festa major sabadell 2018

Gemma Ruiz: «Els Saballuts som resistents, imaginatius, tossuts i potser no tenim padrins»

La periodista de TV3 presumeix de sabadellenca, de la parla local i reivindica el paper de la dona en el passat tèxtil

per Albert Hernàndez / Albert Segura , Sabadell , 7 de setembre de 2018 a les 21:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La sortida al balcó de l'Ajuntament de Sabadell Foto: Juanma Peláez


La pregonera de la Festa Major d’enguany, Gemma Ruiz, ha fet gala del seu “orgull” de ciutat, presumint de ser “tallereta, de la Creu Alta” i enaltint que els “saballuts som resistents, imaginatius, tossuts i potser no tenim padrins”. Una injecció de moral davant els atacs a “l’autoestima sabadellenca” com ara els anys de gestió de ciutat “de tan infausta memòria”, ha dit.



Però no només ha criticat el passat, també el present de la ciutat i que està molt visible: “He vist venint el meravellós Euterpe convertit en un horripilant i agressiu triangle esmolat”, en referència a l’edifici Rambla One.

 

El balcó il·luminat amb la pregonera recitant el text Foto: Juanma Peláez
 

La periodista cultural ha explicat que, gràcies a la feina d’investigació per escriure Arguelagues, s’ha emocionat per “trobar tantes proves de solidaritat i consciència obrera” com  per exemple, el “magnífic repatani Marian Burguès”, “el senyor Grau, que va córrer a posar un altaveu al balcó de la seva botiga de ràdio, perquè tothom que passés pel seu tram de Rambla pogués sentir com es proclamava la República”.

Les “heroïnes amb espardenyes”

Tampoc s’ha oblidat de les dones treballadores del tèxtil. Ho va avisar, en una entrevista a NacióSabadell, i ho ha complert. al balcó també també hi eren "la Remei, la Manolita, la Rosita, la Manela i la Dolors. Jo soc feta d’elles. De les heroïnes amb espardenyes que també us van criar a vosaltres”.

La periodista, acompanyada per l'alcalde i bona part dels regidors de Sabadell Foto: Juanma Peláez


Ha recordat tota la lluita que van fer i “sense medalles, sense prestigi social, sense honor”. Per això ha demanat un “espai de memòria” a la ciutat que els hi “doni veu i cara”. La periodista ha criticat que “vergonyosament” avui dia encara no tenen i la plaça ha aplaudit, seguint les pautes de Ruiz per fer pressió a les autoritats.

Per últim, ha indicat que “la dicció més perfecta” és la sabadellenca, “tenim el millor català que es parla a totes les terres catalanes”. Ha repassat el panorama teatral i periodístic: Laura Rosel, Roger Escapa, Ricard Ustrell, Xavier Bundó, Ramon Madaula, Mercè Martínez, Rosa Renom, Jordi Boixaderas, entre molts d’altres. I ha acabat el discurs amb un: “com ser de la capital del Vallès no hi ha res”.

 

Participació