03
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
18:03h
L'Ajuntament de Sabadell denuncia que el traspàs del capital immobiliari del BBVA al fons voltor Cerberus incrementarà la situació de vulnerabilitat de les famílies amb menys recursos de la ciutat. Ho fan després que la setmana passada van rebre la notificació informal que a partir d’aquest 1 d’octubre es traspassaven els actius immobiliaris al fons, fet que deixa en paper mullat els acords establerts entre entitat bancària i consistori per activar el protocol d’aturada de desnonaments.
Segons dades que ha facilitat l’Ajuntament, fins ara el BBVA comptava amb uns 400 habitatges buits a la ciutat, 250 ocupats sense títol habilitant, uns 180 ocupats en règim de lloguer i 100 més cedits a l’Agència Catalana de l’Habitatge. A més, de cara a partir del mes d’octubre, es calcula que hi haurà de mitjana uns 15 llançaments mensuals programats, cosa que situa en una situació de vulnerabilitat les persones que disposen de mensy recursos.
"El protocol a partir de l’1 d’octubre no és vàlid, en cas de dur a terme un desnonament s’havia d’avisar l’Ajuntament, valoràvem el cas, i en tot cas es feia una proposta de lloguer social, i això ara queda anul·lat", denuncia la regidora d’Habitatge, Glòria Rubio.
"O ho aturem ara o tindrem greus dificultats, això significa que no ho podrem parar, i hi haurà situacions greus de famílies amb patiment, que tothom sigui conscient d’on ens duen les financeres i què pot passar a la ciutat", ha alertat al regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez. A la vegada, ha advertit d’una major tensió ens els professionals que aborden aquest tipus de situacions, amb un increment de casos per atendre d’emergència social, menys capacitat de resposta per la limitació de recursos i menys parc habitacional.
En aquest sentit, l’alcalde, Maties Serracant, ha adreçat una carta a la jutgessa degana del Col·legi de Jutges de Sabadell, a l’espera de rebre’n resposta, per establir un règim de treball conjunt i sol·licitar l’aturada cautelar de llançaments des dels jutjats per poder analitzar la situació de cada família afectada.
En aquest sentit, des de l’Ajuntament s’ha traslladat la petició a la Generalitat i als diputats del parlament perquè es recuperi de manera immediata la part de la Llei 24/2015 que estableix l’obligatorietat de les entitats financeres de signar i oferir lloguers socials abans d’executar un desnonament. “Durant la vigència de la llei es van signar diversos contractes de lloguer social, però que es suspèn es deixen de signar perquè a les entitats no els interessa, elles tenen interessos econòmics”, apunta Rubio.
De la mateixa manera, traslladaran als diputats sabadellencs al Congrés dels Diputats (Gabriel Rufián, d’ERC, Lourdes Ciuró, del PDECat, i Joan Mena, d’En Comú Podem) que facin els moviments necessaris. “Ells ja estan molt ben informats, saben què està passant i son conscients del que els demanem”, apunta Fernàndez.
Segons dades que ha facilitat l’Ajuntament, fins ara el BBVA comptava amb uns 400 habitatges buits a la ciutat, 250 ocupats sense títol habilitant, uns 180 ocupats en règim de lloguer i 100 més cedits a l’Agència Catalana de l’Habitatge. A més, de cara a partir del mes d’octubre, es calcula que hi haurà de mitjana uns 15 llançaments mensuals programats, cosa que situa en una situació de vulnerabilitat les persones que disposen de mensy recursos.
"El protocol a partir de l’1 d’octubre no és vàlid, en cas de dur a terme un desnonament s’havia d’avisar l’Ajuntament, valoràvem el cas, i en tot cas es feia una proposta de lloguer social, i això ara queda anul·lat", denuncia la regidora d’Habitatge, Glòria Rubio.
"O ho aturem ara o tindrem greus dificultats, això significa que no ho podrem parar, i hi haurà situacions greus de famílies amb patiment, que tothom sigui conscient d’on ens duen les financeres i què pot passar a la ciutat", ha alertat al regidor d’Acció Social, Gabriel Fernàndez. A la vegada, ha advertit d’una major tensió ens els professionals que aborden aquest tipus de situacions, amb un increment de casos per atendre d’emergència social, menys capacitat de resposta per la limitació de recursos i menys parc habitacional.
En aquest sentit, l’alcalde, Maties Serracant, ha adreçat una carta a la jutgessa degana del Col·legi de Jutges de Sabadell, a l’espera de rebre’n resposta, per establir un règim de treball conjunt i sol·licitar l’aturada cautelar de llançaments des dels jutjats per poder analitzar la situació de cada família afectada.
En aquest sentit, des de l’Ajuntament s’ha traslladat la petició a la Generalitat i als diputats del parlament perquè es recuperi de manera immediata la part de la Llei 24/2015 que estableix l’obligatorietat de les entitats financeres de signar i oferir lloguers socials abans d’executar un desnonament. “Durant la vigència de la llei es van signar diversos contractes de lloguer social, però que es suspèn es deixen de signar perquè a les entitats no els interessa, elles tenen interessos econòmics”, apunta Rubio.
De la mateixa manera, traslladaran als diputats sabadellencs al Congrés dels Diputats (Gabriel Rufián, d’ERC, Lourdes Ciuró, del PDECat, i Joan Mena, d’En Comú Podem) que facin els moviments necessaris. “Ells ja estan molt ben informats, saben què està passant i son conscients del que els demanem”, apunta Fernàndez.