corrupció

Cas Smatsa: el conflicte heretat de l'era Bustos que sacseja Sabadell

L'empresa de recollida de brossa, enfrontada a l'actual govern, està en vaga i sota sospita per una trama de tracte de favors, tràfic d'influències i blanqueig de l'exalcalde que esquitxa la nova cap de cartell del PSC

per Albert Segura, Sabadell, 6 de desembre de 2018 a les 18:00 |
Manuel Bustos, a l'acte central de la campanya de les municipals del 2011 | Juanma Peláez
Sabadell arrenca una setmana marcada per la vaga convocada a Smatsa, l'empresa encarregada del servei de recollida de la brossa i la neteja viària a la ciutat. El litigi amb aquesta empresa, que suposa el 18% del pressupost municipal, és una de les principals pedres a la sabata del govern de la ciutat. La concessió es va fer durant el mandat de Manuel Bustos (PSC) i està sota sospita. De fet, Smatsa és la protagonista de la peça 28 del sumari del cas Mercuri, que va fer caure l'excalcalde, i afecta membres de l'anterior govern, de la direcció d'empreses i funcionaris de l'Ajuntament que, segons la jutge Beatriz Faura, formarien part d'un entramat delictiu. 

El govern de Maties Serracant (CUP-Crida) ha iniciat el procediment per intervenir la concessió a l'empresa perquè hi ha detectat "irregularitats" i suposats sobrecostos des del 2012, i Smatsa s'hi ha tornat denunciant a l'alcalde i set càrrecs més per prevaricació, motiu pel qual són investigats. A tot plegat, se suma un ERO plantejat per l'empresa que afectaria 43 treballadors. Quin és l'origen del conflicte? Per què està sent investigada Smatsa? A continuació, les principals claus del conflicte.

 
Què investiga la peça 28 de Mercuri i qui són els afectats
 
La peça 28 del cas Mercuri, la que fa referència a Smatsa, investiga si se'ls va adjudicar de forma irregular el servei de recollida de residus a canvi de finançar actes electorals del PSC o pagar viatges a càrrecs públics i funcionaris.


En aquest cas hi ha 18 investigats per tràfic d'influències, prevaricació, blanqueig, infidelitat en la custòdia de documents, violació de secrets, suborn, falsificació documental i frau electoral. Entre ells l'exalcalde Bustos i el seu germà i exregidor d'Espai Públic, Paco Bustos, que van declarar per aquest cas el passat 6 de novembre. També qui va ser el director d'Espai Públic de l'Ajuntament, Xavier Izquierdo, i els ja exregidors del PSC Cristian Sánchez i Ana Carrasco, a més de funcionaris de l'Ajuntament que haurien participat en la presumpta trama.

Per part de l'empresa, estan sent investigats el gerent d'Smatsa, Eugenio Díaz, i el propietari del Grup Vendex, del qual en forma part Smatsa, Gervasio Rolando, entre altres.
  
L'origen de les sospites
 
Smatsa és una empresa integrada al Grup Vendex. Des de l’any 1976 presta el servei de neteja viària i recollida de residus a Sabadell, una concessió que es va renovar l'any 2012 a través d’un procés públic.
 
És precisament aquest procés públic el que protagonitza la peça 28 del cas Mercuri, donat que la investigació policial apunta que hi hauria hagut un tracte de favor a Smatsa, fet que suposaria un delicte comès tant per part de l'administració Bustos com de l'empresa privada. El contracte és de 18 milions d’euros anuals, té una durada de 15 anys amb possible pròrroga de 5 més, i suposa el 18% del pressupost municipal, convertint-se en el major contracte públic del consistori.
 
En la durada del contracte es detecten les primeres possibles irregularitats, ja que generalment hauria de ser de 4 o 5 anys com a màxim. A més, en el procés d'adjudicació l'empresa només va abonar 600.000 euros i fora del termini marcat i amb els ulls grossos de com a mínim un funcionari. En realitat, segons els arguments de l'actual govern i de l'acusació popular de Mercuri, hauria d'haver abonat 12 milions d’euros perquè, segons estableix la llei, hauria de ser la xifra equivalent al 5% dels guanys que l'empresa adjudicatària percebria.
 
La vinculació amb el cas Pokemon
 
La peça 28 del cas Mercuri incloïa inicialment només a Bustos i Izquierdo com a investigats. Tot i això, la llista final és més llarga per la vinculació amb un altre cas de corrupció a l'altra punta de la península.
 
