03
de febrer
del
2019
L'estiu de 2013 aixecava la persiana, al passeig Comerç, 18, un establiment que venia llibres. Però no era un negoci, és l'associació Llibre Solidari, que recull obres llegides i usades en tots els idiomes, de totes formes i tipologies i les ven "a preus molt barats", afirma la responsable, Judith Lahosa (Sabadell, 1986). Aquestes vendes es tradueixen en una tasca social, s'ajuda famílies i persones en situació vulnerable. "Fem una doble feina: social i cultural", assevera Lahosa. Tot plegat, amb el motor d'una seixantena de persones, la gran majoria voluntaris, que permeten que l'entitat funcioni. Una associació que té les arrels al carrer Francesc Tàrrega de Barcelona i des d'aquí les ha estès, per ara, a Sabadell i Esparreguera.
- Una de les iniciatives és menjar a canvi de llibres. Sembla, com es diu en màrqueting, un win-win.
- Es fa des del principi de l’entitat. És una idea de l’impulsor, Joan Begur, que només volia ajudar. En un principi, donàvem diners com a complement alimentari del Banc d’Aliments, però ara hem anat més enllà. Estem provant de desenvolupar un projecte que es titula De la precarietat a l’estabilitat. Volem donar la canya perquè aquesta persona necessitada pesqui, no li volem donar el peix. És a dir, amb això vull dir no només donar la solució, fer un seguiment d’aquesta gent que ens arriba derivada de Serveis Socials de l’Ajuntament.
- Ha notat una evolució, ja sigui en negatiu o positiu, d'aquestes ajudes en gairebé sis anys?
- Sí, s’ha notat un increment. Sobretot i gràcies a tenir presència al Metro, que contribueix a tenir més recursos, ens permet ampliar la xifra a persones que ajudem. Ara bé, la despesa dels lloguers dels espais és un fre per ajudar més gent. Però també hi ha les furgonetes, les recollides de llibres, les assegurances...
- ... L’entitat rep algun tipus d'ajuda per la tasca que fa?
- Res. Cap. Ni de la Generalitat, ni de l’Ajuntament de Sabadell... Ens subvencionem nosaltres sols i és complicat. T’agradaria ajudar més, fer més coses, però tenim moltes despeses, que òbviament les has de tenir. Potser, per això s’explica que estiguem impulsant De la Precarietat a l’estabilitat, perquè potser algun voluntari o voluntària pot fer companyia una persona que està sola. És una altra manera d’ajudar, sense necessitat de dependre dels diners. Cal dir, de totes maneres, que ajudem una cinquantena de persones, ja sigui amb el lloguer, per menjar i estem pagant els estudis d’un nen que és molt bon estudiant que no pot fer-hi front.
- Quan diu fer "més coses", a què es refereix?
- Volem fer un racó cultural, amb signatura i presentació de llibres, contacontes, algun concert, tallers de restauració de llibres i un club de lectura, però necessitem gent. I això que aquí tenim clients, molts de fidels, i venedors que després els tornen a vendre als mercats. Ens agradaria estar a totes les festes majors dels barris de Sabadell per donar-nos a conèixer, però necessitem voluntaris.
- Però aviat farà sis anys que estan actius a Sabadell, com és que no es coneix més l'associació?
- Perquè només ens coneix la gent del barri i estem en una ubicació complicada, al costat de botigues de venda de segona mà i ens associen a aquestes. Per exemple, els veïns del centre no ens coneixen, sí que ens compren llibres per Sant Jordi, perquè tenim preus molt barats, però no saben que som una associació. Potser també és culpa nostra que no hem sabut fer-ho.
- Ha comentat la instal·lació a les parades de Metro de Barcelona. L'associació contempla estendre's a Girona, Lleida i Tarragona?
- Volem, però està parat. És complicat, perquè estendre’s implica tenir voluntaris i no és tan fàcil. S’ha de tenir molta infraestructura que garanteixi la seva viabilitat. Així funcionem amb tot, aquí, a Sabadell, abans de presentar una iniciativa calculem quanta gent tindrem, a quina hem de fer formació... Això ho vam aprendre, precisament, quan vam instal·lar-nos al Metro de Barcelona. Vam arribar a un acord amb TMB per muntar parada a set punts (Sagrera, Diagonal, Universitat, Catalunya, Verdaguer, Hospital Clínic i Sagrada Família) i érem cinc persones i una furgoneta.
- I fan el que fan a través de la venda de llibres.
- Potser ajudem més a la gent que ve i es compra un llibre per dos euros que a la que li donem diners per menjar. Això és perquè hi ha molts lectors, però no es poden permetre el cost dels 20 euros que val un de nou, que entenc que tingui aquest preu. Tenim clients que llegeixen dos i tres títols al dia. Estem fent que la cultura sigui accessible, a preus molt assequibles.
- Creu que tindrà una vida llarga l'entitat?
- Sí, i et diré el perquè. Qui porta ara l’associació, la Berta, filla de l'impulsor, té moltes idees. Ja hem comentat de muntar una parada a l’hospital Parc Taulí i a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Tenim moltes ocurrències, però el que comentava abans, necessitem voluntaris i assegurar-nos que podrem fer-ho.
- Hi ha molt voluntari jove aquí a la botiga. Hi ha la idea preconcebuda que la gent més gran, amb més temps lliure, està molt present en iniciatives d'aquest tipus.
- Doncs, m’he donat compte que la gent jove està molt implicada amb el tema del voluntariat i la cultura. Estan molt implicats i tenen molta empenta, potser hem tingut la sort d’enganxar un bon grup. Tenen moltes idees i està molt bé.
