La vaga d'escombraries de Sabadell: una protesta que reviu la de 2005

En la darrera es van acumular més de 2.000 tones de brutícia i es van cremar 126 contenidors

Els treballadors d'Smatsa protestant a les portes de l'Ajuntament
Els treballadors d'Smatsa protestant a les portes de l'Ajuntament | Juanma Peláez
03 de desembre del 2018
Actualitzat a les 9:07h
La vaga anunciada per la plantilla d’Smatsa, aprovada en assemblea per gairebé un 70%, serà la segona que viu la ciutat amb aquesta concessionària en els últims 13 anys. La darrera va ser a les portes de la primavera de 2005. La motivació, però, va ser diferent: desencallar la negociació del conveni col·lectiu, que duia un any i mig aturada per canviar l’acord establert el 1998. És a dir, sobre la taula el comitè d’empresa volia millores de les condicions laborals i ara exigeix que no s’acomiadin 43 persones, com contempla l’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) presentat per Smatsa.
 
Les negociacions entre la direcció i l'Ajuntament del cap de setmana que han desembocat en un acord, han traslladat la decisió de la vaga als treballadors. Com a mínim, hi haurà un dia d'aturades. Però en la convocatòria inicial, com fa 13 anys, els treballadors van començar les mobilitzacions intermitents des del 13 d’abril i a partir del dia 25 va passar a ser indefinida i així es va mantenir fins el 2 de maig. Vuit dies sense servei a la ciutat, fins i tot incomplint els serveis mínims fixats, ja que els treballadors els consideraven abusius. 
 
Tot plegat, va deixar una estampa de Sabadell amb brutícia repartida per arreu i brossa acumulada en molts carrers de la ciutat, fins i tot impedint el pas de vianants i en alguns casos el trànsit de vehicles. Durant aquests vuit dies es van acumular més de 2.000 tones de residus, i això que se’n van recollir uns 100 en espais concrets com escoles o centres sanitaris. Un record guardat en la hemeroteca de molts i era quan Sabadell no arribava als 200.000 habitants, una xifra que actualment ja ha superat.
 
La brutícia acumulada va trigar dies en recollir-se, perquè a l’acumulació de la inacció del servei es van sumar els residus que seguia generant la ciutadania. La mateixa nit de l’acord, els camions i treballadors es van posar a treballar, tot i així l’empresa va negociar amb d’altres per reforçar aquesta tasca amb més recursos humans i materials. La factura que va pagar Smatsa va ser de mig milió d’euros per la sanció imposada per l’Ajuntament pel mal servei prestat.    
 

Una part de la plantilla d'Smatsa, a les portes de les instal·lacions, a la carretera de Castellar Foto: Juanma Peláez


Crema de contenidors
 
Un altre dels episodis negres que van deixar aquests vuit dies de vaga va ser la crema de contenidors, però concentrats al llarg del cap de setmana de la protesta -entre el 29 d'abril i l'1 de maig-. En total se’n van cremar 126 i els Bombers van fer 53 sortides per extingir focs d’aquest mobiliari urbà durant aquest període. El consistori va calcular que aquests desperfectes ascendien a uns 200.000 euros. Uns episodis que els treballadors van negar ser els responsables.  
 
Precisament, la crema de contenidors és una problemàtica actual a la ciutat. El mateix regidor d’Espai Públic, Xavier Guerrero, va assegurar que el govern municipal s’havia gastat fins a l’octubre d’enguany 271.000 euros i la mitjana d’unitats cremades és de 200 en els últims anys.