14
de gener
del
2019
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, afronta el judici de l'1-O com una oportunitat per posar l'Estat contra el mirall, i demanar-li explicacions per les continuades i constants vulneracions de drets fonamentals que, segons assegura, tant ell com la resta de presos polítics, exiliats i ciutadans de Catalunya estan vivint durant els últims anys. Amb aquesta intencionalitat s'ha escrit i presentat al Tribunal Suprem el seu escrit de defensa. Un document de 93 pàgines que, més que un al·legat de defensa, esdevé una allau d'acusacions al conjunt de l'Estat i als tres poders que el configuren.
"Presentarem un escrit d'acusació contra l'Estat", ha assegurat el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha fet pinya amb bona part de l'advocacia catalana, en un acte al Col·legi d'Advocats de Barcelona. L'escrit, que ha estat debatut i redactat per l'equip de defensa de Cuixart -que lidera l'advocada Marina Roig-, planteja una sèrie de vulneracions de drets, entre les quals el dret a a la llibertat d'expressió, a la reunió pacífica, a l'autodeterminació, al tribunal fonamental, al jutge natural, al doble grau de jurisdicció, a un tribunal imparcial i independent, al procés amb totes les garanties, als drets lingüístics, al dret processal d'excepció, a la legalitat penal, a la presumpció d'innocència i a la llibertat. Aquests són els fragments més rellevants del seu escrit:
1. "La voluntat de protegir a tota costa la indissolubilitat territorial espanyola no pot comportar una vulneració massiva de drets fonamentals. Segons diversos observadors internacionals, això és exactament el que va succeir en les setmanes prèvies al referèndum d'autodeterminació del 2017 a Catalunya per part de l'actuació concertada dels tres poders de l'Estat".
2. "En aquest procediment es vol construir l'acusació contra el president d'Òmnium Cultural en base a molts actes que són considerats meres accions de llibertat d'expressió. En particular, s'ha de mostrar una sorpresa majúscula davant la consideració de la Fiscalia, considerant un lema polític "No passaran!", que va ser utilitzat precisament per aquells que, davant del cop d'Estat de juliol de 1936, es van mantenir ferms en la defensa de la democràcia i de la república espanyola".
3. "La perspectiva assumida per les acusacions de criminalització del discurs polític per fonamentar una condemna penal, no pot incardinar-se en cap de les habilitacions previstes pel Conveni i, per tant, suposen una vulneració i un greu atemptat al dret fonamental de la llibertat d'expressió".
4. "El punt de partida de l'acusació contra Jordi Cuixart Navarro és la seva participació, intervenció pública i convocatòria de manifestacions de caràcter massiu de naturalesa pacífica, que per tant no poden ser incriminades ni ser substrat de cap acusació per cap delicte perquè un mateix fet no pot ser, al mateix temps, delicte i exercici d'un dret fonamental".
5. L'actuació policial de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia durant la jornada de l'1 d'octubre suposa un evident acte de tortura o de tracte inhumà o degradant, segons la convenció internacional, que mereix una imminent i imparcial investigació (...) No obstant, pel que fa als prop de mil ciutadans lesionats per l'actuació dels agents al llarg del dia, l'acusació exercitada pel ministeri fiscal dedica als mateixos un trist paràgraf amb una vaga frase, sense ni tan sols identificar-los o enumerar-los".
6. "L'actitud expressada pel ministeri fiscal, coherent, per altra banda, amb la seva actitud processal en els procediments d'investigació que se segueixen als jutjats catalans, no és compatible amb els compromisos internacionals en matèria de protecció de drets humans subscrits per l'estat espanyol, ni amb les sol·licituds d'imminent i profunda investigació instades pels organismes internacionals de drets humans".
7. "El Tribunal Suprem no és el tribunal competent per enjudiciar l'acusació articulada, com tampoc ho era per instruir la causa, en el seu conjunt, i molt menys pel que fa a Cuixart, que mai va ser aforat".
8. "Havent succeït els fets a la comunitat autònoma de Catalunya i sent els acusats de condició política catalana, no hi ha dubte jurídic sobre el seu dret a utilitzar el català i a sol·licitar el català com a llengua del procediment, a tenor de la Carta Europea dels Drets Lingüístics (...) és per aquest motiu que té més sentit que mai que, en l'exercici del caràcter plurilingüístic de l'Estat i de les previsions de la carta, Cuixart sol·liciti la tramitació íntegra del procediment en llengua catalana, tal com passa en altres països plurilingües del nostre entorn, com Bèlgica".
9. "No pot ser compresa ni acceptada la ideologia discriminatòria en el marc de l'administració de justícia, i ha de ser un actiu compromís dels tribunals en al defensa dels drets i les llibertats. Resulta impossible obtenir justícia en un procediment en el qual un dels actors exposa la perspectiva de Vox".
