24
de gener
del
2019
Actualitzat
el
25
de gener
a les
16:15h
Marisol Martínez (Beas de Segura, Jaen, 1963) afronta aquest any la segona candidatura al capdavant de Guanyem Sabadell, plataforma que es va crear després del terratrèmol polític que va sacsejar part de l’esquerra de la ciutat. Ara ho fa, però, després d’haver format part del govern municipal quartipartit on ha ostentat la figura de tercera tinenta d’alcalde. Aquest dijous al vespre presenta la seva candidatura en societat en un acte, però abans ha parlat amb NacióSabadell.
- Quin balanç en fa del seu pas pel govern de Sabadell?
- S’ha de fer en dues línies, des de la perspectiva viscuda des de dins i des de les crítiques rebudes des de fora. Aquest és un govern que té il·lusió, ganes de fer les coses bé, calia ordenar moltes coses. És possible que en aquest procés no haguem pogut acabar el mandat solucionant moltes de les coses previstes. El govern havia de planificar, portàvem molts anys on la ciutat caminava a cop de populisme, no planificava de manera estratègica ni treballava. Quan vam heretar el govern, la institució estava paralitzada i amb molts dèficits.
- I s’en van sortir?
- Els havíem d’abordar, però no es podrà veure tota l’acció de govern que volíem, perquè hi ha hagut molta feina interna. També hem viscut un context polític excepcional, mai havíem viscut el que ha passat en aquests últims anys, també amb una falta de recursos econòmics, una poca capacitat executiva de la Generalitat i, en general, un context molt complicat.
- Quina ha estat l’aportació de Guanyem Sabadell al govern?
- Ha estat important, les nostres regidories són pràcticament inventades, teníem un projecte clar de ciutat, d’allò que faltava per fer, l’àrea pròpia de Promoció de la Ciutat existia, però el concepte és una de les nostres aportacions. Era necessari promocionar Sabadell, detectar el talent que hi havia, veure en què som potents, forts, i com desenvolupar-ho i explotar-ho. Sabadell quedava enrere, i hem aportat la reflexió de detectar en què som importants i reinventar-nos. També hem introduït conceptes diferents; Cicles de Vida és una regidoria que aportem, entenent la política municipal com un concepte de ser útil, i no només parlant en termes explícits de gent gran, perquè de gent gran n’hi ha de moltes edats. La regidoria de Benestar Animal és única, no existia, per exemple.
- I van crear la marca “Sabadell És”.
- La pròpia realització de la marca va ser un experiment, per poder implicar actors de tots els sectors i edats de la ciutat, barris, agents econòmics, socials, culturals, esportius… hem treballat en aquest sentit. Per dissenyar la marca vam tirar de l’ESDi, una de les escoles de disseny més importants de tot Europa, i que la tenim aquí. El món esportiu utilitza molt la marca, i ara hem de treballar en guanyar prestigi.
- Quina relació mantenen amb les altres tres forces del govern?
- Nosaltres no tenim mala relació amb ningú, ni del govern ni de l’oposició. Dins de l’equip de govern sempre vam dir que era important tenir un acord de programa, no vam fer un acord per repartir cadires o regidories, sinó en base a uns objectius programàtics, un pla d’actuació municipal que marcava unes pautes.
- Però hi han hagut tensions. Un exemple és quan es va produir el relleu de l’alcaldia a mig mandat.
