Manuel Navas, president de la FAVS: «Tots els governs municipals han intentat invisibilitzar-nos»

Des de 2015 és el president de la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS), Manuel Navas (Torredonjimeno, 1949), i fa més de mig segle que corre per Sabadell. Precisament, aquesta xifra commemora l'entitat aquest curs. Arribada aquesta edat, cal fer una revisió i el diagnòstic que en fa és bo amb algun "però". Fuig de la "queixa per la queixa" i posa de relleu les "reivindicacions dels barris". Tant li fa qui sigui l'inquilí de la plaça Sant Roc, Navas només mira pels interessos dels "veïns".  

- Inici del curs especial, amb el tret de sortida dels actes del 50 aniversari.
 
- Hem preparat diverses activitats. Per ara, hem fet un còmic, que es repartirà per escoles d’adults i instituts, que aniran acompanyats d’una quinzena de xerrades durant tot l’any per discutir sobre el moviment veïna a la ciutat. A més, hi ha prevista una exposició itinerant pels districtes, bastant il·lustrativa. També s’ha publicat un llibre, un DVD, on es recull l’experiència; cinefòrum i la celebració de l’assemblea general de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya, que serà cap a l’abril. Al cap i a la fi, volem donar a conèixer el paper del moviment en la història recent de Sabadell.  
 
- Una agenda força atapeïda.
 
- I tenim en cartera un cicle de reflexió, amb la idea que s’institucionalitzi. És a dir, que sigui anual i que es tractin diferents temes. Enguany, s’està estudiant la possibilitat de tractar la cohesió i integració social, sanitat i civisme. La idea seria fer grups de treball, amb gent de la ciutat i la comarca, i comptar amb algú de pes que ho dirigeixi i que s’acabin recollint les idees sorgides.  
 
- Té pes avui dia el moviment veïnal?
 
- Partim de la base que ha tingut un paper fonamental en la història de Sabadell, juntament amb l’obrer. Han anat a la par en moltes coses. I nosaltres no som un moviment sectorial, és molt global. Agafem des de la sanitat fins a l’educació, els problemes del barri, equipaments,... som la diferència amb d’altres entitats que apareixen, i que també les ajudem.

"El govern municipal està capficat amb el procés i s'ha oblidat dels barris de fora del centre"

 
- I el futur?
 
- Seguirem. Estem a tots els barris i cada associació segueix fent les seves reivindicacions, unes més combatives i d’altres menys. Hem de lluitar contra les administracions que intenten invisibilitzar-nos. El fet que el moviment veïnal sigui apartidista, que no vol dir que no sigui polític, que ho és, molesta als partits polítics.
 
- Això passa amb indiferència del color de l’equip de govern municipal?
 
- Sigui del color que sigui. Amb Antoni Farrés, que va ser una bona etapa, es va emportar els líders veïnals; amb Bustos va estar marcat per la seva política clientelar i directa o indirectament va intentar impulsar una associació de veïns afí a ell, però no ho va aconseguir. I actualment, hi ha un cert temor, som crítics. S’han fet coses bé i d’altres malament. Però si s’ha de fer balanç, hi ha més ombres que llums. Diria que si les 24 associacions de veïns haguessin d’avaluar el govern actual, si aprovessin, seria molt just. Estan capficats amb el procés i s’han oblidat dels barris de fora del centre.
 
- Li faré d’advocat del diable. Han començat el projecte de masoveria urbana a Torre-romeu, els projectes educatius a les escoles, les obres a Plaça d’Espanya, el Parc del Nord, el soterrament de Ferrocarrils...
 
- ... Fa temps que demanem un pla de barris, amb un diagnòstic i marcar un calendari per executar. Sempre actuen de forma reactiva, quan ja ha passat, o sectorial. No hi ha un projecte de ciutat. Sí que és cert que s’han fet coses, només faltaria! L’equip de govern executa, però arriben per indicacions dels veïns com els equipaments o el soterrament. Han fet coses, és veritat. Molt carril de bicicleta, també.
 