10. "L'enfocament purament inquisitorial, convalidat per aquesta sala, ha portat al fet que la instrucció del procediment s'hagi limitat a aplegar material suposadament incriminatori produït fora d'aquest procediment judicial, sense cap possibilitat d'intervenció ni contradicció per part de les parts (...), però a més de delegar la part de la instrucció al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, la resta de coses instruïdes pràcticament s'han delegat a un grup de policia judicial assignat".
11. "En el cas de Jordi Cuixart, és evident que les resolucions dictades pel Tribunal Suprem no donen compliment a les exigències de la jurisprudència del TEDH i, per tant, davant d'aquesta jurisprudència europea, ens trobem davant d'un cas d'evident detenció arbitrària de l'acusat amb violació del seu dret fonamental de la llibertat".
12. "Hi ha indicis evidents, argumentació i subjectes afectats, per determinar que la decisió de presó provisional va ser adoptada per intimidar el moviment polític independentista i, per tant, amb finalitats d'extra murs del procés penal, i que no són pròpies ni admeses per les autoritats judicials".
13. "Per coherència, per convicció jurídica i per convicció en la defensa dels drets humans, estem convençuts que, de no disculpar aquesta llarga llista de vulneracions i, si es condemna Jordi Cuixart, el present procediment no finalitzarà a Madrid, sinó en una sala de justícia internacional amb la condemna d'Espanya per vulneració de drets humans".
14. "L'actuació de Jordi Cuixart no va ser delictiva, per suposat, però tampoc va ser fruit de la mera liberalitat. Jordi Cuixart va actuar conscient del seu compromís democràtic en la defensa dels drets humans i llibertats públiques, inclòs el dret a l'autodeterminació, i davant de la negativa d'un Estat a oferir vies de diàleg, va treballar incansablement per la protecció d'aquests drets en el marc del conflicte polític que es viu a Catalunya i a l'Estat. Va treballar i seguirà esforçant-se en aquest sentit tantes vegades com sigui necessari".
15. "El plantejament de Jordi Cuixart i d'Òmnium és del de no renunciar a exercir i protegir els drets humans. El seu compromís sòlid és a tota costa amb la cohesió social, els grans consensos de país, els drets socials, civils i polítics, i fins i tot per sobre de legalitats que pretenguin restringir-los, amb la predisposició, si és necessari, de desobeir-les pacíficament per aconseguir transformar-les. Per això, Jordi Cuixart exerceix, ha exercit i exercirà, des de la no-violència, sempre que sigui necessari, la desobediència civil, un instrument perfectament legítim en una societat democràtica".
Llegeix íntegrament el document de defensa de Cuixart
"Presentarem un escrit d'acusació contra l'Estat", ha assegurat el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que ha fet pinya amb bona part de l'advocacia catalana, en un acte al Col·legi d'Advocats de Barcelona. L'escrit, que ha estat debatut i redactat per l'equip de defensa de Cuixart -que lidera l'advocada Marina Roig-, planteja una sèrie de vulneracions de drets, entre les quals el dret a a la llibertat d'expressió, a la reunió pacífica, a l'autodeterminació, al tribunal fonamental, al jutge natural, al doble grau de jurisdicció, a un tribunal imparcial i independent, al procés amb totes les garanties, als drets lingüístics, al dret processal d'excepció, a la legalitat penal, a la presumpció d'innocència i a la llibertat. Aquests són els fragments més rellevants del seu escrit:
1. "La voluntat de protegir a tota costa la indissolubilitat territorial espanyola no pot comportar una vulneració massiva de drets fonamentals. Segons diversos observadors internacionals, això és exactament el que va succeir en les setmanes prèvies al referèndum d'autodeterminació del 2017 a Catalunya per part de l'actuació concertada dels tres poders de l'Estat".
2. "En aquest procediment es vol construir l'acusació contra el president d'Òmnium Cultural en base a molts actes que són considerats meres accions de llibertat d'expressió. En particular, s'ha de mostrar una sorpresa majúscula davant la consideració de la Fiscalia, considerant un lema polític "No passaran!", que va ser utilitzat precisament per aquells que, davant del cop d'Estat de juliol de 1936, es van mantenir ferms en la defensa de la democràcia i de la república espanyola".
3. "La perspectiva assumida per les acusacions de criminalització del discurs polític per fonamentar una condemna penal, no pot incardinar-se en cap de les habilitacions previstes pel Conveni i, per tant, suposen una vulneració i un greu atemptat al dret fonamental de la llibertat d'expressió".
4. "El punt de partida de l'acusació contra Jordi Cuixart Navarro és la seva participació, intervenció pública i convocatòria de manifestacions de caràcter massiu de naturalesa pacífica, que per tant no poden ser incriminades ni ser substrat de cap acusació per cap delicte perquè un mateix fet no pot ser, al mateix temps, delicte i exercici d'un dret fonamental".
