclet és un producte viu, perquè mastegues tota la peça i aconseguir introduir dos aromes de manera seqüencial és complicat i aquí està la dificultat, concentrar-los i endarrerir la sortida del segon. A partir d’aquí, es pot jugar amb altres components que facin una durada més llarga del sabor, treballant amb edulcorants i components àcids. Hi ha molt camp a recórrer.
 
- V: Ara és el moment que ens surtin pretendents...
 
- ... ja els deuen haver trucat algunes marques?
 
- V: Sí, afortunadament, i les grans. Però fins aquí puc llegir. 
 

Una mostra de prova del xiclet dual Foto: Carinsa

 
- Quina diferència hi ha amb els xiclets que consumien els infants dels 80 i 90, que també n'hi havien de dos sabors.
 
- À: Imagino que et refereixes al Bang Bang, també hi vaig treballar fa molts anys. Eren realment dual, perquè al mateix temps tenies dos sabors i quan te’l ficaves a la boca els notaves tots dos. Ara, n’hi ha dos que surten de forma seqüencial i això no ha existit mai en el mercat, tot i els canvis que hi ha hagut en el sector.
 
- V: En els xiclets de fa 30 i 20 anys, els sabors els tenies a la vegada i en la nostra patent, hi ha tres fases de sabors: la primera; la primera-segona, que és de transició i hem de treballar millor, i la segona.

- Els Bang Bang que deia va ser, per a molts, un referent dels dolços d'aquestes generacions. Amb aquesta patent, volen fer el mateix amb la canalla d'avui dia? 

- V: Esperem fer-ho, però s’ha de treballar i també s’ha de buscar un bon partner. No podem fer-ho sols, ara necessitem clients i incorporar la nostra tecnologia a la de les empreses del sector. 

- I un cop s'han fet dos sabors, tres és possible?

- À: Pot ser. Tot pot ser. 
 

El responsable d'I+D+i de Carinsa durant les proves del xiclet dual Foto: Carinsa


- El projecte del xiclet dual també té una altra vessant, relacionada amb la salut.   
 
- V: Sí, pot jugar un bon paper, sobretot de forma preventiva en temes relacionats, per una banda, amb la boca i, per l'altra, amb la detecció de malalties. A més d'explorar nous sabors que encara no han aparegut i també mitigar la fam, gràcies a mastegar el xiclet, però tot són projectes. 

Si incorporem un probiòtic, que ja tenim patentat, al xiclet dual pot tenir beneficis dentals. A més, incorpora immunoestimulació, que després d’assajos clínics a l’Hospital de la Paz, a la Vall d’Hebron i el Trias i Pujol, hem obtingut que permet una ràpida recuperació després de patir alguna patologia.
 
- À: Hem de seguir treballant, però en el cas bucal es detectaria pel contacte amb la saliva, ja que es busca pal·liar l'erosió dental. És una funció més preventiva. La idea és que, en uns anys, i si tot funciona, un dentista pugui receptar-ho, però insisteixo és per prevenir. 
  
- Quan podrà estar al mercat aquest xiclet que canvia de sabor? 

- V: Dependrà molt dels clients, però espero que en menys d’un any ho estigui. L’objectiu és que el gener de 2020 ens donin el premi a la innovació a la Fira ISM, que s’organitza anualment a Colònia. 
 
- À: El llançament al mercat no és complex, ho és acabar de perfeccionar la combinació dels aromes, treballant més amb les partícules i els components dels xiclets. Ja la tenim aquesta separació, però volem acabar de fer més bé. La fabricació del xiclet és estàndard, el fabricant no ha de fer cap tipus d’inversió.

 

Participació