30
de setembre
del
2018
A Sabadell, l’1 d’octubre es va poder votar. Però el camí va ser ple d'obstacles. L'excepcionalitat va fer que molta gent es prengués aquella jornada com un acte de valentia, gairebé clandestí, tot i l’empara del Govern. Les amenaces de Madrid en relació a la celebració del referèndum i el desplegament policial efectuat ja determinaven que no seria una jornada gens normal. Tampoc a la capital vallesana.
La ciutat estava en el punt de mira. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, havia de votar a l’Escola Industrial mentre que el diputat d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ho havia de fer a l’escola Ribatallada. També havia de votar la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al seu col·legi habitual, l’escola Nostra Llar. I aquí va ser on el govern espanyol fixar la mirada. Al col·legi van aparèixer diverses furgonetes policials. No es va impedir el vot de Forcadell, que seria televisat en directe. De retruc, tots els veïns van fer el mateix.
L’escola Nostra Llar va ser un espai actiu en els dies previs al referèndum. Des de divendres a la tarda, el centre va obrir les portes amb activitats per a tota la família, tant alumnes com veïns. El cap de setmana es va batejar com una gran festa de la tardor. "Es va fer una crida col·lectiva a defensar els col·legis electorals. I les escoles no van tancar, amb gent quedant-se a sopar i a dormir”, recorda JoanEsteve, una de les persones implicades en el dispositiu a l’escola Nostra Llar, l’única de Sabadell on la policia espanyola va actuar.
"Les urnes seran com els Reis d'Orient: hi crèiem i van aparèixer"
Des de feia dies, les urnes eren al país. Ningú vol dir més del que sap i tothom assegura saber-ne ben poc. Es va teixir una xarxa en la qual diferents persones desenvolupaven tasques molt concretes: des de cites en hores intempestives en barris de la ciutat per acabar de lligar qui donaria una clau a algú altre fins a com es faria el repartiment als diferents col·legis.
.jpg)
L’arribada de les urnes, malgrat les dificultats i l'obligada clandestinitat, es va fer efectiva. "Nosaltres, el dia abans, teníem molts dubtes, i hi havia qui deia que no podríem votar, però ens vam plantejar: 'Oi que creiem en els Reis d'Orient que ens porten regals? Doncs, les urnes seran com els Reis d'Orient: hi crèiem i van aparèixer”, relata Esteve. Tres urnes, com els tres Reis d'Orient, que van entrar per la porta a les vuit del matí, una hora abans de l’obertura dels col·legis.
Però a l'escola Nostra Llar, les portes no es van obrir quan tocava. "Estàvem ja a punt de girar la clau quan vam sentir una cridòria al carrer. No sabíem què passava i, de sobte, vam veure aparèixer cinc, deu, vint, trenta agents de la policia, que no en paraven d’arribar. I vam tenir clar que havíem de protegir les nostres urnes”, explica Esteve. A dins de l’escola hi havia quedat un grup de persones, petit però suficient per amagar-les. Alguns d’ells asseguren conèixer el centre des que l’estaven construint, motiu pel qual coneixen cada racó i sabien molt bé què fer.
"La mirada perduda" dels agents
La policia va aconseguir apartar del seu pas totes aquelles persones que s'havien acostat per protegir les urnes, entre ells l’exalcalde, Juli Fernàndez, que va acabar arrossegat entre dos agents. "Encara vam tenir sort, tinc gravada una imatge en què un policia aixeca la porra, i just en aquell moment el que coordinava l’operatiu, que anava a cara descoberta, li va parar el braç i li va dir que no carregués”, relata Esteve. Un cop van arribar a la porta, ell mateix va oferir als agents les claus per evitar una trencadissa al centre: "Els les vam ensenyar, però ens miraven i no ens veien, tenien la mirada perduda”, afegeix.
Un cop esmicolada la porta de vidre d’accés, els agents van voltar pels tres pisos de l’escola -i fins i tot pel terrat-, accedint-hi a cop de mall i destrossant tota porta que trobaven tancada. Als pocs minuts, i amb la desesperació de no haver trobat el que buscaven, van tornar al carrer amb tres bosses d’escombraries, generant una gran cridòria. “No les han trobades”, recorda Esteve que deia un veí, amb somriure sorneguer, molt a prop del cordó policial.
I així va ser. “Es van endur dues carmanyoles, una amb medicaments per als nens malalts i una altra amb menjar per als alumnes celíacs, però també unes capses de cartró i unes disfresses del grup de teatre”, explica Esteve. Un cop els policies van haver marxat Ronda Ponent amunt, amb trets a l’aire en un intent intimidatori contra la multitud que els perseguia, les urnes van reaparèixer, ningú ha volgut explicar ben bé d’on, entre portes esbotzades i vidres trencats. L'anormalitat que no va frenar la posada en marxa d’una jornada històrica. I Carme Forcadell va poder votar, no a la seva escola, sinó al Joanot Alisanda.