- Sempre hem dit que no compartíem un canvi d’alcalde. No per res personal, a nivell mediàtic es va parlar que si havia de ser-ho el Juli Fernàndez (ERC), el Maties Serracant (Crida) o el Joan Berlanga (Unitat pel Canvi), però mai ha estat una opció contemplada per a nosaltres, perquè hi havia una conjuntura de dificultat organitzativa de l’Ajuntament, es complicava en canviar l’alcalde, perquè llavors s’havia de canviar la regidoria d’Urbanisme, la de Serveis Centrals… Hi havia canvis en el cartipàs que a dos anys de les eleccions era molt arriscat. Era una cosa de sentit comú, per tenir continuïtat en la feina feta. Érem un govern d’inexperts, ningú tenia coneixement d’haver governat, en Maties i jo havíem estat a l’Ajuntament però a l’oposició, mai gestionant, i calia temps per prendre el pols d’on érem i fer-nos amb les dinàmiques i processos per després executar. Ens calia temps, i Guanyem Sabadell sempre va dir la veritat del que pensava, i això va suposar una confrontació amb la resta de forces del govern.
- I passat aquest temps, els quatre anys d’un mandat són suficients?
- No. Cap govern pot plantejar una acció de govern a quatre anys vista. Els projectes estratègics de futur no es poden fer en un mandat.
- Ja tenen la llista tancada?
- No, aquest dijous farem públic els noms de les primeres onze persones que la integraran. En Miquel Soler repetirà com a número 2, i la resta mantindrà l’esperit de plataforma ciutadana que té Guanyem Sabadell. Hem après molt del que significa ser una plataforma ciutadana, i del que vol dir governar per a tota la ciutat, i també hem vist com hi ha qui no fa política per a tota la ciutat, que fa política per als seus feligresos, la seva ideologia política. Guanyem Sabadell era la única plataforma que podria mirar per a tota la ciutat, sense estereotips ni trucades de cap lloc per condicionar-nos. Això ens ha ensenyat, a més, que la ciutat és molt diversa i plural, gent molt diferent i molts necessària. Per això no renunciem a cap valor de la ciutat, de cap àmbit, ens completem, per això cal un sabadellenquisme que parteixi del que avui és Sabadell, no d’allò que era.
- S’havia rumorejat que l’exregidora del Partit Popular Nicole Pans seria a la seva llista.
- La Nicole Pans mai no ha estat sondejada per entrar a la llista. S’ha publicat en algun mitjà, i em molesta quan es publiquen coses sense contrastar. És una manera de fer periodisme, però té el recorregut que té.
- No es posen límits en termes ideològics, tampoc.
- Nosaltres tenim gent a les llistes independentista, no independentista, però tots som profundament democràtics. En democràcia tot s’ha de poder parlar, i no ens veiem els uns amb els altres com adversaris. Nosaltres no posem una part de la ciutat contra l’altra, perquè a Sabadell no hi sobra ningú.
- Parli’m d’aquest sabadellenquisme que comenta.
- En l’etapa del PSC, l’alcaldia va tenir molt a veure amb una qüestió molt personal d’un candidat molt potent, una persona amb molt carisma. Això va derivar que a la ciutat o s’anava amb mi o contra mi, hi havia amics i enemics, i d’aquí en van sortir les entitats amigues i les que no. Formava part d’un estil que és el que hi ha avui als jutjats, però també va marcar una etapa de la ciutat, l’estil Bustos, amb molta improvisació, una política de tallar cintes, d’obres faraòniques però buides de contingut, sense saber exactament què es volia.
- I això ja no és així.
- No, el nou sabadellenquisme que volem començar a crear és el que no deixa a l’estacada ningú, ni el sector econòmic, ni els nous emprenedors, ni al món cultural, ni a ningú. Som potents, en la creació d’òpera, en l’àmbit esportiu, i tenim uns barris amb vida pròpia i una dinàmica social i cultural, exemple de convivència. El nou sabadellenquisme és aquell que coopera, que va que no competim entre nosaltres. Si a un li va bé, l’administració estarà al seu costat, així com la resta de la ciutat; si li va malament, també.
- Vostè és de barri, de Torre-romeu. Com podem identificar els diferents barris i el centre en un mateix relat?
