El Grup de Treball configurat pel Consell Comarcal, les entitats impulsores de la mesura, ajuntaments de Castellar del Vallès i Sant Cugat del Vallès i patornals CIESC i CECOT, i amb la col·laboració dels ajuntaments de Polinyà, Rubí, Sabadell i Terrassa han traslladat la proposta als diferents ajuntaments de la comarca perquè aquests valorin l'opció d'aplicar aquesta bonificació. Així doncs, serà cada ajuntament qui acabarà decidint si les naus del seu municipi es beneficien, o no, de la bonificació.
La guia informa de quin és el marc legal regulador per a poder desenvolupar aquesta bonificació i dóna pautes per a unificar criteris i clarificar conceptes, a fi d’obtenir una aplicació harmonitzada que faciliti la difusió i coneixement entre el teixit empresarial. Els dos supòsits susceptibles de bonificació són la reconstrucció, enderroc de l’immoble existent i construcció d’un de nova planta, i la rehabilitació, manteniment del conjunt o part de la façana de l’immoble existent amb un projecte de rehabilitació integral de l’interior, amb la possibilitat, si és el cas, d’ampliació de l’edifici.
El Vallès Occidental té 114 polígons d’activitat econòmica dedicats a ús industrial, terciari o mixt, el que suposa el 87% del total. La llarga tradició industrial de la comarca suposa disposar també d’un parc d’immobles més envellit, especialment, a les antigues ciutats industrials.
El procés de degeneració d’alguns immobles és un greu problema per a la competitivitat del territori i pel desenvolupament de noves activitats industrials. Segons dades del cadastre, s’estima que un 28% dels edificis industrials dels polígons de la comarca es van construir abans del 1980, més accentuat en les antigues ciutats industrials.
L’any 2017, els ajuntaments del Vallès Occidental van ingressar del conjunt de l’ICIO un total de 10M€, això suposa prop d’1% del pressupost total de 930M€, si bé les llicències d’obres d’immobles industrials no són les més freqüents, essent immobles residencials i comercials els de més afectació.