​Sònia Esplugas: «Massa gent celebra festes hindús com el Holi sense saber què són»

L'entitat celebra aquest cap de setmana el cap d’any hindú amb una festa i un musical a Sabadell

Sònia Esplugas, presidenta de l'Associació Catalana de Bollywood
Sònia Esplugas, presidenta de l'Associació Catalana de Bollywood | Albert Segura
17 de novembre del 2018
Actualitzat a les 19:02h
La mescla de cultures genera una riquesa que no es pot calcular en termes econòmics, apropant allò que d’entrada és desconegut i agermanant persones de diferent procedència, religió o pensament. L'Associació Catalana de Bollywood s’encarrega d’incloure a l’agenda cultural del país activitats vinculades amb les tradicions de l’Índia, i ho fa a través de la seva seu, el Centre Asana de Sabadell, que aquest cap de setmana ha preparat actes per partida doble: la celebració del cap d’any hindú i la posada en escena del musical Grease a l’estil bollywood. La seva presidenta, Sònia Esplugas (Barcelona, 1973), n'ha parlat a NacióSabadell.

- Com neix una associació d’aquestes característiques a Catalunya, i més concretament a Sabadell?

- Fa 14 anys vam posar en marxa el Centre Asana per apropar tota l’activitat relacionada amb temes vinculats amb l’Índia. Més tard, al 2007, vam crear l’Associació Catalana de Bollywood, l’objectiu era fer aquest tipus de festes de caire cultural i tradicional però no de manera massiva, sinó en espais centrats per divulgar la cultura índia. Així vam comenár a col·laborar amb diferents ONG, organitzant festivals benèfics per recaptar diners per a projectes que es destinarien a aquell país.

- Però poc a poc se'ls va anar de les mans… en els darrers Festival Holi que organitzen a Sabadell hi han participat cada any unes 10.000 persones.

- Sí. Vam començar amb 150 persones a l’Espai Polivalent del Nord, i ens ho vam passar molt bé! El terra no tant, perquè el vam deixar tot ple de colors, però! Llavors vam veure clar que ho havíem de dir a l’exterior, i vam ser la primera organització que ho va fer. De fet, és com s’ha de fer. A l’Índia es fa entre el març i a l’abril, llavors allà hi ha una molt bona temperatura, amb molta calor, aquí encara fa una mica de fred. Nosaltres ho fem en les mateixes dates, que és quan s’ha de celebrar.

- I a risc de la meteorologia.

- Cada any patim. Sempre hi ha risc que plogui per l’època de l’any que és, però toquem fusta, mai ens ha passat. Un any fins i tot va nevar a pocs dies del Holi, i al final ens va fer un sol espatarrant. Jo no sóc hippie-mística, però alguna cosa ens deu acompanyar! Fins i tot, fa un parell d’anys, un alumne nostre de Barcelona es va trobar en Tomàs Molina i li va demanar quin temps faria, tot amoïnat, però li va assegurar que no plouria… i la va encertar de ple!

- Sort dels meteoròlegs! I d’on prové del Holi?

- En tota la mitologia hindú es representa el déu Krishna. Hi ha diferents històries que vincula els colors, una d’elles que perseguia les nenes quan són petites i els tirava pols de colors. De fet, es representa com una lluita entre el bé i el mal. El dia abans de celebrar-ho, a l’Índia, s’encenen fogueres per cremar els mals esperits, i se celebra la benvinguda a la primavera, tot plegat molt lligat a l’agricultura. La llegenda que més m’agrada, però, és que Krishna era de color blau, i era molt pendó. La seva musa era la deessa Rada, que era de pell molt clareta. Krishna, plorant, li va demanar a la seva mare per què ell era fosc i Rada tant clara, i la mare va tenir la idea de tirar-se pols de colors tots entre sí, així tothom seria igual: sense raça, sense castes.
 