- Cal canviar el relat. Jo em sento orgullosa de ser de Torre-romeu, allà som del barri i som de Sabadell, no ens cal integrar-nos. Una altra cosa és si Sabadell com a ciutat m’aïlla o em margina. Hem de fomentar l’orgull de pertinença a un barri, de fomentar la cultura i la idiosincràsia del barri, és el que fa una ciutat rica. Ningú ha de perdre la identitat. El centre és impulsor, motor, i el millor aparador, però cal fomentar que cada barri tingui la seva identitat, la seva pròpia vida.
- Parlem de futur: quines són les grans aportacions que planteja Guanyem Sabadell per al proper mandat?
- Primer de tot, i indiscutible, és la generació de riquesa en l’àmbit del treball, amb un suport a les petites i mitjanes empreses i a l’emprenedora. És molt difícil parlar de dignificar la situació si seguim parlant d’un 15 o un 16% d’atur, hem de generar ocupació, no només l’Ajuntament, calen polítiques col·laboratives amb emprenedors, els nous empresaris i la gran empresa. Hem de ser capaços de recaptar inversió per a l’empresa.
- I pel que fa al transport públic?
- Hi té a veure també el disseny de ciutat. Des de que es va començar a parlar del disseny del centre, vam ser la part del govern que va aturar en diverses ocasions el procés, perquè es donava sortida a una demanda, però no es planificava en criteri de ciutat. El centre s’ha de planificar quan planifiques la ciutat sencera, cal un redisseny del transport públic i de les zones d’aparcament, i si comencem a fer la casa per la teulada tenim un problema. Creiem que cal millorar el transport públic, i molt. S’ha perdut molt de temps i cal capacitat de decidir i executar.
- I tenen proposta per a l’oci nocturn, ara que la Zona Hermètica ja és història?
- Primer de tot, nosaltres sí que tenim un model d’oci nocturn. Aquesta va ser una de les equivocacions que es va fer en l’etapa Bustos, això no va ser decisió d’aquest govern, quan vam entrar ja ens vam trobar el pla en marxa i no teníem marge per a reconduir res. Calia tornar a dissenyar la ciutat per veure on podíem posar l’oci. Els nois i les noies no han de marxar fora, abanderem i defensem la política que el govern Farrés va dur a terme, la Zona Hermètica va néixer després d’un fort accident de trànsit de nois que marxaven de festa fora de la ciutat. Els joves han de tenir oci nocturn, i defensarem que existeixi. Hi ha un pla d’oci que ha de decidir on n’hi pot haver i on no, i ja s’hi està treballant, però calen discoteques a la ciutat.
- Com està el pla? No està trigant massa?
- Molt. Calia haver-lo fet fa molt de temps, però no estava ni encarregat, i el vam haver de fer nosaltres. O fèiem un pla per a la Zona Hermètica, hauria estat més ràpid, però calia un pla d’activitats per a la ciutat. La resta d’activitats de la ciutat obeeix a criteris dels anys 70, i la ciutat ha anat canviant. S’està a punt d’acabar, esperem que estigui llest abans de finals de mandat.
- Parlem de travesses: veu possible una entesa entre les actuals forces de govern per reeditar el pacte?
No hi ha cap esquerda entre les formacions, entre nosaltres hi ha un respecte i una estima personal. Al cap dels anys de feina, acabes veient que coneixes les persones, tots som éssers humans, i hi acabes tenint relació. No veig descabellat un pacte postelectoral, però ara està més obert que mai, amb una quantitat de forces que es presentaran i que ens diran com ens situem. La relació entre nosaltres no és dolenta, tot i tenir diferències, sempre vam dir que aquestes diferències no han de ser dolentes, ens enriqueixen, és la nostra manera de fer el sabadellenquisme que defensem, on s’acaben les veritats absolutes. Cal la reflexió de l’altra part per veure si el que dius és bo o no, nosaltres som gent molt diferent, però hem donat exemple que som l’únic format en aquell moment amb les nostres característiques que aguantarem fins el final, la resta han explotat. Som gent dialogant, i hem sabut cedir quan tocava, i això és consens i diàleg. No ha estat fàcil, ha estat una època política complicada, però ha pesat la responsabilitat de ciutat.
