13
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
14
de novembre
a les
8:24h
Hi ha professionals que per la seva manera de ser es guanyen l'estima d’aquells qui els rodegen, ja sigui a nivell familiar com professional. Aquest és el cas de José R. Urbano (Puerto Llano, 1947), fotògraf de Cerdanyola del Vallès, que a través del seu objectiu ha retrat la quotidianitat del municipi i l'ha vist créixer. Ara, Cerdanyola li ret homenatge amb una gran exposició d’instantànies repartides per diferents punts de la localitat, gratuïta, a l'aire lliure i amb imatges dels 40 anys de la Festa Major de Sant Martí. N'ha parlat a NacióSabadell.
- Ha plogut molt des de 1947.
- Sí. Jo vaig néixer a Puerto Llano, a Ciudad Real, però el meu pare va creure que a Catalunya tindríem una vida millor. Quan jo tenia 12 anys, i els meus germans 8 i 10, el pare va pensar que allà no hi hauria feina per a nosaltres. És una zona minera, i no volia que treballéssim en aquell entorn. A Catalunya hi teníem uns oncles que venien a passar els estius al poble, però no tenien fills. Així que al 1962 em vaig venir amb ells, i al 1963 va venir la resta de la meva família.
- I van venir a raure a Cerdanyola?
- D'entrada el meu pare li va dir als meus oncles que no ens fiquéssim a Barcelona. Ells vivien al carrer Tallers, i l’ambient no els agradava massa, sobretot pel canvi d’un petit poble a una gran ciutat. Així que van mirar per les rodalies, i vam anar a parar a Cerdanyola, en un pis de lloguer al carrer de l'Om. Als dos anys els pares van comprar un pis al carrer Tort, on encara hi viu la meva mare. D'allà va néixer la meva relació amb la Festa Major de Sant Martí.
- Quins records té el poble, tal com era abans?
- Al principi, quan vam arribar, era un poble de 6.000 o 7.000 habitants. Però va anar creixent, aquí hi havia fàbriques com Aiscondel o Uralita, i això va atraure molta gent per a poder treballar. procedents d’Andalusia, Múrcia i Castella - la Manxa, sobretot.
- I d’on li ve l’afició per la fotografia?
- Vaig començar estudiant a l'Escola Industrial de Barcelona, jo sóc mestre torner. Però cap al 1979 em vaig començar a aficionar a la fotografia, justament quan vaig marxar a fer el servei militar. Al 1981 em vaig fer soci de l’Associació Foto-Cine Cerdanyola Ripollet (Afocer), i allà va començar el meu idil·li amb la fotografia.
- Un bon començament.
- Sí, però llavors era només una afició, feia fotografies vinculades amb el poble. Quan comencen a caminar els ajuntaments democràtics vaig començar a col·laborar amb el Riu-sec, una publicació del municipi, sense cobrar. El primer alcalde de la democràcia a Cerdanyola, Celestino Sánchez, em va proposar si volia treballar per l’Ajuntament, per a fer quatre coses que feia falta, i vam arribar a un acord. D’això ja en fa 32 anys. I que quedi clar, no sóc ni funcionari, ni interí, ni tinc contracte laboral, jo sóc autònom, i per això encara no m'he jubilat.
- Sempre al peu del canó!
- I amb 71 anys. M’han ofert ara posar el material de l’Arxiu Municipal al dia, però ja he avisat que quan acabi aquest mandat plego, governi qui governi després. Seguiré fent les meves coses, fent fotografia, però ja tranquil, els Tres Tombs, la Cavalcada de Reis… però tot per a mi.
- A més, vostè ha treballat amb alcaldes molt diferents.
- Sí, en Celestino Sánchez, la Cristina Real i la Carme Carmona eren del PSC, l’Antoni Morral d’ICV-EUiA, i ara en Carles Escolà, que és de Compromís per Cerdanyola. Han estat cinc alcaldes, i hi he pogut treballar molt a gust.
- I ara què farà?