- Ho diu amb una mica de sarcasme o m'equivoco.
 
- Per davant quedi que tot el que sigui una aposta per la bicicleta i es deixi el cotxe, endavant. Però que apareguin carrils bici com a bolets que no passa ni una bicicleta. Això s’ha d’educar, no és qüestió de posar un carril bici i ja està.
 
- Deia que seguiran lluitant pels veïns de la ciutat, però no em negarà que sempre lluiten els mateixos.
 
- El moviment veïnal a nivell de ciutat és indispensable avui dia i encara més a nivell de barri. Dit això, sí, és cert. La mitjana d’edat és alta, la majoria som jubilats. Per això, aquesta iniciativa d’arribar als instituts potser es poden generar vocalies de joventut i crear una mena de cantera. De totes maneres, és comprensible, perquè és més fàcil quan hi ha un objectiu i van tots a una i estar en una associació de veïns implica un dia a dia, que pot resultar pesat i avorrit.
 
- Sabadell és una ciutat mobilitzada. Darrerament, els veïns de Gràcia contra el tanatori, el soterrament de Ferrocarrils, els d’Espronceda contra les xinxes...
 
- ... Sí, hi ha vida a la ciutat. I hi som a totes les protestes com a FAVS. Tenim una activitat molt rica, però moltes vegades s’invisibilitza i quan s’aconsegueixen coses, l’Ajuntament es penja les medalles i no sempre és així.
  
- Una de les lluites cabdals de l’organització és l’aeroport de Sabadell.  
 
- No serveix pràcticament per a res. I em diràs, però dona 300 llocs de feina i si muntéssim en el seu lloc un hospital, unes residències adequades... multiplicaríem aquesta xifra a més del que suposaria per a l’entorn. En fi, no sé si és un caprici o un privilegi que, com he dit, no serveix gairebé per a res. Per fer algun curs i avions que surten per apagar focs, però ja hi ha un aeroport a Igualada, que ho podria fer.  
 
Què aporta a la ciutat? No hi ha dades. Ningú ens ho diu. Repeteixo: en aquest espai, que és municipal, no seria millor fer-hi tot d’equipaments per a Sabadell. Això a la Cambra de Comerç no li sembla malament, des de la perspectiva de repensar l’aeroport.
 
- També han reivindicat una millor mobilitat.
 
Ens agradaria crear una mena d’àrea metropolitana dels Vallesos. És indigne que al segle XXI algú de Sabadell que treballi al polígon Santiga només hi pugui anar amb el seu vehicle privat.

"La manera d'actuar dels actuals governants recorda, amb més o menys discreció, el que feia Bustos"

 
- Què li sembla la participació ciutadana que abandera l’Ajuntament?
 
- Des del minut 1 els hi hem dit que s’han de canviar els criteris, perquè no és una finalitat sinó un instrument. El plantejament és si vol aconseguir un objectiu quina participació ciutadana necessito per arribar-hi, però no que sigui la meta. I això no ho entenen.
 
- I què en pensa dels plens, considera que es facilita la participació ciutadana?
 
- En els últims quatre anys hem presentat una vintena de mocions i res. Hem deixat de fer-ho. Arrel d’aquest tema, un episodi molt representatiu. Vam tenir una reunió amb l’alcalde per parlar de la caserna de la Guàrdia Civil. Vam proposar crear una taula ciutadania i que cadascú aportés propostes. Però ens va dir que la gent de la caserna va presentar una moció per fer pisos i s’ha acceptat. Això al cap i a la fi és el mateix que feia Bustos amb els seus amics. I ara ho fan amb més o menys discreció.
 
- Ara que menciona Bustos, s’ha sobreposat la ciutat a la seva etapa, que va acabar amb l’esclat del cas Mercuri.
 
- Seré molt prudent i ho vull remarcar. Però en un principi el cas Mercuri semblava molt. El que feia Bustos era clientelisme: si ets amic meu, perfecte.