09
de gener
del
2019
Actualitzat
a la
13:37h
Pablo Belmonte, l'únic supervivent de la tragèdia del Perú, en què van perdre la vida tres joves vallensans i un guia local, assegura que els cinc integrants de l'expedició van relliscar i caure mentre baixaven del Nevado Mateo, un cim de 5.000 metres d'alçada situat als Andes. Belmonte ho ha relatat en una entrevista a la Cadena SER, on apunta que espera poder retornar a Cerdanyola del Vallès, on viu, en un termini de deu dies.
Belmonte va concedir l'entrevista des d'Huaraz, després de rebre l'alta voluntària de l'hospital. Ell és l'únic supervivent de la tragèdia, que es va produir el diumenge, 6 de gener, quan ell i quatre persones més baixaven del cim. Es tracta dels santcugatencs Sergi Porteros i Adrià Sanjuan, el cerdanyolenc Gerard Borrull i el guia peruà Rubén Darío Alba.
En el seu relat, Belmonte va apuntar que baixaven del cim amb molta rapidesa perquè hi havia una tempesta elèctrica molt a prop d'ells i tenien por que els toqués un llamp en dur tant material de ferro, una situació en què es van originar algunes caigudes. En una d'elles l'expedició va anar per terra, arrossegant-se els uns als altres, donat que anaven lligats amb una corda.
"No recordo qui va caure primer, algú va xocar amb mi, jo vaig xocar amb algú altre, vam intentar frenar però això va provocar l'allau", explica el supervivent. El moment de la caiguda va ser com trobar-se "a dins d'una rentadora", amb neu i gel caient pel voltant sense parar, sense massa marge per a poder fer res.
Quan va aconseguir frenar assegura que no era conscient de la tragèdia, i que fins i tot va intentar buscar els seus amics per xocar les mans, sense resposta. Recorda, però, que els seus companys somreien mentre queien per la neu, com tants altres cops havien fet, baixant rodolant per muntanyes i patint caigudes habituals en aquest tipus d'expedicions, assegura.
També apunta que el guia peruà va estar conscient, com ell, durant tot el procés, i que fins i tot va arribar a posar-se dempeus i caminar. No obstant, un cop van ser rescatats, l'home va morir camí de l'hospital. Ell, però, va tenir més sort, i espera poder ser a casa en menys de dues setmanes.
Belmonte va concedir l'entrevista des d'Huaraz, després de rebre l'alta voluntària de l'hospital. Ell és l'únic supervivent de la tragèdia, que es va produir el diumenge, 6 de gener, quan ell i quatre persones més baixaven del cim. Es tracta dels santcugatencs Sergi Porteros i Adrià Sanjuan, el cerdanyolenc Gerard Borrull i el guia peruà Rubén Darío Alba.
En el seu relat, Belmonte va apuntar que baixaven del cim amb molta rapidesa perquè hi havia una tempesta elèctrica molt a prop d'ells i tenien por que els toqués un llamp en dur tant material de ferro, una situació en què es van originar algunes caigudes. En una d'elles l'expedició va anar per terra, arrossegant-se els uns als altres, donat que anaven lligats amb una corda.
"No recordo qui va caure primer, algú va xocar amb mi, jo vaig xocar amb algú altre, vam intentar frenar però això va provocar l'allau", explica el supervivent. El moment de la caiguda va ser com trobar-se "a dins d'una rentadora", amb neu i gel caient pel voltant sense parar, sense massa marge per a poder fer res.
Quan va aconseguir frenar assegura que no era conscient de la tragèdia, i que fins i tot va intentar buscar els seus amics per xocar les mans, sense resposta. Recorda, però, que els seus companys somreien mentre queien per la neu, com tants altres cops havien fet, baixant rodolant per muntanyes i patint caigudes habituals en aquest tipus d'expedicions, assegura.
També apunta que el guia peruà va estar conscient, com ell, durant tot el procés, i que fins i tot va arribar a posar-se dempeus i caminar. No obstant, un cop van ser rescatats, l'home va morir camí de l'hospital. Ell, però, va tenir més sort, i espera poder ser a casa en menys de dues setmanes.