- Doncs ja fa un any que m’he posat a organitzar el meu arxiu. Em durà una bona temporada, perquè tinc més de 400.000 fotografies, entre paper i digital. Tot el que ja és digital ho tinc ben controlat, però en paper hi ha fotografies que no recordo on les vaig fer, i les tinc en negatius… és una feinada!
- Ara el poble l’hi ha dedicat un bon reconeixement.
- Sí, jo conec la gent de la comissió que organitza les festes de Sant Martí, i ara, que han fet els 40 anys, en Ramon Sauló, que és amic meu, em va demanar què faria amb els negatius de les festes que tinc a casa. Total, que sense cap interès vaig decidir donar-los totes les fotografies que tenia, són unes 6.000, tot digitalitzat. Això va ser abans de l’estiu, i sembla que la comissió havia parlat de fer-me un reconeixement per aquesta donació, així que han fet una exposició a l’aire lliure, en diferents emplaçaments, amb algunes d’aquestes imatges.
- I com les han penjat?
- Són més de 600 fotografies de 50x50 centímetres que s'han imprès sobre 19 lones que s’han situat en punts de tot el poble, algunes d’elles de fins a 15 metres de llarg. Les fotos es veuen molt bé i s'hi identifica bé la gent que hi surt. A més, les hem mesclat perquè cada lona tingui imatges de diversos anys, perquè tothom pugui buscar imatges de diferents moments de la història de les festes.
- I com recorda les festes d’abans?
- Era una festa petita. Jo, a més, sóc un nostàlgic, recordo molt la Cerdanyola d'abans, i a la festa el que més m’agradava era l’envelat. No tenia res a veure amb el que hi ha ara, tenia uns llums de festa amb plafons que penjaven del sostre, i hi havia llotges que la gent pagava per totes les festes, així que tota la família hi anava. Eren unes festes molt petites, eren les festes de Sant Martí de Cerdanyola de Dalt. Ara són de tot el poble. Abans el pregó es feia a Cal Solanet, i poc a poc també es va començar a fer a l’Ajuntament; el primer que es va fer des d’allà era el del Josmar. Ara, la festa ja s'ha estès per tot Cerdanyola.
- Ha plogut molt des de 1947.
- Sí. Jo vaig néixer a Puerto Llano, a Ciudad Real, però el meu pare va creure que a Catalunya tindríem una vida millor. Quan jo tenia 12 anys, i els meus germans 8 i 10, el pare va pensar que allà no hi hauria feina per a nosaltres. És una zona minera, i no volia que treballéssim en aquell entorn. A Catalunya hi teníem uns oncles que venien a passar els estius al poble, però no tenien fills. Així que al 1962 em vaig venir amb ells, i al 1963 va venir la resta de la meva família.
- I van venir a raure a Cerdanyola?
- D'entrada el meu pare li va dir als meus oncles que no ens fiquéssim a Barcelona. Ells vivien al carrer Tallers, i l’ambient no els agradava massa, sobretot pel canvi d’un petit poble a una gran ciutat. Així que van mirar per les rodalies, i vam anar a parar a Cerdanyola, en un pis de lloguer al carrer de l'Om. Als dos anys els pares van comprar un pis al carrer Tort, on encara hi viu la meva mare. D'allà va néixer la meva relació amb la Festa Major de Sant Martí.
Merche Mar, vedette d'El Molino, a les Festes de Sant Martí dels anys 80. Foto: José R. Urbano
- Quins records té el poble, tal com era abans?
- Al principi, quan vam arribar, era un poble de 6.000 o 7.000 habitants. Però va anar creixent, aquí hi havia fàbriques com Aiscondel o Uralita, i això va atraure molta gent per a poder treballar. procedents d’Andalusia, Múrcia i Castella - la Manxa, sobretot.
- I d’on li ve l’afició per la fotografia?
- Vaig començar estudiant a l'Escola Industrial de Barcelona, jo sóc mestre torner. Però cap al 1979 em vaig començar a aficionar a la fotografia, justament quan vaig marxar a fer el servei militar. Al 1981 em vaig fer soci de l’Associació Foto-Cine Cerdanyola Ripollet (Afocer), i allà va començar el meu idil·li amb la fotografia.
