entrevista

​Joan Ramon Armadàs, director de «Clandestí»: «Hem recreat com urnes i paperetes van arribar als col·legis electorals l'1-O»

El santcugatenc dirigeix amb Ivan Mulero una ficció que imagina el procés que es va viure perquè es pogués celebrar el referèndum

per Albert Segura, Sabadell, 24 de setembre de 2018 a les 07:00 |
Joan Ramon Armadàs, codirector del curtmetratge | NS / Cedida
Cada persona té el seu propi 1 d’Octubre, amb records propis, imatges i sensacions, però hi ha elements comuns que, sobretot aquests dies, a tocar de l’any del referèndum, fan que els qui hi van participar comparteixin vivències i anècdotes. Molts, però, no saben què va passar amb exactitud abans que les urnes arribessin als col·legis. Ara, Joan Ramon Armadàs i Ivan Mulero han recreat en un curtmetratge titulat Clandestí allò que creuen que va passar, entrellaçant ficció i realitat, i basant-se en un dels punts de votació, situat al PAV3 de Sant Cugat del Vallès. Armadàs ha compartit amb NacióSabadell el contingut d’aquesta cinta, la mateixa setmana en què s’estrenarà.

- Què hi relateu al curtmetratge?


- Ens basem en dues persones que van en un cotxe i que estan en tot moment molt nervioses i neguitoses. Han de quedar amb una tercera persona, per fer un intercanvi de mercaderies. És un curtmetratge, així que no puc explicar res més! Però és una ficció de l’1-O, i el lector intel·ligent ja sabrà què hi pot haver en aquell cotxe.

- I com ho reflectiu a la pantalla?

- Ho hem fet al revés. Com a periodista, aquell dia vaig fer una sèrie de vídeos de quan entraven les urnes en un dels col·legis electorals, al pavelló PAV3 de Sant Cugat del Vallès, on s’hi veu l’alegria que despertaven. Partint d’aquell vídeo, d’un minut de durada, imaginem què podria haver passat les hores abans de l’arribada de les urnes. La gent va veure que arribaven unes capses de plàstic dins de bosses d’escombraries, però on eren aquelles caixes 24 hores abans? com les porten? Quin periple fan?
 

Un moment del rodatge del curtmetratge. Foto: NS / Cedida


- Molta gent encara s’ho pregunta…

- Per això hem creat un guió de ficció, no basat en cap fet real concret, però que pot ser el que va passar en qualsevol municipi de Catalunya. Hem recreat com urnes i paperetes van arribar als col·legis electorals, i ho expliquem com el que és, una ficció, amb actors professionals com ho són Joan Frank Charansonnet, Miquel Sitjar i Esther Nubiola.

- Tot, però, molt realista.

- Sí, i una de les gràcies és que vaig aconseguir saber algunes de les persones que apareixien en el  vídeo que vaig gravar aquell 1 d’Octubre, alguns d’ells surten a la part de ficció com a extres, els barregem, i com espectador no saps identificar on comença la ficció i on la realitat. Crea una confusió buscada.

- I com es va viure l’1-O a Sant Cugat?

- Per sort, a nivell de mals, no n’hi va haver cap, es va viure amb relativa calma, amb tota la por que comportava veient les imatges que ens arribava per mòbil d’altres col·legis electorals. També arribaven notícies falses que hi havia policia en una rotonda o una altra, però més enllà d’això, a Sant Cugat no hi va haver cap problema, la jornada es va desenvolupar perfectament, amb la normalitat que hi hauria d’haver hagut en tots els centres de votació. Sí que hi va haver aquest dels Mossos que venien a identificar persones en compliment de l’ordre judicial, però res més.
 

Un moment del rodatge del curtmetratge. Foto: NS / Cedida


- Com en altres centres.

- Si, i no volem polititzar. És una peça de ficció, simplement lliga amb el sentiment de la gent aquell dia, gent normal que va fer una cosa extraordinària i absurdament “il·legal” com ho és carregar caixes.

- Té aroma d’homenatge.

- Ens interessa la part de les persones que aquell dia es van veure abocades per decisió pròpia a actuar de manera clandestina, amb una cosa tan absurda als ulls de l’espectador d’Itàlia, dels Estats Units o de qualsevol país civilitzat con dur una caixa de plàstic amb paperets. Una cosa tan simple es va convertir en una acció que s’havia de fer d’amagat de la policia i morts de por.

- I heu tingut ja les primeres impressions?

- Vaig fer l’exercici d’ensenyar-li al meu avi, sense explicar-li res, i ell va creure que es tractava de contrabandistes. La gràcia és que la gent pot creue que duen un cadàver al cotxe, o droga, o fins i tot armes, però al final només són caixes i papers. Però s’han d’amagar de la policia com si portessin quilos de cocaïna.

- Quan ho podrem veure la resta?

- El dia 28 l’estrenem en un acte al parc Ramon Barnils, a Sant Cugat, on una comissió ha organitzat activitats amb una taula rodona, on també hi participarà la dona d’en Raül Romeva i polítics locals. La idea és que després volti per festivals i arribi al màxim de gent possible.
 

Cartell del curtmetratge. Foto: NS / Cedida

 

Participació