- Quin balanç en fa del seu pas pel govern de Sabadell?
- S’ha de fer en dues línies, des de la perspectiva viscuda des de dins i des de les crítiques rebudes des de fora. Aquest és un govern que té il·lusió, ganes de fer les coses bé, calia ordenar moltes coses. És possible que en aquest procés no haguem pogut acabar el mandat solucionant moltes de les coses previstes. El govern havia de planificar, portàvem molts anys on la ciutat caminava a cop de populisme, no planificava de manera estratègica ni treballava. Quan vam heretar el govern, la institució estava paralitzada i amb molts dèficits.
- I s’en van sortir?
- Els havíem d’abordar, però no es podrà veure tota l’acció de govern que volíem, perquè hi ha hagut molta feina interna. També hem viscut un context polític excepcional, mai havíem viscut el que ha passat en aquests últims anys, també amb una falta de recursos econòmics, una poca capacitat executiva de la Generalitat i, en general, un context molt complicat.
Marisol Martínez, candidata de Guanyem Sabadell. Foto: Juanma Peláez
- Quina ha estat l’aportació de Guanyem Sabadell al govern?
- Ha estat important, les nostres regidories són pràcticament inventades, teníem un projecte clar de ciutat, d’allò que faltava per fer, l’àrea pròpia de Promoció de la Ciutat existia, però el concepte és una de les nostres aportacions. Era necessari promocionar Sabadell, detectar el talent que hi havia, veure en què som potents, forts, i com desenvolupar-ho i explotar-ho. Sabadell quedava enrere, i hem aportat la reflexió de detectar en què som importants i reinventar-nos. També hem introduït conceptes diferents; Cicles de Vida és una regidoria que aportem, entenent la política municipal com un concepte de ser útil, i no només parlant en termes explícits de gent gran, perquè de gent gran n’hi ha de moltes edats. La regidoria de Benestar Animal és única, no existia, per exemple.
- I van crear la marca “Sabadell És”.
- La pròpia realització de la marca va ser un experiment, per poder implicar actors de tots els sectors i edats de la ciutat, barris, agents econòmics, socials, culturals, esportius… hem treballat en aquest sentit. Per dissenyar la marca vam tirar de l’ESDi, una de les escoles de disseny més importants de tot Europa, i que la tenim aquí. El món esportiu utilitza molt la marca, i ara hem de treballar en guanyar prestigi.
- Quina relació mantenen amb les altres tres forces del govern?
- Nosaltres no tenim mala relació amb ningú, ni del govern ni de l’oposició. Dins de l’equip de govern sempre vam dir que era important tenir un acord de programa, no vam fer un acord per repartir cadires o regidories, sinó en base a uns objectius programàtics, un pla d’actuació municipal que marcava unes pautes.
Marisol Martínez, candidata de Guanyem Sabadell. Foto: Juanma Peláez
- Però hi han hagut tensions. Un exemple és quan es va produir el relleu de l’alcaldia a mig mandat.
- Sempre hem dit que no compartíem un canvi d’alcalde. No per res personal, a nivell mediàtic es va parlar que si havia de ser-ho el Juli Fernàndez (ERC), el Maties Serracant (Crida) o el Joan Berlanga (Unitat pel Canvi), però mai ha estat una opció contemplada per a nosaltres, perquè hi havia una conjuntura de dificultat organitzativa de l’Ajuntament, es complicava en canviar l’alcalde, perquè llavors s’havia de canviar la regidoria d’Urbanisme, la de Serveis Centrals… Hi havia canvis en el cartipàs que a dos anys de les eleccions era molt arriscat. Era una cosa de sentit comú, per tenir continuïtat en la feina feta. Érem un govern d’inexperts, ningú tenia coneixement d’haver governat, en Maties i jo havíem estat a l’Ajuntament però a l’oposició, mai gestionant, i calia temps per prendre el pols d’on érem i fer-nos amb les dinàmiques i processos per després executar. Ens calia temps, i Guanyem Sabadell sempre va dir la veritat del que pensava, i això va suposar una confrontació amb la resta de forces del govern.