Fumada lenta de pipa, a les Festes de Sant Martí. Foto: José R. Urbano
- Un bon començament.
- Sí, però llavors era només una afició, feia fotografies vinculades amb el poble. Quan comencen a caminar els ajuntaments democràtics vaig començar a col·laborar amb el Riu-sec, una publicació del municipi, sense cobrar. El primer alcalde de la democràcia a Cerdanyola, Celestino Sánchez, em va proposar si volia treballar per l’Ajuntament, per a fer quatre coses que feia falta, i vam arribar a un acord. D’això ja en fa 32 anys. I que quedi clar, no sóc ni funcionari, ni interí, ni tinc contracte laboral, jo sóc autònom, i per això encara no m'he jubilat.
- Sempre al peu del canó!
- I amb 71 anys. M’han ofert ara posar el material de l’Arxiu Municipal al dia, però ja he avisat que quan acabi aquest mandat plego, governi qui governi després. Seguiré fent les meves coses, fent fotografia, però ja tranquil, els Tres Tombs, la Cavalcada de Reis… però tot per a mi.
- A més, vostè ha treballat amb alcaldes molt diferents.
- Sí, en Celestino Sánchez, la Cristina Real i la Carme Carmona eren del PSC, l’Antoni Morral d’ICV-EUiA, i ara en Carles Escolà, que és de Compromís per Cerdanyola. Han estat cinc alcaldes, i hi he pogut treballar molt a gust.
L'envelat, lloc de tot tipus d'actes. Foto: José R. Urbano
- I ara què farà?
- Doncs ja fa un any que m’he posat a organitzar el meu arxiu. Em durà una bona temporada, perquè tinc més de 400.000 fotografies, entre paper i digital. Tot el que ja és digital ho tinc ben controlat, però en paper hi ha fotografies que no recordo on les vaig fer, i les tinc en negatius… és una feinada!
- Ara el poble l’hi ha dedicat un bon reconeixement.
- Sí, jo conec la gent de la comissió que organitza les festes de Sant Martí, i ara, que han fet els 40 anys, en Ramon Sauló, que és amic meu, em va demanar què faria amb els negatius de les festes que tinc a casa. Total, que sense cap interès vaig decidir donar-los totes les fotografies que tenia, són unes 6.000, tot digitalitzat. Això va ser abans de l’estiu, i sembla que la comissió havia parlat de fer-me un reconeixement per aquesta donació, així que han fet una exposició a l’aire lliure, en diferents emplaçaments, amb algunes d’aquestes imatges.
- I com les han penjat?
- Són més de 600 fotografies de 50x50 centímetres que s'han imprès sobre 19 lones que s’han situat en punts de tot el poble, algunes d’elles de fins a 15 metres de llarg. Les fotos es veuen molt bé i s'hi identifica bé la gent que hi surt. A més, les hem mesclat perquè cada lona tingui imatges de diversos anys, perquè tothom pugui buscar imatges de diferents moments de la història de les festes.
- I com recorda les festes d’abans?
- Era una festa petita. Jo, a més, sóc un nostàlgic, recordo molt la Cerdanyola d'abans, i a la festa el que més m’agradava era l’envelat. No tenia res a veure amb el que hi ha ara, tenia uns llums de festa amb plafons que penjaven del sostre, i hi havia llotges que la gent pagava per totes les festes, així que tota la família hi anava. Eren unes festes molt petites, eren les festes de Sant Martí de Cerdanyola de Dalt. Ara són de tot el poble. Abans el pregó es feia a Cal Solanet, i poc a poc també es va començar a fer a l’Ajuntament; el primer que es va fer des d’allà era el del Josmar. Ara, la festa ja s'ha estès per tot Cerdanyola.
Sopa de Cabra, a les Festes de Sant Martí dels anys 80 Foto: José R. Urbano