Forcadell rep la Medalla d'Or amb un clam a favor de la lluita feminista

Bernat Pegueroles, marit de l'expresidenta del Parlament, llegeix una carta escrita des de la presó en la qual revindica l'acollida de refugiats i la necessitat de "no ser súbdits"

Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, rep la Medalla d'Or de la Generalitat en nom seu
Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, rep la Medalla d'Or de la Generalitat en nom seu | Govern
10 de gener del 2019
Actualitzat a les 22:15h
Una cadira buida amb un llaç groc representava aquest dijous Carme Forcadell al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. L'expresidenta del Parlament ha rebut la Medalla d'Or de la Generalitat, però l'ha hagut de recollir el seu marit, Bernat Pegueroles, perquè ella és a la presó des del 23 de març de l'any passat i és a punt d'afrontar un judici al Tribunal Suprem acusada de rebel·lió.

Pegueroles, després de rebre un aplaudiment dempeus de tot el Saló dedicat a Forcadell i d'escoltar proclames a favor de la llibertat de la dirigent d'ERC, s'ha dirigit al faristol. "Avui és un dia de contrastos", ha admès, perquè "ella hauria de ser aquí". "Està patint una presó injusta i cruel. No li perdonen que en un parlament democràtic de l'Europa del segle permetés un debat sobre el futur del país", ha assenyalat just abans de llegir una carta que ha enviat l'expresidenta de la cambra des de Mas d'Enric, molt centrada en la reivindicació de la lluita feminista i, en el tram final, en el procés. "És qüestió de justícia i de dignitat", ha indicat en la missiva.

"El nostre ADN com a país es basa en aquesta lluita", ha asseverat, en relació a la manifestació del 8 de març de l'any passat. Ha confiat, de fet, que la gran mobilització es repetirà d'aquí a dos mesos. L'acollida de refugiats també ha aparegut en el text llegit per Pegueroles. "Ho hem fet en el passat i ho seguirem fent, perquè tenim memòria històrica i recordem la Guerra Civil i la dictadura", ha insistit. Ha demanat que la ciutadania no sigui mai "súbdita", sinó propietària del seu destí.

"L'Estat no ha dubtat a trepitjar els nostres drets i els objectius polítics", ha indicat Forcadell, que ha alertat de la irrupció de forces ultraconservadores, com és el cas de Vox. Aquestes forces estan aconseguint "implementar el seu relat en els marcs mentals, l'agenda política i l'arena pública", especialment en relació a la violència masclista i als "murs" contra l'arribada d'immigrants. També per a Catalunya: "Demanen presó per defensar les llibertats", ha reflexionat la dirigent d'ERC.

Agraiment a la família

Forcadell ha traslladat l'agraiment pel premi i també a la família, que "ha patit i pateix aquest camí que fa costa amunt". "Aquesta medalla també és ben vostre", ha indicat. "L'ànima dels drets i les llibertats de la declaració dels drets universals estan amenaçats per una onada reaccionària. Potser al pis del costat de casa nostra hi ha una dona que viu la xacra de la violència masclista", ha alertat Forcadell, que ha posat el focus en els feminicidis que ja hi ha hagut aquest 2019 tot i portar només deu dies d'any. "La violència masclista inclou la violència sexual, econòmica i simbòlica", ha recordat.

"L'ànima dels drets i les llibertats de la declaració dels drets universals estan amenaçats per una onada reaccionària", assegura Forcadell

Tània Verge, professora de Ciència Política i directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha estat l'encarregada de glossar la figura de Forcadell. Des dels seus temps a TVE fins a la fundació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), la qual va presidir entre el 2012 i el 2015. "El moviment sobiranista va arribar a la maduresa amb ella i Muriel Casals", ha assenyalat Verge, que també ha destacat la lluita feminista de Forcadell, ara desenvolupada des de la presó.

Pi-Sunyer reclama "molta intel·ligència política"

Carles Viver i Pi-Sunyer, jurista de llarga trajectòria i arquitecte de la desconnexió, ha rebut aquest dijous la Medalla d'Or de la Generalitat. En el seu discurs, s'ha mostrat convençut que Catalunya acabarà aconseguint la independència. "Espero que es pugui culminar amb èxit el camí iniciat. No partim de zero, no hem tornat a la casella de sortida, com algú voldria. Hem aconseguir bastir uns fonaments sòlids i estables. A partir d'aquesta base caldrà emprar molta intel·ligència política per aconseguir l'objectiu final. Estic convençut que serem capaços de fer-ho", ha indicat.

"Rebo la medalla amb gran sorpresa, i amb un cert temor de no acabar tots plegats acusats de prevaricació", ha assenyalat amb ironia el catedràtic, que ha expressat la "indignació" pel fet que hi hagi presos i exiliats. "Ens falten nou persones que són a la presó i sis que són a l'exili per defensar ideals àmpliament compartits per la societat catalana. Tots ells haurien de ser aquí rebent aquest guardó", ha destacat l'expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN).

"Espero que es pugui culminar amb èxit el camí iniciat. No partim de zero, no hem tornat a la casella de sortida, com algú voldria", assegura Pi-Sunyer

El guardonat ha fet referència a la laminació de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC), ens del qual en va ser vicepresident. "Vaig entendre que la Constitució ja no servia per canalitzar la voluntat de la majoria de la ciutadania. Només era possible amb un estat independent. Lamento haver arribat tan tard a aquesta conclusió", ha admès l'arquitecte de la "transició nacional", destituït de l'Institut d'Estudis d'Autogovern (IEA) durant l'etapa del 155.

El jurista ha indicat que sempre ha intentat ser el més discret possible en la seva feina com a arquitecte de la desconnexió. "He estat i seré jurista, un enamorat del Dret, perquè és el poder dels que no tenen poder", ha insistit Viver i Pi-Sunyer, que ha emmarcat en aquest context el "dret fonamental" que és l'autodeterminació. "Guiada pels principis i valors dels ordenaments jurídics dels estats liberals", ha resumit. "Tinc el ple convenciment que des d'aquesta concepció és com millor es defensa l'estat de dret", ha apuntat el jurista, que ha vist el poder "des de les dues cares del mirall".