natura

La pluja dels darrers mesos ajuda a regenerar el bosc de Can Deu

La ventada de 2014 va fer caure 45.000 arbres

per Albert Segura, Sabadell, 9 de novembre de 2018 a les 07:00 |
El bosc de Can Deu, afectat per la ventada | Albert Segura
El bosc de Can Deu segueix el seu procés per ressorgir de les cendres. Al desembre de 2014, una forta ventada va arrasar aquest espai al nord de Sabadell, tirant a terra 45.000 dels 65.000 arbres que donaven ombra als excursionistes i veïns que gaudien d'aquest pulmó natural de la ciutat.

L'acció del vent, però, va deixar l'espai irreconeixible, i per aquest motiu la Fundació 1859 Caixa Sabadell va impulsar de quina manera s'havia de recuperar. "Vist amb perspectiva, l'actuació de la Fundació i dels implicats ha estat un èxit, amb una política de reforestació molt científicament planificada i continuada, i amb una participació popular altíssima", assenyala el president de la Fundació, Joan B. Casas.


La recuperació es fa poc a poc, i costarà tornar a veure un bosc com el que hi havia a la tardor de 2014. Avui dia, hi ha una via de regeneració als tres accessos al bosc, i es registra un índex de mortalitat molt baix. Així, s'han marcat fins a nou àrees pn semestralment s'ha fet un amidament de 50 talls que han agafat, i que reben un control cada mig any. 

"El següent pas serà fer alguna aclarida, hi ha arbres que són propers els uns dels altres, i així els talls agafaran amb més força, es donarà més llibertat per créixer i per fer-ho més aviat", afegeix el director de la Fundació, Joan Carles Sunyer. A més, la humitat i la pluja dels darrers mesos ha ajudat a què la vegetació hagi rebut un impuls, una ajuda per encaminar la recuperació d'un espai tan desitjat de la ciutat.

La Ronda Nord: un perill?

Un dels perills que amenaçaven el bosc era la Ronda Nord, un tram del Quart Cinturó que hauria de connectar la Ronda Oest amb la carretera de Castellar, alliberant Sabadell del trànsit que es veu obligat a creuar la ciutat per enllaçar amb el municipi vallesà. "Hi ha dues opcions, una d'elles creuava el bosc i el partia pel mig, però a dia d'avui és la que menys opcions té, pel que sabem", argumenta Joan B. Casas.

 

Participació