entrevista

Albert Gusi, cap de colla dels Gegants de Gràcia: «Els gegants no només és venir i ballar, hi ha molta feina darrere»

L'entitat commemora enguany els 35 anys de la seva fundació

per Albert Hernàndez, 26 de setembre de 2018 a les 07:00 |
El cap de colla entre els gegants l'Anselm i la Gràcia | Albert Hernàndez
Un bon termòmetre per avaluar la riquesa, la diversitat i la pluralitat d'una societat ve marcada pel seu teixit associatiu i Sabadell en pot presumir de tot plegat. Aquest any, una de les moltes entitats que té, la colla de Gegants de Gràcia, arriba als 35 anys. Al capdavant, hi ha un jove gracienc, Albert Gusi (Sabadell, 1987), que va començar des de baix: portant la Ceba vella. "Pesa més que la nova", bromeja. Un erudit del món casteller i sobretot un amant, una passió que és el motor per treure a ballar les figures, encara que també posar-hi moltes hores. 

- 35 anys de colla, com està anant aquesta celebració?

 
- Llarga, perquè hem fet una vintena de sortides i això és dur. Però el final ja és a prop, el 20 d’octubre farem una festa de cloenda, que serà espectacular. Farem una cercavila des de l’Ajuntament i fins a la plaça del Treball. Hem convidat a totes les colles de la ciutat i les més properes a nosaltres, Sant Quirze i Barberà. Farem un sopar popular i després un concert amb l’orquestra Diversiones.
 
- Pels 25 anys la família va créixer amb la Gralla. A qui s’espera pels 35?

 
- La família de moment no creix. La gent del barri s’ha acostumat que quan hi ha festa grossa hi hagi nous membres. Sí, amb els 25 va néixer la Gralla i enguany ja es va preguntar, però no, no som suficients a la colla. Ja m’agradaria, de moment estem bé.
 
- Per què diu que no són suficients?
 
- Mantenir a la gent és complicat. Imagino que no és com als inicis, que només hi havia una geganta, la Gràcia. A vegades és difícil treure tots els gegants. Anem trampejant, demanes algú d’una altra colla que doni un cop de mà. En aquest sentit, és important que la gent se senti partícip i que no tot recaigui sobre una persona. Per això tenim tantes subcomissions. No només es ve, es balla i marxes cap a casa, hi ha un gran volum de feina darrere.
 
- Però les cercaviles arrosseguen molta gent, sobretot canalla.
 
- Sí, és veritat i curiós. A la ciutat hi ha set colles i totes, més o menys, estem en la mateixa situació, amb problemes per treure totes les figures o no poder anar a una localitat que ens ha convidat. Però, surts a fer una cercavila i hi ha, per dir una xifra, 3.000 persones al carrer. Què hem de fer perquè un 1% vingui a la colla? No ho sé. No ho tinc clar per ara, però crec que aviat se li posarà una solució per donar-li més vida al món geganter a Sabadell.
 

Albert Gusi amb la Ceba vella, la primera figura que va tastar a la colla Foto: Albert Hernàndez

 
- La Colla de Gegants de Gràcia és una entitat oberta i sense fer distincions per sexe, gènere o raça?
 
- No fem cap tipus de distinció. Som oberts i no li direm a ningú que no, especialment ara que anem curts. I sobre el gènere? De fet, som més geganteres que geganters a la colla.
 
- Quanta gent apleguen per fer una ballada de gegants?
 
- Una vintena normalment i el dia que més som, una trentena. Bé, com t’he comentat, anem trampejant. El que és important és tenir ganes, el que vols és que la teva festa sigui gran i sigui lluïda. Molt poques vegades la gent es queixa. Al cap i a la fi, som una gran família.
 
- La Colla de Gegants de Gràcia va sortir a molts  mitjans de comunicació per una anècdota amb el “Sí” d’una figura...
 
- ... Ara fa justament un any. Una ximpleria, la Policia Municipal de Sabadell ens va dir que no podíem sortir si portàvem el “Sí”. Des d’aquell moment, els gegants ja van amb els llaços grocs. No som gaire ben vistos per segons quins polítics de la ciutat, però no ens molesta.

- Els gegants fan política?

- Potser com a colla ens hauríem d’apartar una mica, però en aquest cas no és ben bé fer política, perquè no donem suport a un partit en qüestió sinó que denunciem uns fets. Tenir gent a la presó per una manera de pensar, i ens és igual de quina formació siguin. Per això, una altra raó que ens va motivar a portar els llaços grocs.

- Ja sé que ha dit que no hi haurà nous gegants. Però per quan arribin, hauran sonat noms.

- Alguna vegada, mentre fèiem una cervesa, algun nom ha sorgit. Però el criteri per escollir-ne un sempre busquem que tingui un sentit i un vincle amb el barri. La Gràcia, és obvi. Però per exemple, Anselm és per un teixidor del barri, Anselm Clavé, a més també hi havia una coral de cors de clavé. L’Elionor prové d’uns safrejos que hi havien al carrer Reina Elionor. I el tema de Xenan és perquè hi havia un senyor al barri que s’ocupava de muntar les festes com el carnestoltes, les festa major, entre d'altres, i era un filador. També, deien, que treballava la xena, el fems dels cavalls.

Però insisteixo no hi haurà per ara nous gegants. Hem reestrenat la Gràcia, amb la restauració el maig de 2017 i enguany hem fet el mateix amb l’Anselm. Ara seria hora per als del 2003, els que són més nous. Això comporta un costos per a una entitat modesta.  

 

Participació