- Per acabar i com a curiositat, quins son els llibres o autors més reclamats?
- Fins als 14 anys, Diari del Greg. Però clàssics com Harry Potter, El nen del pijama de ratlles i autors com Gabriel Garcia Màrquez, Paulo Coelho i d'altres més contemporanis com Steig Larsson, Julia Navarro, Carlos Ruiz Zafón i Ildefons Falcones.
- Una de les iniciatives és menjar a canvi de llibres. Sembla, com es diu en màrqueting, un win-win.
- Es fa des del principi de l’entitat. És una idea de l’impulsor, Joan Begur, que només volia ajudar. En un principi, donàvem diners com a complement alimentari del Banc d’Aliments, però ara hem anat més enllà. Estem provant de desenvolupar un projecte que es titula De la precarietat a l’estabilitat. Volem donar la canya perquè aquesta persona necessitada pesqui, no li volem donar el peix. És a dir, amb això vull dir no només donar la solució, fer un seguiment d’aquesta gent que ens arriba derivada de Serveis Socials de l’Ajuntament.
- Ha notat una evolució, ja sigui en negatiu o positiu, d'aquestes ajudes en gairebé sis anys?
- Sí, s’ha notat un increment. Sobretot i gràcies a tenir presència al Metro, que contribueix a tenir més recursos, ens permet ampliar la xifra a persones que ajudem. Ara bé, la despesa dels lloguers dels espais és un fre per ajudar més gent. Però també hi ha les furgonetes, les recollides de llibres, les assegurances...
- ... L’entitat rep algun tipus d'ajuda per la tasca que fa?
- Res. Cap. Ni de la Generalitat, ni de l’Ajuntament de Sabadell... Ens subvencionem nosaltres sols i és complicat. T’agradaria ajudar més, fer més coses, però tenim moltes despeses, que òbviament les has de tenir. Potser, per això s’explica que estiguem impulsant De la Precarietat a l’estabilitat, perquè potser algun voluntari o voluntària pot fer companyia una persona que està sola. És una altra manera d’ajudar, sense necessitat de dependre dels diners. Cal dir, de totes maneres, que ajudem una cinquantena de persones, ja sigui amb el lloguer, per menjar i estem pagant els estudis d’un nen que és molt bon estudiant que no pot fer-hi front.
- Quan diu fer "més coses", a què es refereix?
- Volem fer un racó cultural, amb signatura i presentació de llibres, contacontes, algun concert, tallers de restauració de llibres i un club de lectura, però necessitem gent. I això que aquí tenim clients, molts de fidels, i venedors que després els tornen a vendre als mercats. Ens agradaria estar a totes les festes majors dels barris de Sabadell per donar-nos a conèixer, però necessitem voluntaris.
- Però aviat farà sis anys que estan actius a Sabadell, com és que no es coneix més l'associació?
- Perquè només ens coneix la gent del barri i estem en una ubicació complicada, al costat de botigues de venda de segona mà i ens associen a aquestes. Per exemple, els veïns del centre no ens coneixen, sí que ens compren llibres per Sant Jordi, perquè tenim preus molt barats, però no saben que som una associació. Potser també és culpa nostra que no hem sabut fer-ho.
La Judith amb un dels voluntaris, en Carles Foto: Albert Hernàndez
- Ha comentat la instal·lació a les parades de Metro de Barcelona. L'associació contempla estendre's a Girona, Lleida i Tarragona?
- Volem, però està parat. És complicat, perquè estendre’s implica tenir voluntaris i no és tan fàcil. S’ha de tenir molta infraestructura que garanteixi la seva viabilitat. Així funcionem amb tot, aquí, a Sabadell, abans de presentar una iniciativa calculem quanta gent tindrem, a quina hem de fer formació... Això ho vam aprendre, precisament, quan vam instal·lar-nos al Metro de Barcelona. Vam arribar a un acord amb TMB per muntar parada a set punts (Sagrera, Diagonal, Universitat, Catalunya, Verdaguer, Hospital Clínic i Sagrada Família) i érem cinc persones i una furgoneta.
- I fan el que fan a través de la venda de llibres.
- Potser ajudem més a la gent que ve i es compra un llibre per dos euros que a la que li donem diners per menjar. Això és perquè hi ha molts lectors, però no es poden permetre el cost dels 20 euros que val un de nou, que entenc que tingui aquest preu. Tenim clients que llegeixen dos i tres títols al dia. Estem fent que la cultura sigui accessible, a preus molt assequibles.
- Creu que tindrà una vida llarga l'entitat?
- Sí, i et diré el perquè. Qui porta ara l’associació, la Berta, filla de l'impulsor, té moltes idees. Ja hem comentat de muntar una parada a l’hospital Parc Taulí i a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Tenim moltes ocurrències, però el que comentava abans, necessitem voluntaris i assegurar-nos que podrem fer-ho.
- Hi ha molt voluntari jove aquí a la botiga. Hi ha la idea preconcebuda que la gent més gran, amb més temps lliure, està molt present en iniciatives d'aquest tipus.
- Doncs, m’he donat compte que la gent jove està molt implicada amb el tema del voluntariat i la cultura. Estan molt implicats i tenen molta empenta, potser hem tingut la sort d’enganxar un bon grup. Tenen moltes idees i està molt bé.
- Per acabar i com a curiositat, quins son els llibres o autors més reclamats?
- Fins als 14 anys, Diari del Greg. Però clàssics com Harry Potter, El nen del pijama de ratlles i autors com Gabriel Garcia Màrquez, Paulo Coelho i d'altres més contemporanis com Steig Larsson, Julia Navarro, Carlos Ruiz Zafón i Ildefons Falcones.