Watermelon Slim: «He pagat un preu alt per la meva saviesa d'home vell»

Aquest dissabte el Festival Internacional de Blues de Cerdanyola arriba al seu punt àlgid, amb una traca de concerts que convertiran el Parc del Turonet en epicentre de l'activitat musical a la ciutat. La Nit Gran comptarà amb l'actuació de Watermelon Slim, músic multipremiat i veterà que arriba directe dels directe dels Estats Units, on abans d'agafar els instruments ha fet de tot. Ha estat conductor de camions, de carretons, serrador, agent de cobraments, funcionari de funerals i fins hi tot delinqüent de baix nivell després de ser veterà de Vietnam. Una vida moguda que l'han conduït, per un camí o un altre, a escriure, cantar i tocar. De tot plegat n'ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.

- Vostè ha fet de tot a la vida! Defineixi’m, però: què significa per vostè el blues, què el fa sentir?

- He sentit el blues des del primer moment que en vaig escoltar la música, al 1954, quan tenia 5 anys. Va ser per una dona negra que treballava per la meva mare cuidant-me a mi i al meu germà, cuinant, netejant... no recordo el tema que estava cantant, però més endavant vaig descobrir que eren cançons de John Lee Hooker. Jo sóc un treballador, i el blues és el llenguatge dels treballadors, i jo hi tinc un vincle directe amb els obrers d'arreu del món.

- I a més l'ha voltat: va ser al Vietnam, ha conduït camions, ha estat serrador, funcionari de funerals... una vida molt moguda! Com es va aquest camí?

- He hagut de pagar un preu alt per la meva saviesa d'home vell. M'he trencat l'esquena treballant, he doblegat (no trencat) el meu cor amb les dones. He treballar molt més fort que les generacions d'avui dia, que treballa amb ordinadors, m'he entregat en força i suor per conèixer el blues. Podria haver estat un bon predicador, però no vaig poder conèixer Déu amb la fe. Sóc escèptic, com Sant Tomàs. Crec en Déu, però no sóc cec.

- A més, ha treballat amb persones mortes...

- Sí, i si hi ha un cel, tinc l'esperança d'entrar-hi. Jo he estat funerari, i tinc l'esperança de la vida després del dia dels qui he enterrat. Inclòs el meu pare.
 

- Quina empremta ha tingut tot el que ha vist i viscut per acabar sent un referent musical?

- Hi ha deixat una petjada important. Sóc un músic històric en el meu gènere, no tan gran com Muddy Waters, o Howlin' Wolf, però, si més no, significant. He entès i m'he esforçat per seguir el camí dur dels homes i les dones del blues. Com he dit abans, és un camí sinuós i dur, que pot destrossar a molta gent.

- Defineixi'm la música que fa i que interpreta: com és el seu segell personal?

- La música està feta per gent real amb instruments reals. La veu és el primer instrument, i també ho va ser per a mi. El ritme va venir després. Aquest també va ser el meu procés.

- Veu i després música.

- Exacte. Vaig començar tocant els bongos abans que l'harmònica, i encara sóc percussionista. També sóc compositor de cançons, he publicat prop de 116 temes. La majoria de les vegades, penso en alguna cosa, fins i tot, de vegades, llegeixo sobre aquesta cosa, i després penso en les notes: l'estructura de la música s'adaptarà al compàs de la poesia. Sóc un poeta, de fet.

El cantant de blues Watermelon Slim. Foto: ND / Cedida

- Què suposa actuar a Catalunya, al Festival de Blues de Cerdanyola? Havia estat mai al país?

- El meu primer cop aquí va ser al 1983 amb la meva dona, en la nostra lluna de mel. Vam passar un temps a Barcelona i al Garraf, i també a la Costa Daurada. Molts anys després, quan vaig tornar-hi, vaig actuar a Barcelona i a Badalona, i també a Espanya, a Cazorla, en una plaça de toros. El meu espanyol no és molt bo, parlo millor en francès i italià, com també anglès, és clar. Però venir a Espanya i a Catalunya forma part del meu gradual esdevenir com a ciutadà mundial, un ciutadà del món, no només un americà. De fet, la majoria dels americans no són ciutadans com a tals.

- I ara quins projectes té entre mans?

- El nostre proper disc es diu Church of the Blues, i serà publicat a l'hivern de 2019, a Memphis. A més, escric cançons variades amb el procés que us he explicat. També sóc polític, un militant de l'esquerra, i el proper mes de novembre conduirá la gent en una marxa contra el president Trump a Washington D.C., on cridarem "No a la guerra". Ara és el centenari de la Primera Guerra Mundial, abans se celebrava el Dia de l'Armistici, però ara ha canviat de nom i es diu Dia dels Veterans. Nosaltres reclamem el significat original del dia.

- Segueix sent tot un combatent, però en un altre sentit! Alguna proclama pels dies que corren?

- Solidaritat" Amb els obrers espanyols i catalans, i amb tot el poble! Fins la mort!