Al 2010, la policia espanyola va iniciar la investigació a Galícia del que es batejaria com a cas Pokemon, una macrocausa contra la presumpta corrupció en diferents ajuntaments gallecs que formaven una suposada xarxa corrupta al voltant del Grup Vendex. No va ser fins al 20 de setembre de 2012 quan es va fer pública la informació, poc abans de l'esclat del cas Mercuri, amb escorcolls a la seu d'Smatsa i al domicili del seu gerent, Eugenio Díaz.
 
La relació del grup a banda i banda de la península va engreixar la llista d'investigats a la peça 28 del cas Mercuri, passant de cinc volums d'informació del sumari a un centenar, procedents del cas Pokemon. A partir de la interlocutòria provinent de Galícia, es va punxar el telèfon del president de Vendex, del gerent d’Smatsa, de Paco Bustos i de Xavier Izquierdo, i va motivar a què també es punxés el de Manuel Bustos.
 
"Al dia següent de punxar el telèfon a Manuel Bustos, els Mossos detecten una conversa de la qual se’n deriva la peça de Montcada -per la qual Bustos ja va ser condemnat a un any i quatre mesos de presó-, i al cap de pocs dies una altra on Izquierdo parla amb Bustos sobre la contractació del servei d'escombraries, i és aquí on apareix la frase sospitosa: "Está abierto a que salga lo que tiene que salir”, va explicar Raúl Garcia Barroso, advocat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, que actua com acusació popular en el cas Mercuri. Aquesta frase faria referència al concurs d'adjudicació. 
 
Un presumpte tracte de favor
 
La investigació desenvolupada a Galícia va aportar informació sobre la contractació del servei a Sabadell. L'obertura del procés per optar-ne a la gestió es va fer públic al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el 22 de desembre de 2011.
 
"La policia, però, va trobar al bany d'Eugenio Díaz un portafolis de plàstic on hi havia 22 fulls, entre ells un correu electrònic on al setembre de 2011 es donava l'esborrany del plec de condicions del contracte", apunta Garcia Barroso. Això evidencia, segons l'advocat, que Smatsa tenia coneixement de les condicions del procés d'adjudicació amb anterioritat i quines eren les empreses que també optaven a gestionar el servei.
 
En la investigació també es relata com Paco Bustos i Eugenio Díaz mantenien reunions d'amagat. "La policia subratlla com, per no aixecar sospites, viatjaven en el mateix avió a Madrid, a la fila 4 i la 38, entraven per separat en un restaurant i després es reunien", relata Garcia, que ha tingut accés a la investigació recollida policialment. 
 
De viatges a actes electorals i Farrés esquitxada
 
La intervenció dels telèfons i els correus demostren, segons Garcia Barroso, com Paco Bustos donava ordres directes o indirectes, amb peticions de col·locacions a Smatsa, retirada de sancions de la zona blava, o pagaments creuant targetes i comptes bancaris de l'empresa. "També es van pagar viatges a funcionaris i càrrecs polítics com Paco Bustos o Marta Farrés -candidata del PSC a les pròximes eleccions municipals-, persones que, casualment o no, són les que redacten els plecs de condicions i passen a la mesa per decidir quina empresa era l'adjudicatària", afegeix.
 
El cas més destacat, però, és el pagament de 100.000 euros per assumir el gran acte de campanya de Manuel Bustos a les eleccions municipals de l'any 2011 a la Pista Coberta d'Atletisme de Sabadell. "En una conversa telefònica, Díaz -gerent d'Smatsa- diu directament que han pagat l'acte de l'alcalde", assegura l'advocat. 
 
L'actual conflicte amb l'Ajuntament
 
L'Ajuntament va detectar certes "irregularitats" en el servei, com ara que no es feia un seguiment via GPS de les àrees on es treballava, per la qual cosa no hi havia forma de fiscalitzar la feina feta. Per aquest motiu, va obrir diversos expedients que van acabar enfrontant govern i empresa als jutjats.
 
Smatsa va interposar una denúncia que va dur l'alcalde Serracant, així com el regidor de Serveis Municipals, Lluís Perarnau, a declarar en qualitat d'investigats per prevaricació. Els dos van apuntar en roda de premsa que l'empresa hauria generat uns sobrecostos de 6,5 milions d'euros.
 
Posteriorment, l’Ajuntament va informar Smatsa de la nova Instrucció Tècnica de Facturació (ITF), que permetria regular la càrrega laboral per ajustar-la a la feina requerida, un criteri que l'empresa no compartia. Això la va dur a anunciar un ERO que implicava l'acomiadament de 43 treballadors, davant del qual l'Ajuntament va iniciar els tràmits per intervenir el servei.

Davant la falta d’entesa, els treballadors han iniciat una onada de mobilitzacions com la del passat dijous, coincidint amb la celebració del ple municipal, i van decidir en assemblea iniciar un període de vagues que tenen previst començar aquest dilluns.

 

Participació