5. L'actuació policial de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia durant la jornada de l'1 d'octubre suposa un evident acte de tortura o de tracte inhumà o degradant, segons la convenció internacional, que mereix una imminent i imparcial investigació (...) No obstant, pel que fa als prop de mil ciutadans lesionats per l'actuació dels agents al llarg del dia, l'acusació exercitada pel ministeri fiscal dedica als mateixos un trist paràgraf amb una vaga frase, sense ni tan sols identificar-los o enumerar-los".
6. "L'actitud expressada pel ministeri fiscal, coherent, per altra banda, amb la seva actitud processal en els procediments d'investigació que se segueixen als jutjats catalans, no és compatible amb els compromisos internacionals en matèria de protecció de drets humans subscrits per l'estat espanyol, ni amb les sol·licituds d'imminent i profunda investigació instades pels organismes internacionals de drets humans".
7. "El Tribunal Suprem no és el tribunal competent per enjudiciar l'acusació articulada, com tampoc ho era per instruir la causa, en el seu conjunt, i molt menys pel que fa a Cuixart, que mai va ser aforat".
8. "Havent succeït els fets a la comunitat autònoma de Catalunya i sent els acusats de condició política catalana, no hi ha dubte jurídic sobre el seu dret a utilitzar el català i a sol·licitar el català com a llengua del procediment, a tenor de la Carta Europea dels Drets Lingüístics (...) és per aquest motiu que té més sentit que mai que, en l'exercici del caràcter plurilingüístic de l'Estat i de les previsions de la carta, Cuixart sol·liciti la tramitació íntegra del procediment en llengua catalana, tal com passa en altres països plurilingües del nostre entorn, com Bèlgica".
9. "No pot ser compresa ni acceptada la ideologia discriminatòria en el marc de l'administració de justícia, i ha de ser un actiu compromís dels tribunals en al defensa dels drets i les llibertats. Resulta impossible obtenir justícia en un procediment en el qual un dels actors exposa la perspectiva de Vox".
10. "L'enfocament purament inquisitorial, convalidat per aquesta sala, ha portat al fet que la instrucció del procediment s'hagi limitat a aplegar material suposadament incriminatori produït fora d'aquest procediment judicial, sense cap possibilitat d'intervenció ni contradicció per part de les parts (...), però a més de delegar la part de la instrucció al jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, la resta de coses instruïdes pràcticament s'han delegat a un grup de policia judicial assignat".
11. "En el cas de Jordi Cuixart, és evident que les resolucions dictades pel Tribunal Suprem no donen compliment a les exigències de la jurisprudència del TEDH i, per tant, davant d'aquesta jurisprudència europea, ens trobem davant d'un cas d'evident detenció arbitrària de l'acusat amb violació del seu dret fonamental de la llibertat".
12. "Hi ha indicis evidents, argumentació i subjectes afectats, per determinar que la decisió de presó provisional va ser adoptada per intimidar el moviment polític independentista i, per tant, amb finalitats d'extra murs del procés penal, i que no són pròpies ni admeses per les autoritats judicials".
13. "Per coherència, per convicció jurídica i per convicció en la defensa dels drets humans, estem convençuts que, de no disculpar aquesta llarga llista de vulneracions i, si es condemna Jordi Cuixart, el present procediment no finalitzarà a Madrid, sinó en una sala de justícia internacional amb la condemna d'Espanya per vulneració de drets humans".
14. "L'actuació de Jordi Cuixart no va ser delictiva, per suposat, però tampoc va ser fruit de la mera liberalitat. Jordi Cuixart va actuar conscient del seu compromís democràtic en la defensa dels drets humans i llibertats públiques, inclòs el dret a l'autodeterminació, i davant de la negativa d'un Estat a oferir vies de diàleg, va treballar incansablement per la protecció d'aquests drets en el marc del conflicte polític que es viu a Catalunya i a l'Estat. Va treballar i seguirà esforçant-se en aquest sentit tantes vegades com sigui necessari".
15. "El plantejament de Jordi Cuixart i d'Òmnium és del de no renunciar a exercir i protegir els drets humans. El seu compromís sòlid és a tota costa amb la cohesió social, els grans consensos de país, els drets socials, civils i polítics, i fins i tot per sobre de legalitats que pretenguin restringir-los, amb la predisposició, si és necessari, de desobeir-les pacíficament per aconseguir transformar-les. Per això, Jordi Cuixart exerceix, ha exercit i exercirà, des de la no-violència, sempre que sigui necessari, la desobediència civil, un instrument perfectament legítim en una societat democràtica".
Llegeix íntegrament el document de defensa de Cuixart
Escrit de defensa de Jordi ... by on Scribd