- I passat aquest temps, els quatre anys d’un mandat són suficients?
- No. Cap govern pot plantejar una acció de govern a quatre anys vista. Els projectes estratègics de futur no es poden fer en un mandat.
- Ja tenen la llista tancada?
- No, aquest dijous farem públic els noms de les primeres onze persones que la integraran. En Miquel Soler repetirà com a número 2, i la resta mantindrà l’esperit de plataforma ciutadana que té Guanyem Sabadell. Hem après molt del que significa ser una plataforma ciutadana, i del que vol dir governar per a tota la ciutat, i també hem vist com hi ha qui no fa política per a tota la ciutat, que fa política per als seus feligresos, la seva ideologia política. Guanyem Sabadell era la única plataforma que podria mirar per a tota la ciutat, sense estereotips ni trucades de cap lloc per condicionar-nos. Això ens ha ensenyat, a més, que la ciutat és molt diversa i plural, gent molt diferent i molts necessària. Per això no renunciem a cap valor de la ciutat, de cap àmbit, ens completem, per això cal un sabadellenquisme que parteixi del que avui és Sabadell, no d’allò que era.
Marisol Martínez, candidata de Guanyem Sabadell. Foto: Juanma Peláez
- La Nicole Pans mai no ha estat sondejada per entrar a la llista. S’ha publicat en algun mitjà, i em molesta quan es publiquen coses sense contrastar. És una manera de fer periodisme, però té el recorregut que té.
- No es posen límits en termes ideològics, tampoc.
- Nosaltres tenim gent a les llistes independentista, no independentista, però tots som profundament democràtics. En democràcia tot s’ha de poder parlar, i no ens veiem els uns amb els altres com adversaris. Nosaltres no posem una part de la ciutat contra l’altra, perquè a Sabadell no hi sobra ningú.
- Parli’m d’aquest sabadellenquisme que comenta.
- En l’etapa del PSC, l’alcaldia va tenir molt a veure amb una qüestió molt personal d’un candidat molt potent, una persona amb molt carisma. Això va derivar que a la ciutat o s’anava amb mi o contra mi, hi havia amics i enemics, i d’aquí en van sortir les entitats amigues i les que no. Formava part d’un estil que és el que hi ha avui als jutjats, però també va marcar una etapa de la ciutat, l’estil Bustos, amb molta improvisació, una política de tallar cintes, d’obres faraòniques però buides de contingut, sense saber exactament què es volia.
Marisol Martínez, candidata de Guanyem Sabadell. Foto: Juanma Peláez
- No, el nou sabadellenquisme que volem començar a crear és el que no deixa a l’estacada ningú, ni el sector econòmic, ni els nous emprenedors, ni al món cultural, ni a ningú. Som potents, en la creació d’òpera, en l’àmbit esportiu, i tenim uns barris amb vida pròpia i una dinàmica social i cultural, exemple de convivència. El nou sabadellenquisme és aquell que coopera, que va que no competim entre nosaltres. Si a un li va bé, l’administració estarà al seu costat, així com la resta de la ciutat; si li va malament, també.
- Vostè és de barri, de Torre-romeu. Com podem identificar els diferents barris i el centre en un mateix relat?
- Cal canviar el relat. Jo em sento orgullosa de ser de Torre-romeu, allà som del barri i som de Sabadell, no ens cal integrar-nos. Una altra cosa és si Sabadell com a ciutat m’aïlla o em margina. Hem de fomentar l’orgull de pertinença a un barri, de fomentar la cultura i la idiosincràsia del barri, és el que fa una ciutat rica. Ningú ha de perdre la identitat. El centre és impulsor, motor, i el millor aparador, però cal fomentar que cada barri tingui la seva identitat, la seva pròpia vida.