Un dels assajos per a l'espectacle d'aquest cap de setmana. Foto: NS / Cedida


- Una gran idea que avui dia també pot funcionar.

- Aquí, a més, passa una cosa que no passa als països d’origen, i és que hi participen tot tipus de cultures, també musulmans, i per mi això significa alguna cosa més: per un dia, tots som iguals, tant fa si tenim religions diferents.

- El Holi és la punta de l’iceberg, en el seu cas.

- Sí, és el més vistós i popular, i a més a la gent li atrau molt el tema dels colors i empastifar-se. És una festa religiosa, però per desgràcia molta gent no ho sap, i tampoc es preocupa per saber què és. Nosaltres respectem les dates, però hi ha llocs on ho fan al juliol, hi ha massa gent que ho celebra sense saber què és. Són altres tipus de festa, festivals, amb música electrònica… imagineu-vos que agafen una festivitat característica del nostre país i la fan servir per una altra cosa. Al juny a nosaltres ens van demanar de participar a Hostalric en una festa així, però vam dir-los que no li podien dir Holi, sinó festa de colors.

- Són coses diferents, està clar.

- Ara bé, per mi, a nivell emotiu, el Diwali es més bonic. És com el nostre Nadal, celebrat a l’Índia.

- I ho fan aquest cap de setmana oi?

- Sí. Aquesta és una festa que dura 5 dies, ve a ser el canvi d’any. El dia abans se celebra Dhanteras es neteja la casa, es compra roba nova, es fan menjars suculents amb la família, regals i es comença una nova etapa. Això duu a obrir les finestres i encendre espelmes per venerar Lakxmi, deessa de la bellesa. Amb les espelmes la convides a entrar a casa perquè porti prosperitat, i es dibuixen rangolis a les entrades de les cases per indicar-li com ha d’accedir-hi. El dia del Diwali la gent fa una ofrena de foc, amb espelmes, encens, i es mengen ladoos, que són uns dolços especials per aquest dia.
 

Part dels laccha que es donaran aquest dissabte. Foto: Albert Segura


- D’on ve tot plegat?

- Mitològicament, la idea ve del Ramaiana, un poema èpic de l’Índia, que vindria a ser com l’Odissea per als grecs. Explica que hi havia un príncep, Ram, enamorat de Sita. Però Ram va haver de marxar del regne, i va passar 14 anys exiliat buscant el seu amor, que se l’havien endut a Sri Lanka. Quan la troba, tornen a casa, i en aquell moment a l’Índia, la gent els va rebre amb espelmes a terra per guiar-los en el seu camí de retorn.

- I tot ho celebren aquest dissabte.

- Sí, a l’Espai Polivalent del Nord. Els participants duran espelmes, els posem el punt vermell al front i els donem la laccha, un cordill que es posa únicament quan algú ha anat al temple. Acte seguit fem una exhibició de balls de Bollywood amb la gent del centre i tot seguit farem una masterclass perquè tot aquell qui ho vulgui aprengui a ballar. Parem mitja hora per sopar, tots asseguts a terra, com es fa a l’Índia, i després fem una festa fins a quarts de dotze de la nit.

- I diumenge segueixen amb la festa.

- Sí, cada dos anys fem una representació per recaptar fons per a la Fundació Vicenç Ferrer, aquest serà el tercer cop. El primer que vam fer va ser el musical de Moulin Rouge a l’estil Bollywood, el segon el de Dirty Dancing i aquest diumenge ens llancem amb Grease. Ho fem al Teatre Municipal de la Faràndula, però el dia 25 anem a Tarragona, el 16 de desembre a Lleida i el 27 de gener a Cerdanyola. Hi participen de manera altruista 35 alumnes del centre, l’entrada costa 12 euros i es destinen íntegrament a la construcció de dues escoles a l’Índia. Ara ja hem venut gairebé 600 entrades per la funció de Sabadell.
 

Una de les escoles obertes amb els fons aportats pels espectacles. Foto: NS / Cedida