La ciutat estava en el punt de mira. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, havia de votar a l’Escola Industrial mentre que el diputat d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ho havia de fer a l’escola Ribatallada. També havia de votar la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, al seu col·legi habitual, l’escola Nostra Llar. I aquí va ser on el govern espanyol fixar la mirada. Al col·legi van aparèixer diverses furgonetes policials. No es va impedir el vot de Forcadell, que seria televisat en directe. De retruc, tots els veïns van fer el mateix.
L’escola Nostra Llar va ser un espai actiu en els dies previs al referèndum. Des de divendres a la tarda, el centre va obrir les portes amb activitats per a tota la família, tant alumnes com veïns. El cap de setmana es va batejar com una gran festa de la tardor. "Es va fer una crida col·lectiva a defensar els col·legis electorals. I les escoles no van tancar, amb gent quedant-se a sopar i a dormir”, recorda JoanEsteve, una de les persones implicades en el dispositiu a l’escola Nostra Llar, l’única de Sabadell on la policia espanyola va actuar.
"Les urnes seran com els Reis d'Orient: hi crèiem i van aparèixer"
Des de feia dies, les urnes eren al país. Ningú vol dir més del que sap i tothom assegura saber-ne ben poc. Es va teixir una xarxa en la qual diferents persones desenvolupaven tasques molt concretes: des de cites en hores intempestives en barris de la ciutat per acabar de lligar qui donaria una clau a algú altre fins a com es faria el repartiment als diferents col·legis.
Pintada al terra davant l'escola Nostra Llar de Sabadell. Foto: Albert Hernàndez
L’arribada de les urnes, malgrat les dificultats i l'obligada clandestinitat, es va fer efectiva. "Nosaltres, el dia abans, teníem molts dubtes, i hi havia qui deia que no podríem votar, però ens vam plantejar: 'Oi que creiem en els Reis d'Orient que ens porten regals? Doncs, les urnes seran com els Reis d'Orient: hi crèiem i van aparèixer”, relata Esteve. Tres urnes, com els tres Reis d'Orient, que van entrar per la porta a les vuit del matí, una hora abans de l’obertura dels col·legis.
Però a l'escola Nostra Llar, les portes no es van obrir quan tocava. "Estàvem ja a punt de girar la clau quan vam sentir una cridòria al carrer. No sabíem què passava i, de sobte, vam veure aparèixer cinc, deu, vint, trenta agents de la policia, que no en paraven d’arribar. I vam tenir clar que havíem de protegir les nostres urnes”, explica Esteve. A dins de l’escola hi havia quedat un grup de persones, petit però suficient per amagar-les. Alguns d’ells asseguren conèixer el centre des que l’estaven construint, motiu pel qual coneixen cada racó i sabien molt bé què fer.
"La mirada perduda" dels agents
La policia va aconseguir apartar del seu pas totes aquelles persones que s'havien acostat per protegir les urnes, entre ells l’exalcalde, Juli Fernàndez, que va acabar arrossegat entre dos agents. "Encara vam tenir sort, tinc gravada una imatge en què un policia aixeca la porra, i just en aquell moment el que coordinava l’operatiu, que anava a cara descoberta, li va parar el braç i li va dir que no carregués”, relata Esteve. Un cop van arribar a la porta, ell mateix va oferir als agents les claus per evitar una trencadissa al centre: "Els les vam ensenyar, però ens miraven i no ens veien, tenien la mirada perduda”, afegeix.
Pany d'un lavabo trencat al Nostra Llar de Sabadell. Foto: Albert Segura
Un cop esmicolada la porta de vidre d’accés, els agents van voltar pels tres pisos de l’escola -i fins i tot pel terrat-, accedint-hi a cop de mall i destrossant tota porta que trobaven tancada. Als pocs minuts, i amb la desesperació de no haver trobat el que buscaven, van tornar al carrer amb tres bosses d’escombraries, generant una gran cridòria. “No les han trobades”, recorda Esteve que deia un veí, amb somriure sorneguer, molt a prop del cordó policial.
I així va ser. “Es van endur dues carmanyoles, una amb medicaments per als nens malalts i una altra amb menjar per als alumnes celíacs, però també unes capses de cartró i unes disfresses del grup de teatre”, explica Esteve. Un cop els policies van haver marxat Ronda Ponent amunt, amb trets a l’aire en un intent intimidatori contra la multitud que els perseguia, les urnes van reaparèixer, ningú ha volgut explicar ben bé d’on, entre portes esbotzades i vidres trencats. L'anormalitat que no va frenar la posada en marxa d’una jornada històrica. I Carme Forcadell va poder votar, no a la seva escola, sinó al Joanot Alisanda.