- Parlem de futur: quines són les grans aportacions que planteja Guanyem Sabadell per al proper mandat?
- Primer de tot, i indiscutible, és la generació de riquesa en l’àmbit del treball, amb un suport a les petites i mitjanes empreses i a l’emprenedora. És molt difícil parlar de dignificar la situació si seguim parlant d’un 15 o un 16% d’atur, hem de generar ocupació, no només l’Ajuntament, calen polítiques col·laboratives amb emprenedors, els nous empresaris i la gran empresa. Hem de ser capaços de recaptar inversió per a l’empresa.
Marisol Martínez, entrevista per Albert Segura. Foto: Juanma Peláez
- I pel que fa al transport públic?
- Hi té a veure també el disseny de ciutat. Des de que es va començar a parlar del disseny del centre, vam ser la part del govern que va aturar en diverses ocasions el procés, perquè es donava sortida a una demanda, però no es planificava en criteri de ciutat. El centre s’ha de planificar quan planifiques la ciutat sencera, cal un redisseny del transport públic i de les zones d’aparcament, i si comencem a fer la casa per la teulada tenim un problema. Creiem que cal millorar el transport públic, i molt. S’ha perdut molt de temps i cal capacitat de decidir i executar.
- I tenen proposta per a l’oci nocturn, ara que la Zona Hermètica ja és història?
- Primer de tot, nosaltres sí que tenim un model d’oci nocturn. Aquesta va ser una de les equivocacions que es va fer en l’etapa Bustos, això no va ser decisió d’aquest govern, quan vam entrar ja ens vam trobar el pla en marxa i no teníem marge per a reconduir res. Calia tornar a dissenyar la ciutat per veure on podíem posar l’oci. Els nois i les noies no han de marxar fora, abanderem i defensem la política que el govern Farrés va dur a terme, la Zona Hermètica va néixer després d’un fort accident de trànsit de nois que marxaven de festa fora de la ciutat. Els joves han de tenir oci nocturn, i defensarem que existeixi. Hi ha un pla d’oci que ha de decidir on n’hi pot haver i on no, i ja s’hi està treballant, però calen discoteques a la ciutat.
- Com està el pla? No està trigant massa?
- Molt. Calia haver-lo fet fa molt de temps, però no estava ni encarregat, i el vam haver de fer nosaltres. O fèiem un pla per a la Zona Hermètica, hauria estat més ràpid, però calia un pla d’activitats per a la ciutat. La resta d’activitats de la ciutat obeeix a criteris dels anys 70, i la ciutat ha anat canviant. S’està a punt d’acabar, esperem que estigui llest abans de finals de mandat.
- Parlem de travesses: veu possible una entesa entre les actuals forces de govern per reeditar el pacte?
No hi ha cap esquerda entre les formacions, entre nosaltres hi ha un respecte i una estima personal. Al cap dels anys de feina, acabes veient que coneixes les persones, tots som éssers humans, i hi acabes tenint relació. No veig descabellat un pacte postelectoral, però ara està més obert que mai, amb una quantitat de forces que es presentaran i que ens diran com ens situem. La relació entre nosaltres no és dolenta, tot i tenir diferències, sempre vam dir que aquestes diferències no han de ser dolentes, ens enriqueixen, és la nostra manera de fer el sabadellenquisme que defensem, on s’acaben les veritats absolutes. Cal la reflexió de l’altra part per veure si el que dius és bo o no, nosaltres som gent molt diferent, però hem donat exemple que som l’únic format en aquell moment amb les nostres característiques que aguantarem fins el final, la resta han explotat. Som gent dialogant, i hem sabut cedir quan tocava, i això és consens i diàleg. No ha estat fàcil, ha estat una època política complicada, però ha pesat la responsabilitat de ciutat.
Miquel Soler i Marisol Martínez. Foto: Juanma Peláez