Quasi dos milions de persones es van mobilitzar durant la «tardor catalana»

El període que abraça les primeres accions repressives per impedir el referèndum, durant el setembre -especialment, els escorcolls i detencions del dia 20-, fins les protestes contra els presos polítics i la resposta de l'Estat -incloent la vaga general del 8-N i les massives manifestacions d'aquelles setmanes- suposa un dels períodes de més efervescència social i política que es recorda de les darreres dècades. Desenes de milers de catalans van sortir al carrer aquells mesos, a l'entorn de l'1-O i la seva gestió posterior, en un esclat mobilitzador amb pocs precedents.

Van activar-se sobretot independentistes, però també ho va fer l'unionisme, que l'octubre va protagonitzar dues de les manifestacions més massives que ha liderat mai a Barcelona. Els actes reivindicatius, a més, no només van prendre forma de mobilització al carrer, sinó que també es van succeir tot tipus d'actes -legals o il·legals- o altres mètodes més quotidians, com l'aparició dels famosos llaços grocs per l'alliberament dels presos.

La quantificació del seu impacte, per tant, és complicat. Tot i això, una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) al qual ha tingut accés NacióDigital en fa una aproximació. Es tracta d'un sondeig fet personalment a 2.900 persones durant el novembre passat i que, entre altres qüestions, pregunta per la implicació política dels enquestats durant el darrer any i, més en concret, dels darrers dos mesos -incloent, per tant, el final del setembre, l'octubre i part del novembre-. Una de les conclusions és que quasi dos milions de catalans van incrementar la seva participació en accions de protesta durant aquell període.

Més de dos milions de manifestants el 2017

La fórmula que va tenir més seguiment va ser la clàssica concentració o manifestació. Més d'un terç dels enquestats va participar-hi en alguna durant el 2017, un 81,7% dels quals, amb més intensitat durant la "tardor catalana". O el que és el mateix: 2,1 milions de catalans es van manifestar l'any passat i un 1,7 milions ho va fer amb especial força entorn l'1-O -ja sigui per protestar contra la repressió o contra la proclamació de la independència-.

En segon lloc, quasi el 20% dels enquestats reconeix haver anat a algun acte com una xerrada, un concert, un acte cultural o una festa amb contingut polític o reivindicatiu. Dos terços d'aquests van participar-hi sobretot durant la "tardor catalana". Igualment, quasi el 18% admet que, durant el 2017, va portar pins, samarretes o adhesius amb un missatge polític -incloent, per tant, el llaç groc-, una tendència que s'aguditza sobretot a finals d'any -amb la presència de presos polítics-, quan expliquen que ho fan en major mesura un 82,2% d'aquests. Quasi 1,1 milions de persones, per tant, va lluir lemes o símbols reivindicatius l'any passat.

320.000 catalans cometent il·legalitats

Finalment, tan sols un 5,2% dels catalans admet haver participat en activitats il·legals de protesta com tallar el trànsit, ocupar un edifici, fer pintades o encadenar-se. Accions que, en part, van protagonitzar les aturades del 3-O o el 8-N. I és que un 82,7% afirma haver-hi pres part sobretot els mesos entorn el referèndum. Pot semblar una quantitat percentualment baixa, però en realitat equival a uns 320.000 catalans que reconeixen haver comès il·legalitats com a eina reivindicativa. Una xifra gens irrisòria.
 
El grau de mobilització varia força en funció del territori de l'enquestat. En primer lloc, les comarques que més es van sumar a les protestes van ser les de Lleida: un terç dels enquestats de la demarcació afirma que va anar a algun acte polític entre novembre del 2016 i del 2017, el 44,1% va assistir a una manifestació  concentració, i una quarta part ha lluït missatges reivindicatius en samarretes, pins o adhesius. I en tots els casos, amb molta més intensitat durant la "tardor catalana".

La segona demarcació més mobilitzada va ser la de Barcelona, per bé que és sobretot a la capital catalana on s'han convocat les protestes més multitudinàries. És també on s'han fet més accions il·legals, ja que el 6% dels ciutadans han participat en alguna d'aquestes. A certa distància se situen les comarques gironines, malgrat que històricament s'han considerat com les més independentistes. Els seus veïns, però, no s'haurien mobilitzat massa més del que ho han fet els de la demarcació de Tarragona, en darrer lloc.
 




En canvi, no hi ha massa diferències entre la implicació política dels diversos grups d'edat. En tots els casos, el col·lectiu d'entre 16 i 29 es mobilitza amb una intensitat similar al de 30 a 44 anys, mentre que el de 45 a 64 anys se situa lleugerament per davant. En canvi, el grup de 65 o més anys es va mobilitzar significativament menys que la resta. Com és lògic, tant per un estat de salut generalment més delicat com perquè és el col·lectiu que, segons totes les enquestes, és menys independentista.

Quant a les accions il·legals de protesta, la mostra dels que admeten haver-ne fet és força petita, però es pot intuir que el grup més jove és el que més n'ha liderat. Malgrat tot, només ho accepta un 6,4% dels menors de 30 anys. A l'altre extrem, tan sols un 0,5% dels majors de 64 anys hi ha participat, i tots ells a l'entorn de l'1-O.
 



Igualment, les diferències entre el grau de mobilització de les dones i els homes són lleugeres, malgrat que els segons van sortir al carrer lleugerament més durant l'any passat i la "tardor catalana". Segons el CEO, els homes afirmen haver anat a actes polítics i manifestacions o concentracions en un percentatge quatre punts major que les dones, però aquesta diferència es redueix a menys de dos punts quan es fa referència a lluir símbols reivindicatius o participar en activitats il·legals.