18
d'octubre
del
2018
La sala tercera del Tribunal Suprem ha establert, en una sentència del 16 d'octubre, que seran les entitats bancàries i no els clients qui han d'assumir els impostos derivats dels actes jurídics en les estructures de préstecs amb garantia hipotecària. D'aquesta manera, l'alt tribunal modifica la seva pròpia jurisprudència, i reinterpreta la llei sobre transmissions patrimonials.
La sentència que canvia la jurisprudència que hi havia fins el moment ha estat dictada pel magistrat Jesús Cudero, i argumenta que no és el prestatari, la persona que ha d'assumir aquest impost d'escriptures notarials en un préstec amb garantia hipotecària, sinó l'entitat que cedeix els diners demanats. Per dir això, té en compte que el negoci és la hipoteca, i que l'únic interessat en que això s'elevi a una escriptura pública és l'entitat bancària.
a nova resolució del Tribunal Suprem anul·la l'article 68.2 del reglament d'impostos que es va aprovar per Real Decret 828/1995 del 25 de maig. No obstant això, també compta amb un vot particular en sentit contrari a la sentència emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que considera que s'ha de mantenir la jurisprudència anterior, i un vot concurrent -també discrepant amb una altra interpretació- emès pel magistrat Nicolás Maurandi. Aquest considera que la sentència hauria d'incidir en l'existència de dos impostos en els actes jurídics documentats, i en el principi de capacitat econòmica previst en l'article 31 de la Constitució.
La sentència que canvia la jurisprudència que hi havia fins el moment ha estat dictada pel magistrat Jesús Cudero, i argumenta que no és el prestatari, la persona que ha d'assumir aquest impost d'escriptures notarials en un préstec amb garantia hipotecària, sinó l'entitat que cedeix els diners demanats. Per dir això, té en compte que el negoci és la hipoteca, i que l'únic interessat en que això s'elevi a una escriptura pública és l'entitat bancària.
a nova resolució del Tribunal Suprem anul·la l'article 68.2 del reglament d'impostos que es va aprovar per Real Decret 828/1995 del 25 de maig. No obstant això, també compta amb un vot particular en sentit contrari a la sentència emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que considera que s'ha de mantenir la jurisprudència anterior, i un vot concurrent -també discrepant amb una altra interpretació- emès pel magistrat Nicolás Maurandi. Aquest considera que la sentència hauria d'incidir en l'existència de dos impostos en els actes jurídics documentats, i en el principi de capacitat econòmica previst en l'article 31 de la Constitució.
Sentència sobre l'impos... by on Scribd